L’apocalipsi a la danesa L’apocalipsi a la danesa
La sèrie 'The Rain' planteja un futur distòpic on la pluja transmet un virus mortal L’apocalipsi a la danesa

Netflix continua explorant Europa amb les seves produccions. Després dels èxits de Las chicas del cable (Espanya) Suburra (Itàlia) i sobretot Dark (Alemanya), el seu èxit més sonat al vell continent, la plataforma torna al gènere fantàstic amb The Rain. La sèrie danesa planteja un món apocalíptic on d’un dia per l’altre la pluja comença a matar el personal per culpa d’un virus. Entrar en contacte amb l’aigua significa la mort instantània. Abans que el primer xàfec acabi amb mig món un pare posa els seus dos fills en un búnquer per protegir-los… No cal ser molt viu per veure que l’home té alguna cosa a veure amb el “problema”…

La sèrie, de vuit capítols relativament curts (35 – 45 minuts), és de consum fàcil amb un bol de crispetes. La trama seguirà els dos nens protagonistes però 6 anys després de la catàstrofe quan per raons que no venen al cas es veuran obligats a sortir del búnquer on han viscut tranquil·lament durant sis anys. Una de les principals virtuts de la ficció és també un dels seus punts dèbils. Em refereixo al guió. Per un costat és atractiu i manté l’espectador enganxat gràcies a la fórmula de road movie forestal combinada amb flashbacks dels personatges per conèixer el seu passat i entendre millor la seva personalitat del present. Per altra banda, però, les actituds excessivament adolescents d’aquests personatges (bastant sovint absurdes i difícils de justificar) fan que es perdi la versemblança. Aquest fet s’agreuja als capítols finals amb decisions i situacions molt difícils d’empassar…

En qualsevol cas, és un producte fresc que manté força bé l’equilibri entre suspens i acció i està amanit de les necessàries (però no del tot reexides) relacions personals entre els personatges. Els actors, una fornada de joves danesos, estan a l’alçada del repte en especial el duo femení: Jessica Dinnage (Lea) i la protagonista Alba August (Simone). La primera, en un rol més secundari té alguns dels moments més emotius i complexos de la sèrie i els tira endavant amb solidesa i credibilitat. La segona, el personatge principal, és capaç de carregar el bagatge de ser la responsables del grup i mantenir el personatge en una permanent lluita emocional entre la responsabilitat, els sentiments nous i les ganes d’engegar-ho tot a la merda.

Com és habitual en el món de les sèries avui en dia la cosa no acabarà aquí… Netflix ja ha anunciat la renovació de The Rain i la segona temporada arribarà en algun moment al llarg del 2019. Jannik Tai Mosholt, Esben Toft Jacobsen i Christian Potalivo, els seus creadors, continuaran darrere el projecte i ja han explicat que encara tenen moltes coses que explicar. El producte té potencial i si no estiren la trama i els personatges com un xiclet pot arribar a ser una sèrie de gènere molt reivindicable. Creuem els dits…

Veredicte

Agradarà a: espectadors que gaudeixen de móns apocalíptics i conspiracions a gran escala.

No agradarà a: qui busqui un producte adult i amb un guió infal·lible sense adolescents actuant com a tal.

Enganxòmetre: 7

Nota: 7

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*