La nostàlgia de les joguines torna a Netflix La nostàlgia de les joguines torna a Netflix
'The toys that made us' la història de les joguines torna a Netflix La nostàlgia de les joguines torna a Netflix

Jo jugava amb He-Mans i la meva germana jugava amb Barbies… Suposo que això no es pas una raresa sent un nen a la dècada dels 80 i els 90. En un moment on la nostàlgia (sobretot dels 80) està més de moda que mai, Netflix llença una sèrie de documentals sobre les joguines que ens van marcar: The toys that made us. Reconec que abans de començar a veure els quatre capítols d’aquesta mini-sèrie em va fer molta mandra però després de 5 minuts estava totalment enganxat. Sí, addicció! Per què? El motiu és doble. La primera raó és l’humor. Les històries sobre cadascuna de les joguines està explicada des del rigor (protagonistes de les principals empreses que les van dissenyar, fabricar i vendre) però amb un to atractiu i divulgatiu a la vegada. Senyores i senyors això és que ha de tenir un bon documental: rigor + enganxòmetre al màxim! Des que es va acabar la 1a temporada Netflix s’ha posat a treballar per tenir-ne a punt una segona i han tardat només 5 mesos.

La 2a temporada de la sèri documental dedicada a les joguines mítiques abordarà 4 fenòmens globals: Hello Kitty, Lego, Transformers i Star Trek. Igual que la primera temporada esperem que la relació que tot plegat té amb el món del cinema continuï.

The toys that made us explica l’origen del merchandasing massiu de personatges de cine amb Star Wars i continua explicant com es creen productes audiovisuals ad hoc per la simple raó de vendre i vendre i vendre… El capitalisme al poder amb la complicitat i la connivència de la indústria audiovisual. I és que per si no ho sabíeu encara el cine és una indústria on el que de veritat importa és fer diners. Si de camí fas una mica d’art… doncs fantàstic però sobretot que ompli bé les butxaques dels directius. A continuació farem un petit repàs de cada capítol de la 1a temporada per descobrir què ens ensenya cada peça documental i per si serveix als fans per enganxar-se a la 2a.

El merchandising d’Star Wars

Avui en dia és un tema sobradament conegut que George Lucas va fer-se fastigosament milionari amb els drets de merchandasing de les joguines d’Star Wars. Visionari o no va fer una cosa inèdita l’any 1976: buscar una empresa que fer ninotets dels personatges d’una pel·lícula un any abans que s’estrenés i sense tenir cap garanties que fos un èxit. Un simple 2’5% del total de les vendes va fer George Lucas ric.

La història del cinema va canviar en molts sentits després d’això. Es va obrir la veda i la barreja entre merchandising i cinema o TV va anar creixent fins al punt que ara franquícies com Star Wars o l’univers Marvel fan molts més diners amb ninotets, disfresses i accessoris de les seves pel·lícules que amb les entrades venudes. I tot sota el paraigua del totpoderós Disney. Aquest primer capítol d’aquesta sèrie és tota una lliçó de què és avui en dia Hollywood i de passada un repàs de tota la saga galàctica més famosa de la història del cine.

Barbie, la nina per excel·lència

No vull despertar el fantasma de la cosa políticament correcte però sóc un noi i mai no he jugat amb Barbies. Malgrat això, la història de la nina més popular de la història em va semblar tan o més interessants que d’altres que s’expliquen en aquesta sèrie documental. Les dificultats que va generar que les dones prenguessin decisions en un món d’homes i les solucions i idees per vendre més són no només la història d’unes nines sinó de la segona meitat del segle XX.

Les Barbies ho han petat des de sempre i fins i tot quan les nines Bratz van prendre’ls-hi el lideratge van saber adaptar-se a les noves modes i tendències. A més, aquesta història, tot i ser l’única que no té cap relació amb el cine, sí té trames de frau, enveges i una lluita d’egos darrere que la fa molt interessant.

He-Man: nosaltres tenim el poder

Músculs, monstres impossibles, un castell en forma de calavera i un dolent que feia por. Els Masters de l’Univers van ser per a molts les joguines de la seva infància. La meva infància sens dubte va una de les afectades… Descobrir per què es va crear aquests ninots i com van arribar a les meves mans és més que interessant però també ho és veure com per fer-los més popular es va recórrer al cinema.

Sóc de la generació que reproduïa en bucle el VHS de la pel·lícula de Dolph Lundgren i que quasi torno a pixar el llit en veure l’Skeletor (Frank Langella) en pantalla gran. Veure com les figuretes amb les que imaginaves aventures en tenien una de veritat al cine va ser una cosa màgica tot i que vist amb perspectiva la qualitat tant de la sèrie animada com de la pel·lícula de 1987 són més que discutibles. Però érem nens i no ens fixàvem en aquestes coses… En qualsevol cas reviure la història explicada pels que van crear els personatges i les joguines ha estat com tornar enrere en el temps. Per cert… si voleu saber com em vaig sentit quan vaig entrevistar He-Man en persona no us perdeu aquesta entrevista. Spoiler alert: Dolph Lundgren encara té l’espasa a casa seva i quan s’ha passat de gintònics juga a “JO TINC EL PODER”. Tot amor!

GI*Joe, les nines per homes

Patriotisme, jugabilitat, accessoris i, altre cop, un èxit de vendes rotund. Els GI*Joe existien des dels anys 60! I la primera polèmica va ser com anomenar-los… No són nines per nens són figures d’acció (action figures en anglès) Aquí no ens van arribar la febre fins el seu reboot de finals dels 80 però és innegable el seu èxit entre els nens d’arreu del món en aquella època en que Chuck Norris encara feia “bones” pel·lícules d’acció.

Una vegada més l’èxit de les joguines va anar acompanyat d’una sèrie de dibuixos que es va encarregar expressament per augmentar la popularitat i sobretot vendes. I no només això… Es va encarregar a Marvel una nova línia de còmics per donar vida i història a unes figuretes que, no ho oblidem, se suposa que eren soldats de l’exèrcit dels Estat Units. Segurament és el capítol menys interessant de tots però l’humor i les decisions va prendre Hasbro fan d’aquest capítol una altra experiència de viatge al passat que val la pena viure.

Veredicte

Agradarà a: tothom!

No agradarà a: escèptics que diuen “ara he de veure un documental de joguines?”.

Enganxòmetre: 9

Nota: 8

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*