Motos de pel·lícula… pilots de còmic Motos de pel·lícula… pilots de còmic
Del paper a la pantalla gran... en moto Motos de pel·lícula… pilots de còmic

Fent un seguiment de l’evolució de la moto del personatge de Batman als còmics es pot contemplar perfectament l’evolució de la tecnologia i l’estètica al llarg de l’últim segle (de fet, no només amb la moto, també amb els cotxes, amb els avions i amb la resta d’estris del superheroi). En el cas de les pel·lícules no només veiem l’evolució tecnològica, sinó també la tendència cap un perfil paramilitar del personatge, recordem que partim pràcticament d’una moto de passeig amb sidecar a la sèrie clàssica dels seixanta per esdevenir en un quasi tanc equipat amb armament al final de la trilogia de Nolan a l’inici del nou mil·lenni. La darrera moto al cinema de Batman és inconfusible, i no precisament pel seu disseny per anar de passeig.

De fet les motos han estat associades als superherois des del primer moment. Un dels primers i més longeus és justament el cas del Capità Amèrica, publicat per primer cop el març del 1941, on apareixia a la portada del primer número noquejant el mateix Hitler. Com a combatent a la Segona Guerra Mundial, un dels mitjans més habituals del Capità per desplaçar-se per Europa era justament en moto, però no una qualsevol, sinó la moto que va guanyar el concurs per equipar a l’exèrcit americà: una Harley Davidson. La Harley ja seria protagonista en el serial de televisió estrenat el 1944 i, per descomptat, a la pel·lícula Capitán América: el primer vengador (Captain America: The First Avenger, 2011), i de retruc quedaria associat per sempre la marca al personatge.

Per la seva banda, i en part també gràcies al cinema, la marca Harley Davidson es convertiria en un símbol després de la guerra, tot un símbol de llibertat i de rebel·lia, característiques molt escaients per a un personatge com Logan interpretat per Hugh Jackman, de qui hem de recordar una escena simpàtica de la pel·lícula X-Men: La decisión final (X-Men: The Last Stand, 2006), quan li roba justament la moto al seu company Ciclop.

El 1989 un cop més la marca Harley Davidson tindria un paper destacat a la primera pel·lícula protagonitzada pel personatge del Castigador, més conegut ara per la sèrie The Punisher (2017) de Netflix, però que abans ja havia tingut diverses adaptacions prèvies al cinema. La primera estava protagonitzada per una de les estrelles del moment (estrella efímera, això sí): Dolph Lundgren, tenyit de moreno per l’ocasió. La pel·lícula es va estrenar aquí amb el títol de Vengador (The Punisher, 1989), essent el primer cop que vèiem un turmentat Frank Castle intentant venjar la mort de la seva família, a bord d’una gran moto (recordem que l’actor és d’una alçada considerable) que s’escapolia per les clavegueres de la ciutat.

Escriure les paraules “clavegueres de la ciutat” em fa venir al cap les paraules “la ciutat del pecat”, que és com es coneix la ciutat on esdevé l’acció de la pel·lícula basada en els còmics de Frank Miller: la saga de Sin City. A la segona pel·lícula, Sin City: Una dama por la que matar (Sin City: A Dame to Kill For, 2014), destaca de nou l’actor Mickey Rourke caracteritzat com a Marv, a bord de la seva Harley, impartint la seva llei per la ciutat del pecat.

I parlant de justícia, no podem oblidar el personatge del Jutge Dreed i la seva inequívoca moto, equipada amb tot el que ha de necessitar un policia d’una megaciutat que han de ser a la vegada jutge… i botxí. Mítica primera adaptació al cinema amb Sylvester Stallone en el paper de Juez Dredd (1995), criticat amargament pels lectors dels còmics que vam veure com el personatge es treia el casc a la pel·lícula (recordem que Karl Urban no se’l va treure en tota la pel·lícula a Dredd, 2012, i nosaltres que li agraïm).

