Cinema i literatura han anat de la mà des de fa anys, sigui adaptant llibres a la gran pantalla o plasmant en paraules el que es mostra al cinema. Tot i així, hi ha un grapat d’autors que s’han portat reiterades vegades a la pantalla fins a convertir-se en “clàssics”. Són els sospitosos habituals quan toca anar a buscar inspiració a les lletres.
El ‘Top 5’ d’escriptors cinèfils
Els germans Grimm són coneguts arreu del món per haver recopilat històries de tradició oral i haver-les plasmat en diferents llibres perquè no es perdessin. Les seves històries són les que més vegades s’han portat al cine. Concretament 234 vegades! L’exemple més recent és l’adaptació de Blancaneu.
El segon autor més cinèfil (en doble sentit, ja que també era actor), és un francès del segle XVII, Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière. Les seves obres s’han representat fins a dia d’avui 227 vegades convertides en pel·lícules. Algunes d’elles són Tartufo, Don Joan o l’Avar. El creador de King Kong, Edgar Wallace, ocupa el tercer lloc en aquest rànquing amb 211 adaptacions cinematogràfiques. El goril·la gegant, compta ell sol amb 7 adaptacions a la qual se li va sumar una vuitena recentment amb Tom Hiddeleston com a protagonista.
L’autor del Retrat de Dorian Gray, Oscar Wilde és el quart de la llista amb 208 pel·lícules basades en les seves obres (El ventall de Lady Windermere, Salomé o Un marit ideal). I l’últim de tancar el top 5 és el gran geni de la ciència-ficció i el terror, Stephen King, amb 202 adaptacions. Algunes són tan cèlebres com The Shining, It, La boira o Cadena perpètua. Tenint en compte que de tots ells és l’únic que segueix viu i, per tant, continua escrivint històries, qui sap si en un futur (no massa llunyà) aquest autor anirà escalant posicions fins a coronar-se com l’autor més cinèfil.
Literatura de ciència-ficció
Per què arriscar-se a fer una cosa nova si ja saps que una història determinada ha agradat al públic? Aquesta pregunta se l’han fet moltes vegades productors i guionistes que han anat a buscar inspiració a la literatura de ciència-ficció, a vegades només ha estat inspiració però d’altres directament ha estat una adaptació. Pel·lícules com Blade Runner, 2001: Space Odyssey o Jurassic Park, van sorgir en un principi de la ment de tres escriptors, d’aquests films ja en fa uns anys però la tendència segueix sent la mateixa. En breus es podrà veure al cine l’adaptació del còmic de Pierre Christin i Jean-Claude Mézières, Valerian i la ciutat dels mil planetes.
Dins la categoria d’escriptors de ciència-ficció, en destaquen tres que s’han portat repetides vegades a la gran pantalla.
H.G. Wells: 100 adaptacions
Autor anglès sobretot reconegut per les seves novel·les de ciència-ficció, tot i que el seu llegat s’estén més enllà d’aquest gènere, amb contes i obres de no ficció. Actualment ja se’l considera un clàssic i les seves obres més destacades són: La guerra dels mons, L’home invisible, L’illa del doctor Moreau i La màquina del temps.
Jules Verne: 159 adaptacions
Sens dubte un dels escriptors més llegits de la història. Sota el títol Voyages extraordinaires, aquest autor francès va escriure més de 50 novel·les, a part, dels contes, assaigs, teatre i poesia que també escrivia. A part de ser un dels autors més adaptats al cinema, també és al costat d’Agatha Christie, el segon més traduït de la història.
Stephen King: 202 adaptacions
Ja hem mencionat l’autor més famós de Portland però val la pena tornar-lo a citar perquè a banda de ser un dels cinc escriptors més adaptats al cinema és el primer d’aquesta llista de gènere fantàstic. Stephen King és conegut com el rei de la novel·la de terror i de ciència-ficció. Alguns dels seus títols s’han portat diverses vegades al cinema com Carrie (1976 i 2002).
No podem acabar aquest repàs sense mencionar dos dels grans en matèria de ciència ficció. El primer és Isaac Asimov autor de llibres tan cinèfils com Nightfall o L’home bicentenari. D’Asimov aviat podrem veure la seva obra Fundació convertida en una sèrie produïda per HBO. Aquest escriptor és també el creador de les lleis de la robòtica (que va formular al llibre Jo, robot) en les quals s’han basat una bona pila de productes de ciència ficció. Són les següents.
1 – Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2 – Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3 – Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
Per últim s’ha de citar Philip K. Dick inspirador de clàssics del gènere com la citada Blade Runner, Minority Report, Desafiament total o Codi font entre d’altres.
