‘Heavies Tendres’: un fresc de l’adolescència a la Barcelona del 92 ‘Heavies Tendres’: un fresc de l’adolescència a la Barcelona del 92
Un recorregut pels anys 90 ‘Heavies Tendres’: un fresc de l’adolescència a la Barcelona del 92

Vaig descobrir Arrós Covat més o menys a l’edat que té el protagonista de Heavies Tendres: en Juanjo, un noi de 15 anys del barri de la Sagrera que tot just comença un nou curs. Curiosament, em disposo a veure el nou projecte de Sáez quan ja m’acosto a l’edat dels protagonistes d’aquella sèrie indie que emetia el canal 33. L’il·lustrador torna amb els seus dibuixos a TV3 amb una sèrie que convida a la nostàlgia i a la reflexió, 9 anys després d’aquell mític Arròs Covat. Quin millor moment per retornar a aquell niu d’hormones que és l’adolescència?

Sagrera de fons

Començar parlant d’un lloc, d’un espai, potser no és el més protocol·lari quan s’escriu una crítica. Tanmateix, a Heavies Tendres mereix una menció especial. La Sagrera, barri obrer que durant la Barcelona pre-olímpica també es va veure sotmès al canvi urbanístic que en aquells moments es vivia a bona part de la ciutat.

Sáez emmarca la història en aquest context d’obertura al món, de suposada modernització i creixement econòmic la seva història, tot creant un entorn que es converteixen en la jungla on el Juanjo i el seu amic Miquel hauran d’aprendre a sobreviure.  El parc de la Pegaso o un carrer Tallers on l’únic que s’hi respirava era música dibuixen una Barcelona que cada cop es dissol més en el temps, fa que el retrat del lloc cobri una rellevància que no s’entendria si no fos pel moment en el que té lloc.

Curs 1991  – 1992

Cap lloc està exempt al pas del temps, així com tampoc ho estan les persones que hi coincideixen. L’efecte nostàlgia ja ha tocat a la dècada dels 90 i, tal com s’ha pogut anar comprovant amb sèries com Everything Sucks o pel·lícules com Estiu de 1993, sembla que està aquí per quedar-se. Amb l’estil de traç que caracteritza a Sáez, les petites picades d’ullet són per tot arreu, però subtils i afegides amb enginy, sense caure en el típic producte “revival”. Fins i tot, si pareu bé l’orella, n’hi trobareu algunes en les melodies heavies que acompanyen la narració d’aquests vuit capítols.

Ironside, els telèfons amb cable, aquella col·lecció de vinils que només podies tocar tu, el walkman on hi posaves les mixtapes més personals i el ‘Black Album’ de Metallica  copsen, sens dubte, un  gran temps pels canvis, un gran moment per ser adolescent.

D’aquesta manera, aquest curs 91-92, es converteix en el mirall del temps en el que es reflecteix l’adolescència, aquesta difícil transició de nen a adult.

Els heavies són els bons

Si a TEOTFW l’adolescència es plasma a través de la rebel·lia de la joventut, etern clixé, Heavies Tendres ens parla de tot allò que realment és aquesta etapa de la vida. La sèrie segueix un Juanjo que tot just comença a repetir curs, moment en què comença a forjar la seva personalitat i a veure el món tal com és, gràcies a totes les persones que formen aquest ecosistema que és el barri de la Sagrera a principis dels anys 90.

Les pors, els dubtes, les ganes d’encaixar i d’altres sentiments típics d’aquesta etapa vital, fan que la resta esdevingui el decorat que el creador a triat, ja que al que realment apel·la el seu creador és a aquells pensaments amb els que tot adolescent s’ha trobat, construint així un relat cru i real que Sáez vesteix de forma excel·lent de comèdia.

El mateix Sáez ha admès en diverses entrevistes que s’ha basat en la seva pròpia adolescència (amb bastantes llicències, segons explica) però, tal com fa amb els seus dibuixos ens mostra l’essencial i allò comú amb el que tots ens puguem sentir identificats.  Així, l’entorn del jove Juanjo esdevé una peça clau que conformaran la seva experiència i la seva transformació, cadascun d’ells hi juga el seu paper, des dels pares protectors fins a l’amic oblidat,  tots creen aquest calidoscopi que és l’adolescència, i per on Sáez mira per tal de reflexionar sobre aquells temps on les prioritats eren ben diferents de les d’ara, per tal de veure-hi molt més clar del que creia que hi veia al seu moment.

Reflexiu, poètic i sincer, l’autor ens mostra el que hi ha darrera un heavy més enllà de l’aparença, però també trenca amb tot tipus de tòpics i estereotips tot i la caricaturització dels seus personatges.

Veredicte

Agradarà a: No us penseu pas que només agradarà als heavies, tot i ser un homenatge als que han seguit algun cop aquesta subcultura. Aquesta sèrie és perfecta per tota persona que vulgui fer un petit passeig per la seva adolescència.

No agradarà a: Aquells que estiguin massa acostumats a les sèries amb grans inputs visuals i trames enrevessades. Tanmateix, també pot suposar una bona opció si busquen un canvi d’aires.

Enganxómetre: 7

Nota: 8

Alice Tapiol

Alice Tapiol Coses sèries

Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*