Però sí hi ha un personatge del còmic que associem (erròniament com veurem ara) a una moto és el del Motorista Fantasma que apareixia per primer cop als còmics de Marvel el 1972 amb el mític acròbata de la moto Johnny Blaze. L’actor Nicholas Cage l’interpretaria a les seves dues adaptacions: Ghost Rider: El motorista fantasma (Ghost Rider, 2007) i Ghost Rider: Espíritu de venganza (Ghost Rider: Spirit of Vengeance, 2011), amb produccions i resultats ben diferents. Cal recordar que el personatge original és un homenatge d’un altre personatge mític de la història dels còmics ambientada a l’oest americà: en Ghost Rider, conegut entre els aficionat com el Genet Fantasma, a sobre del seu llegendari cavall blanc. Això és el que passa quan tradueixes la paraula genet per motorista quan el veus a sobre d’una moto en flames, però et menges la traducció quan el personatge canvia la moto per un cotxe, com ha passat des de fa uns anys als còmics i recentment a la sèrie de televisió Agents of SHIELD (2013- ), quan apareix Ghost Rider interpretat pel llatí Gabriel Luna en el paper de Robbie Reyes pilotant un cotxe. Per cert, Ghost Rider acaba tenint una contribució molt important a la trama de la quarta temporada de la sèrie (recordem el capítol de presentació: Ghost Rider: The Ghost, Agents of SHIELD, T04E01, 2016).

La popular actriu dels noranta, Pamela Anderson, protagonitzaria la pel·lícula Barb Wire (1996), una adaptació del còmic homònim realitzat per Chris Warner par a l’editorial Dark Horse al 1994, en un paper que semblaria fet a la seva mida: una dona voluptuosa que té un bar en una ciutat d’un futur distòpic (curiosament és l’any 2017) i que treballa, a més, com a caça-recompenses. Pel·lícula d’acció protagonitzada per una heroïna que es mou a bord d’una Triumph, la marca de motos anglesa per excel·lència.

Com a contrapunt de l’exuberància de Pamela Anderson podem destacar el personatge de Mindy Macready interpretada per Chloë Grace Moretz, com una nena petita en la primera pel·lícula i una adolescent a la segona, això sí, a sobre d’una DUCATI. Si encara no us diu res aquest personatge, us diré que és Hit-Girl a les pel·lícules Kick-Ass: Listo para machacar (Kick-Ass, 2010) i Kick Ass 2: Con un par (Kick-Ass 2, 2013). De fet és un dels personatges principals de les dues pel·lícules de Kick Ass i el tercer còmic de la saga creat per Mark Millar i dibuixat per John Romita Jr. té directament el nom d’ella (i no, no sembla que hi hagi adaptació al cinema de moment, això que una nena petita es dediqui a matar gent no serveix com a protagonista, o això és el que sembla).

Per acabar aquest breu repàs de pel·lícules adaptades del còmic amb presència motera important, no ens podem oblidar del manga, començant per la mítica pel·lícula d’Akira (1988) i a la que ja li vam dedicar un article en aquesta mateixa revista. Però per fer-ho més sorprenent, destacaré tres pel·lícules basades en mangas però de producció americana amb intèrprets occidentals:

El sicario de Dios (Priest, 2011), interpretada per Paul Bettany, basat en el manhwa (còmic coreà) Priest de Min-Woo Hyung. En un món assolat per segles de guerra entre humans i vampirs, un sacerdot haurà de tornar a l’acció per rescatar la seva neboda segrestada, i ho farà a bord d’una futurista moto.

Al filo del mañana (Edge of Tomorrow, 2014), interpretada per Tom Cruise, Emily Blunt, basat en el manga All You Need Is Kill, amb guió de Ryousuke Takeuchi i dibuix de Takeshi Obata, que a la vegada estava basat a la novel·la escrita per Iroshi Sakurazaka i il·lustrada per Yoshitoshi Abe. Un soldat que combat contra una invasió alienígena viu en bucle el mateix dia, morint i revivint un i altre cop, fins que es decideix aprendre per lluitar contra l’enemic, utilitzant tots els mitjans inclosos cotxes, helicòpters i moto, si s’escau.

Ghost in the Shell: El alma de la máquina (Ghost in the Shell, 2017), interpretada per Scarlett Johansson, i basat en el manga homònim de Shirow Masamune. Una ciborg policia especialitzada en crims tecnològics. Robòtica i intel·ligència artificial, però les motos encara es condueixen manualment.

A Scarlett Johansson ja li vam veure les seves habilitats de motorista pilotant una Harley Davidson a la pel·lícula Vengadores: La era de Ultrón (Avengers: Age of Ultron, 2015), interpretant a Natasha Romanoff. Si es fa una pel·lícula de Black Widow (Vídua Negre pels que la coneixem pels còmics), de ben segur la moto tindrà un protagonisme especial… que ens apostem?

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*