Por al volant Por al volant
Les noves formes de consum audiovisual Por al volant

Avui més que mai el consumidor de continguts audiovisuals s’està convertint en objecte de laboratori. La tecnologia ha democratitzat l’audiovisual, i les empreses capdavanteres ja inverteixen sense parar en el seus respectius departaments de recerca i desenvolupament amb la intenció de trobar valor afegit als continguts que produeixen. Busquen el plus tecnològic, un quelcom que aporti als espectadors una experiència única de visionat i que no tinguin els UGC. I això es nota amb els nous continguts que van apareixent i les seves respectives promocions, lligades a les noves formes de consum.

Per una banda, algunes majors com Disney ofereixen continguts promocionals de les pel·lícules que estrenen a partir de la realitat augmentada, amb apps que permeten veure els personatges i el seus vestuaris, com ha succeït recentment amb l’estrena de Spiderman: Homecoming. I si es parla de realitat augmentada, també es pot parlar de realitat virtual, amb empreses com Samsung o l’espanyola Future Light House, que comencen a elaborar petites històries totalment immersives. Per últim, si es tracta d’anomenar una altra forma de consum, es podria esmentar també la interacció combinada amb el visionat clàssic d’una pel·lícula o sèrie. Això és el que fa uns pocs mesos va posar sobre la taula Netflix, en incorporar al seu catàleg la sèrie interactiva Las aventuras de El Gato con Botas.

I entre tanta opció en un futur alhora de triar la forma en què es vol veure un contingut, em pregunto: l’espectador realment vol tenir més poder a les seves mans? Vull dir, any rere any se’ns presenten noves formes de consum o millores de les existents, però el visionat de continguts audiovisuals no és part d’una oferta d’entreteniment que fa oblidar la rutina a les persones? Amb aquestes noves formes de consum cada cop més interactives em fa dubtar de la desconnexió real que pot aportar un contingut a l’espectador. Potser si cada cop el consum és més interactiu, la persona que voldrà evadir-se de la realitat tornarà a pensar en la mateixa enmig d’una història fictícia que té a les seves mans, i que l’obliga altre cop a prendre decisions sobre com continuar la narrativa, la història, igual que ocorre en el seu dia a dia real. Així doncs, qui sap si al final els continguts es dividiran pels espectadors actius i pels passius. Hi haurà gent òbviament que voldrà decidir el que vol fer dins d’una història i voldrà conduir-la, amb la intenció de submergir-se del tot dins d’aquesta. En canvi també penso que hi haurà persones que després d’un dia prenent decisions a la feina necessitaran desconnectar de tot tipus de responsabilitat i necessitaran consumir un contingut amb una narrativa guiada, sigui veient una pel·lícula/sèrie en 2D en un televisor o bé en unes ulleres de realitat virtual on només caldrà que moguin el cap. Això sí, les extremitats i la resta del cos, ben quiets.

Adrià Lacueva

Adrià Lacueva Panorames

Nascut a Terrassa l'any 1997, estudia Comunicació Audiovisual a la UPF. De petit sempre amb una revista de cine sota el braç i va acabar estudiant piano clàssic i jazz al Conservatori de Terrassa durant onze anys. Recentment ha quedat reserva del Jurat Jove de Sitges 2016 i actualment exerceix de guionista a 'Enganxats'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*