Que la Força (de la música) t’acompanyi Que la Força (de la música) t’acompanyi
Espases làser al Palau Sant Jordi Que la Força (de la música) t’acompanyi

A aquestes alçades és poc probable que ningú no hagi almenys sentit a parlar de Star Wars. Part absoluta de la cultura popular dels últims 40 anys, tothom sap de què es parla quan s’anomena la Força, Darth Vader, Luke Skywalker, Leia Organa, Han Solo, Chewbacca, R2-D2, C3PO o Yoda. I no només els personatges formen part de l’imaginari contemporani de tothom: El tema principal, la marxa imperial, el tema de la Força, la Sala del Tron… qui no sabria taral·lejar aquests temes musicals? Obra de l’etern John Williams, els leitmotivs de la banda sonora de Star Wars han traspassat la quarta paret i tota frontera cinematogràfica, gairebé es podria dir que és música popular. No en va ja només a Barcelona hi ha hagut 4 concerts simfònics els darrers 12 mesos anys on s’han interpretat aquests temes, per quatre formacions diferents: la Orquestra Camera Musicae, la Film Symphony Orchestra, la Banda Municipal de Barcelona, i recentment, l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Però la formació sabadellenca no va fer un concert a l’ús: l’Orquestra Simfònica del Vallès s’ha erigit els darrers anys en la formació ideal per interpretar bandes sonores íntegres de John Williams durant la projecció de llurs pel·lícules associades. En poc menys de dos anys han estat els encarregats d’interpretar Raiders of the Lost ArkHarry Potter and the Philosopher’s StoneHarry Potter and the Chamber of Secretsi més recentment, Star Wars Episode IV: A New Hope.

El lloc escollit per plasmar l’experiència de viure La Guerra de les Galàxies amb música en directe va ser, com sol ser habitual en la promotora (que també gestiona els concerts de la saga del jove mag), el Palau Sant Jordi. Però aquest cop no va ser una data sinó dues, el 17 i el 18 de març, a part dels dos concerts que la setmana anterior ja va realitzar a Madrid la mateixa orquestra vallesana. I a la batuta, Ernst Van Tiel, director holandès amb gran experiència en concerts d’aquesta índole (va ser qui va dirigir la Brussels Philharmonic a la grabació de la música del film The Artist), i un gran amic d’aquests concerts pel gran públic a casa nostra: va dirigir a la Simfònica del Vallès a l’esmentat concert de Raiders of the Lost Ark, i a l’OBC a tres esdeveniments a L’Auditori: Titanic Live, i més recentment E.T. In Concert i West Side Story In Concert. El flamant resultat es pot copsar aquest vídeo de 30 segons de la grabació del Palau Sant Jordi:

Ja he dit en altres ocasions que el Palau Sant Jordi ofereix un so poc realista de cara a concerts simfònics, ja que amb els seients tan allunyats de l’escenari on hi ha l’orquestra l’ús d’altaveus es fa obligatori i això fa que no se senti realment el so dels instruments sinó el que capten els micròfons i el que emeten els altaveus. Però he de dir que, limitació digital a part, veig una millora concert rere concert en aquest apartat, i la Simfònica del Vallès va sonar magníficament a través d’aquests altaveus; felicitats a l’equip de so per la seva tasca.

L’àudio de la projecció, corresponent a l’edició estesa amb les escenes addicionals que el 1997 va afegir George Lucas (com el diàleg fins aleshores inèdit entre Han Solo i Jabba), va ser en la versió doblada al castellà, tònica habitual de la promotora dels concerts. Personalment l’hagués preferit en versió original però bé és cert que a la ment del col·lectiu popular la trilogia original de Star Wars parla en castellà. Fos com fos, va ser tot un encert tenir el volum de la pel·lícula més aviat baix (a diferència dels concerts de la saga Potter), i donar més protagonisme a l’orquestra. Cosa que s’agraeix quan vols apreciar realment la banda sonora en termes narratius en escenes amb una música tan potent com la de la fugida de la Death Star on Han Solo i Luke abaten Tie Fighters a bord del Millenial Falcon, i on els trets i les explosions apareixen per tot arreu:

Tanmateix, no volia deixar passar el punt a favor pel públic de no aplaudir ni cridar enmig de les escenes mítiques i voler viure l’experiència de sentir la música en directe en condicions. Tot i que potser la grada a mig omplir tampoc convidava a convertir aquest concert en una olla a pressió, com succeïa amb els aficionats a Gryffindor o Slytherin, queda clar que aquesta classe de concerts, tot i reunir un gran nombre de públic, no tenen tanta tirada com per omplir dos santjordis. El concert del diumenge 18 estava amb mitja entrada venuda, i em consta que el concert del dissabte 17 estava un xic més ple però sense omplir-se com succeïa amb els de Harry Potter, d’un sol dia. Una llàstima, perquè els aplaudiments finals per l’orquestra i el director no van sonar tan lluïts com s’haurien merescut.

Ernst Van Tiel va dirigir amb pols ferm la Simfònica del Vallès durant les dues hores del concert, alternant lirisme amb èpica i controlant a la perfecció els canvis de tempo i potència. I l’orquestra sabadellenca va estar excelsa en tot moment: la gairebé omnipresent secció de cordes va saber protagonitzar la banda sonora líricament amb els leitmotivs que tots coneixem, i èpicament en un magnífic segon pla, acompanyant a uns excel·lents metalls. Com a punt negatiu, totalment aliè als músics, dir que no m’esperava que la música de la cantina estigués enllaunada dins el film, em pensava que l’orquestra la interpretaria en directe com la resta de banda sonora.

Ja havia guanyat dos anys abans l’Oscar a la millor banda sonora pel Jaws de Steven Spielberg, però John Williams tornava a guanyar l’estatueta per aquesta meravellosa música que va escriure per Star Wars l’any 1978 i que vam poder sentir en directe per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Hereva dels temp-tracks que el mateix George Lucas va usar als primers muntatges del film. Utilitzant música clàssica, John Williams va inspirar-se i adaptar-se a la sonoritat de Holst, Stravinsky, Mendelssohn, Mozart, i fins i tot d’altres compositors de cinema com Erich Wolfgang Korngold i el seu tema per Kings Row (1942) per crear un so increïblement romàntic i fàcilment associable avui dia a Star Wars en el món del cinema, i que ha perdurat fins a l’estrena de l’episodi VIII, The Last Jedi (2017), o fins i tot a Rogue One, on el compositor Michael Giacchino va usar no només els leitmotivs sinó també el “so” Williams per compondre la banda sonora, com explicava fa un any al seu anàlisi.

Sí, no va sonar la famosa Imperial March, més que res perquè Williams no va incorporar-la a l’univers Star Wars fins a la segona entrega, The Empire Strikes Back (1981), però l’escena de Luke observant els dos sols de Tatooine, la sala del tron al final de la pel·lícula o el flamant tema principal van fer entendrir timpans i cors del públic de totes les generacions possibles, ja que quasi tothom ha vibrat amb aquesta música, i amb aquestes imatges:

No queda sinó esperar que la interpretació de la música de Star Wars en la seva integritat durant la projecció del film acabi aquí, i aviat puguem gaudir de l’episodi V, la que (opinió totalment personal) té una de les millors peces de batalla de tota la saga: l’èpica batalla de Hoth, el planeta gelat de l’inici de la pel·lícula.

Fins aleshores, tal com deia el famós proverbi Jedi: que la força us acompanyi.

Marc Musquera

Marc Musquera BSOnoritzat

Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per les bandes sonores ve de quan feia primària i, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs als quals jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*