Futbol, traïció i hòsties Futbol, traïció i hòsties
Un partit de futbol entre presoners i guardes de seguretat no pot acabar bé... Futbol, traïció i hòsties

Sent el meu primer article aprofitaré per presentar-me. Sóc en Roger un cinèfil/serièfil (es diu així??) normalet però un autèntic malalt de l’esport televisat/visionat/serialitzat/9milímetralitzat i us parlaré a la meva secció de pel·lícules i sèries relacionades amb l’esport. Els camins de l’esport, com els del Senyor, són inescrutables; però espero que la meva visió us ajudi a escrutar diferents històries, des d’èpiques i plenes de moralitat a veritables exploracions de la baixesa humana vinculades amb personatges o històries amb vinculació esportiva. Sortiu i gaudiu va dir Johan Cruyff als jugadors del Barça a Wembley l’any 92, jo us dic llegiu-me i gau… ÉS BROMA NO SÓC TANT PEDANT. Simplement llegiu-me si teniu uns minuts.

Per començar us parlaré d’una pel·lícula putament salvatge, Mean Machine o com es va traduir a l’espanyol Jugando duro. WTF… Segons llegeixo a wikipedia és el remake d’una pel·lícula anterior titulada The Longest Yard de l’any 1974 que no us enganyaré, no he vist ni sabia de la seva existència abans d’escriure aquest article.

Tornant al tema que ens interessa Mean Machine està dirigida per un tal Barry Skolnik que pobret no té ni un article a la wikipedia (ja comenceu a veure que això de cinèfil normalet de la meva bio no era broma oi?), de fet he de confessar que em pensava que estava dirigida per Guy Ritchie, como tota pel·lícula britànica. A la pel·lícula s’explica la història de Danny Meehan, un ex-carnisser ex-jugador de la selecció anglesa que el trinquen per culpa d’una aposta il·legal en un partit que estava jugant… La gràcia és que aquesta aposta va contra la seva selecció i així s’explica com automàticament passa a ser l’enemic públic número 1 d’Anglaterra, una especie de Guy Fawkes modern (què, no sabeu qui era en Guy Fawkes, doncs Google it i així enteneu el meu paral·lelisme).

En resum que el bo d’en Danny Meehan descarrila en la bonica ruta de la vida (ara m’he fet coseta a mi mateix…) i acaba a la presó. Allà a la presó en un moment inicial és tractat com es mereix, com un Figo qualsevol que ha traït els seus i que no mereix res més que menyspreu i indiferència. Poc a poc es començar a guanyar el respecte dels reclusos i tot acaba amb un partit entre els guardes de la presó i els reclusos capitanejats per ell. Vaja, un conte de Disney en el fons, per què enganyar-nos, però amb moments divertits i aparicions d’actors britànics dels quals molts em sonen però conèixer conèixer només en conec un, en Jason Statham. L’ex-saltador i actual estrella cinematogràfica també va participar en aquesta pel·lícula.

jason

No he parlat, però, de l’actor principal, del que fa de Danny Meehan per entendre’ns. Aquest paper està interpretat per un cèlebre ex futbolista i ara mateix actor també, en Vinnie Jones. Va rodar-la al 2001 i per tant era la tercera que gravava ja, just un any després de l’exitosa Snatch. El paper li va com anell el dit, perquè precisament ell va ser futbolista com he dit però sobretot va ser un carnisser sobre el terreny de joc i clar, això es transmet en el paper i en l’ambient de la presó. Us animo enèrgicament a investigar sobre aquest animal, com a incentiu us deixo tres pinzellades:

1) Va jugar al Wimbledon F.C a finals dels 80, era un equip que semblava format per protagonistes d’Hermano Mayor i que, arran d’una final de la FA Cup contra el Liverpool, va adoptar com a lema You’ll never walk again. No cal dir que aquella final va ser una carnisseria i que van acabar guanyant-la. Al seu costat el Madrid de Mourinho semblaria uns putus boy scouts.

2) És bastant comú que en el món anglosaxó els esportistes facin biografies i altres productes literaris i fins i tot audiovisuals. Doncs l’angelet del Vinnie va publicar un vídeo titulat Soccer’s Hard Men on explicava el seu dia a dia sobre el terreny de joc… El que vindria a ser un curs CCC de com ser un bon mig centre defensiu… Les autoritats van obligar a catalogar el vídeo a la categoria “Arts Marcials”.

3) Actualment viu a Los Àngeles i a la porta de la seva mansió hi té un cartell on hi diu: “No tingueu compte amb el gos, però sí amb l’amo”.

Roger Banqué

Roger Banqué CinemaScore

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*