El 19 de juny del 2016, Showtime anunciava que una de les seves sèries de capçalera arribava a la seva fi: Penny Dreadful, creada per John Logan, va ser cancel·lada després d’una magnífica tercera temporada. Realment, van ser Logan i el president de la cadena, David Nevins, qui varen anunciar que després de l’últim episodi d’aquella tercera temporada, la sèrie no continuaria. No són moltes les sèries de televisió que s’atreveixen a apropar-se al gènere de terror tal com Penny Dreadful ho va fer. John Logan va ser capaç de reunir, un cop més, a tots els monstres clàssics de l’Universal i Hammer Films per donar vida a un projecte que, en primera instància, semblava que anava a ser una copia televisiva de The League of Extraordinary Gentlemen (2003, Stephen Norrington), que ja es basava en un còmic d’Alan Moore, però Logan va fer-li la volta a la truita i va construir un relat episòdic on, mitjançant les llegendes monstruoses de la literatura gòtica com ara Frankenstein o Dràcula, presentava un dels personatges femenins més rellevants de la televisió moderna i contemporània: Vanessa Ives, encarnada per una Eva Green impecable. I, a més, feia servir un format més clàssic per ambientar la ficció de la sèrie i a no tallar-se un pèl a l’hora de mostrar unes dosis bastant generoses de sang i fetge i d’escenes eròtiques. Costa de creure que una cadena com Showtime acceptés el projecte de Logan i el renovés per tres temporades.
Però precisament aquest és un dels punts que més enforteixen a Penny Dreadful; que no vol amagar ni censurar res, sinó que vol recrear al ditet com, en les ficcions literàries, se sentien els carrers de la Londres victoriana de finals del segle XIX. Fent servir com a punt de partida l’estil que emprava Terence Fisher amb els seus films de la Hammer, es va crear una atmosfera tenebrosa, fosca i fantàstica que funciona a mode d’instrument de seducció perquè l’espectador no pugui fugir de les xarxes romàntiques que el producte cinematogràfic desprèn. Penny Dreadful capta aquell estil de Fisher. Un estil recuperat a la contemporaneïtat que es reflecteix força amb els dos primers episodis de la primera temporada, dels quals se’n va encarregar J.A Bayona –sí, el director de Jurassic World: Fallen Kingdom també ha passat per televisió–. Bayona sempre ha estat caracteritzat per la seva cinematografia gòtica, així que posar-se al capdavant d’un projecte que té com a element principal aquest estil, no era cap repte i, de fet, era el més indicat. Bayona –que també rescata l’essència barroca de Fisher– va marcar amb els seus dos primers episodis el to, el ritme i la manera pausada amb què Penny Dreadful desenvoluparia les tres temporades venidores. És una sèrie bruta, a la qual se li pot palpar la brutícia amb la qual els carrers del Londres victorià estaria impregnada. Fins i tot Jack l’Esbudellador ronda per les seqüencies de Penny sense arribar a tenir mai una presència important dins la història. Però que el seu nom vagi voltant envers els personatges principals, fa que encara se senti més aquell sentiment d’horror típic del terror clàssic. On l’espectador és plenament conscient que hi ha un monstre –o assassí– rondant la zona, però mai sap quan farà acte de presència, o si simplement, apareixerà en algun moment en pantalla.
Més enllà del contingut fantàstic de monstres que ofereix, Penny Dreadful es cura a construir uns arcs dramàtics personals polits i amb coherència –a excepció del seu precipitat final de la tercera temporada–. John Logan uneix sense cap problema el doctor Frankenstein, l’home-llop, Dràcula, les bruixes, Dorian Gray, i altres, per enfrontar-los a un mateix enemic i compartir un propòsit comú. Cada personatge té la seva història personal que s’entrellaça amb la de la protagonista, la ja anomenada Vanessa Ives. Un personatge femení que és el resultat personificat de les persones que se senten unes rara avis. Ives és una dona amb una gran fortalesa que suporta els atacs del diable en una batalla interior que l’allunya de Déu i Jesucrist. Una dona que no correspon a l’època on ha nascut i que se sent més identificada amb els monstres que amb les persones ordinàries.
Penny Dreadful és una de les millors, per no dir directament la millor, sèries de televisió dins de la temàtica del fantàstic i del terror. El seu ambient gòtic, tot i ser absolutament depriment i fosc, és un lloc confortable del que és impossible no enamorar-se. Tot i així, a la tercera temporada, la sèrie opta per un apropament al spaghetti western per incloure més acció bandolera.
