Criatures estrafolàries Criatures estrafolàries
El cinema és ple de 'bitxos raros' Criatures estrafolàries

Avui, 22 de maig, és el dia internacional de la diversitat biològica. La veritat és que hi ha un dia internacional per a cada cosa: dia internacional de la bicicleta, dia internacional de la salut prostàtica, dia mundial del rock… Només falta, o potser ja hi és, el dia internacional del paper higiènic o el dia mundial dels carquinyolis. La qüestió és poder celebrar un dia a l’any alguna cosa que no tindria festivitat si no fos per aquestes curioses diades. Ara, parem atenció amb el dia d’avui, que la diversitat biològica és una cosa molt important i el cinema se n’ha fet ressò infinitat de vegades. Perquè, jo que no sóc entesa en el tema, interpreto que la diversitat biològica implica tot un reguitzell de curioses criatures que van més enllà dels prototípics animalons que a tots ens venen al cap.

Com a diversitat biològica no només em refereixo al fet que no tots els actors i actrius siguin alts i guapos, també a l’aparició d’animals inclassificables. El cas més clar –i que ha donat un bon grapat de penícules a les nostres videoteques– és el monstre del llac Ness. Realitat, mite o, simplement, una enganyifa? La misteriosa criatura de forma dinosàurica no es deixa veure amb facilitat, tot i que tots tenim present la seva silueta. S’han fet films de tota mena sobre aquest suposat monstre, tot i que els més habituals tendeixen a crear-li una amistat amb algun nen que l’acaba salvant dels malvats científics que pretenen caçar-lo. Un premi al manteniment de la biodiversitat per a aquest prototip de personatge perquè sempre acaba desbaratant els plans dels dolents.

Seguim amb espècies aquàtiques perquè una altra de les figures mitològiques que aborden un bon nombre de penícules són les sirenes. No les sirenes de bombers i policies –que de fet apareixen més que les altres–, sinó les que tenen forma de dona, normalment jove i atractiva, amb cua de peix de cintura en avall. Es tracta majoritàriament d’un grup de mosses que fan servir petxines com a sostenidors, i es dediquen a enamorar humans amb els seus encants. La versió de Disney és una bona al·legoria a la diversitat biològica de la que parlem avui.

Meitat humà i meitat animal, és la sireneta, i d’això a casa meva en diem mutant de tota la vida. Els mutants són també una bona mostra de la diversitat biològica, al meu entendre, i també són una bona mostra de la imaginació de molts creatius. A les clavegueres de Nova York hi viu una petita representació del que comentàvem: les tortugues ninja, quatre lluitadors barreja de persona i barreja de tortuga. Mengen pizza, practiquen arts marcials, caminen a dues potes… De tortuga només els queda el color verd, la closca i l’anar despullats pels llocs.

Com sabreu, de mutants que representen els beneficis de la diversitat biològica n’hi ha de moltes menes. I no tots són tant estrafolaris com els rèptils que acabem d’anomenar. Els mutants de l’acadèmia del doctor Xavier tenen una aparença ben normal, però no els feu enfadar perquè la genètica els ha dotat de grans poders que us podrien convertir en un tres i no res en un plat d’escalivada. És a dir, són mutants només per dins. Tots coneixem el cas del Lobezno, amb aquelles urpes de ferro als punys i aquelles patilles tan poblades. No sé quina de les dues condicions el fa més mutant…

Fins ara hem parlat bàsicament de criatures estrafolàries que sí, són rarotes, però que en el fons tampoc tenen maldat en el seu interior. Així que si fins aquí creieu que la diversitat biològica era positiva i no suposava cap maldecap per a l’espècie humana, ara us diré uns quants motius pels quals tampoc caldria celebrar l’esmentat dia: bèsties dolentes, i n’hi ha unes quantes. Recordeu, per exemple, quan ja fa un temps us vaig parlar de la penícula Gremlins? Aquelles bestioles eren la peste, una plaga bíblica que gairebé es carrega una ciutat sencera. Per criatures com aquestes, maleïda siguis, diversitat biològica.

El truc està a dominar totes aquestes feres. Aconseguir que es posin de part dels humans és vital per salvar la humanitat de les urpes de monstres gegants. I si no comproveu la diferència, per exemple, entre Godzilla, un rèptil gegantí impossible de dominar, amb l’estranya afició d’enderrocar gratacels, i els tres dracs de la Daenerys, tan ben domesticats i al servei de la seva mare. Sí, podríeu pensar que no és ben bé el mateix, que els dracs són fills de la pretendent rosseta al tro de ferro, però jo no les tinc totes i per si de cas cada cop que veig una sargantana rondant pel jardí de casa l’espanto perquè marxi i no em trenqui els testos o em socarrimi les margarides.

I parlant de margarides, també en el món de la flora existeix una gran diversitat biològica que s’ha mostrat en el món del cinema en alguna ocasió. El cas més conegut és el de la planta carnívora de La botiga ddels horros, una criatura de gran boca que pretenia menjar-se els treballadors de la floristeria on vivia. Potser li hauria anat bé un trasplantament a temps, però com que venia de l’espai tampoc sabem ben bé quin tipus de terra li hauria anat millor. Terra! L’enteneu? És un acudit…

Aprofitem que hem sortit a l’espai exterior per parlar de la gran diversitat biològica que hi ha en altres planetes i altres galàxies més llunyanes. Aquí sí que els creatius fan feina dura per inventar-se alienígenes que facin el pes a les penícules. Tots tenim al cap casos com els d’ET, Alien o les moltes races que apareixen a la saga d’Star wars. Cada criatura és més estranya que l’anterior, més peluda, més lletja, més mocosa. Fins i tot, a Total recall hi apareix una dona amb tres pits. El meu marit, des que ho va veure, que està convençut que això del dia internacional de la diversitat biològica es queda curt, i que hauria de passar a dir-se dia universal de les criatures estrafolàries.

Iaia Toneta

Iaia Toneta Penícules

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*