today-is-a-good-day

Quan el sexe és el protagonista

- Advertisement -

El sexe és un acte íntim on només els implicats en són testimonis. Les pel·lícules que contenen el sexe com a eix central, ràpidament es classifiquen com a pornogràfiques. La veritat és que abordar el tema sexual no sempre és amb el propòsit d’estimular aquest vessant i provocar l’excitació del públic, sovint, aquests films fan referència a les relacions personals, tractar de manera realista l’experiència i emocions d’un personatge o diversos (encara que aquesta sensació provoqui de manera recíproca l’activació de tots els sentits). Gràcies a aquests films, tothom pot descobrir de manera íntima noves passions i atraccions, que d’altra manera en seria impossible, són una porta cap a una mirada vergonyosa i fosca. Moltes d’aquestes pel·lícules mostren escenes reals de sexe i situacions que van pertorbar als seus protagonistes. Des de El Cinèfil hem fet una selecció de 10 d’aquests films eròtics. No hi són tots, però són dels que més polseguera van aixecar.

Ultimo tango a Parigi (1972)

És una de les primeres pel·lícules que van tractar escenes amb un alt contingut eròtic. Aquí va tenir força importància, ja que va ser censurada degut al règim franquista, i moltes persones viatjaven a Perpinyà per a veure-la. L’escena més controvertida és la que un home viola a una dona utilitzant una mica de mantega com a lubricant. Marlon Brando i Maria Schneider van interpretar aquesta escena real, la qual va impactar tant a la dona que en una posterior pel·lícula de caràcter eròtic, Calígula (1979), va abandonar el rodatge per a ingressar a un hospital psiquiàtric i abandonar el món del cinema o, com a mínim, allunyar-se de tot contingut sexual.

- Advertisement -

Deep Throat (1972)

- Advertisement -

Jugant amb un tema poc habitual a l’època com és el tema de les mutacions, aquesta pel·lícula va esdevenir un referent al cinema per a adults, ja que va recaptar 50 milions de dòlars tot i costar tan sols 47 mil dòlars. Al personatge, Linda Lovelace, li diagnostiquen que a causa d’una mutació genètica el seu clítoris es troba a la gola. Això li serveix com a pretext per satisfer els seus desitjos a través del sexe oral.

L’Empire des Sens (1976)

Aquest film coproduït entre Japó i França, va ser presentat al Festival de Cannes commocionant a tot l’auditori, ja que tot el sexe que hi figura és real i explícit. Critica a la societat japonesa dels anys 30 i explica la vida d’una exprostituta que treballa servint a un hotel, allà coneix al propietari i brota l’amor. Ambdós esdevenen amants i cerquen experimentar tot el que puguin sobre el sexe i l’alcohol. Avui en dia continua censurada al Japó.

Crash (1996)

David Cronenberg també es va apuntar a parlar sobre erotisme des del vessant de la sinforofilia, una parafília que indueix l’excitació sexual a partir de l’observació d’un accident de trànsit o un desastre, com un incendi. En aquest film, basat en la novel·la de J. G. Ballard, una parella desperta una estranya atracció després de tenir un accident de trànsit que els porta a viure situacions extremes a causa de la seva pràctica poc habitual.

Eyes Wide Shut (1999)

Aquesta va ser la darrera producció de Stanley Kubrick, que va morir pocs dies abans d’acabar el muntatge definitiu, per tant, es tracta d’una obra pòstuma. El film protagonitzat per Nicole Kidman i Tom Cruise, va provocar un desgast psicològic molt fort entre ells que van forçar la crisi de la parella en aquell moment. Hi ha molts rumors al seu voltant, sobretot per la inesperada mort del cineasta i la relació amb les sectes i organitzacions governamentals.

Eyes_Wide_Shut

- Advertisement -

L’argument se centra en una parella feliçment casada i amb una filla, però un dia la dona confessa al marit que ha estat a punt de deixar-lo per un desconegut i unes fantasies eròtiques que passen pel seu cap. Aclaparat, ell acaba a un local i descobreix una congregació secreta dedicada a l’hedonisme i al plaer sense límits. Aleshores, tot un món dominat pel sexe i l’erotisme s’obre a ell.

Lucía y el sexo (2001)

Espanya també té el seu llargmetratge centrat en la vida d’una jove que treballa com a cambrera a Madrid. Després de la desaparició de la seva parella, marxa a l’illa de Formentera i comença a enfrontar-se al seu fosc passat, ja que coneix un escriptor que casualment està escrivint una novel·la similar a la història de la noia. El director, Julio Medem, va utilitzar el sexe explícit amb primers plans i càmera en mà per a mostrar a l’espectador una visió més completa dels pensaments de la noia i va crear una sèrie B per a presentar el film als EUA.

Shame (2011)

Aquesta pel·lícula ha passat per molts festivals de cinema obtenint un gran èxit per part de la crítica, que la va descriure com a devastadora i brutal, però reconfortant alhora. Un impressionant Michael Fassbender, interpreta a un jove obsessionat amb el sexe, la qual cosa l’ocasiona molts problemes per a controlar-se i es passa el dia mirant revistes pornogràfiques, contractant prostitutes o mantenint relacions esporàdiques amb noies solteres al seu apartament. Però, un dia tot canvia quan la seva germana petita es presenta sense avisar a casa seva amb la intenció de quedar-se uns dies. Aquest input el transforma i decideix canviar el seu mode de vida.

Shame

Nymphomaniac: Volum I & II (2013)

El danès Lars Von Trier va dividir en dues parts aquest drama psicològic de caràcter eròtic, existeix una versió completa de cinc hores i mitja que va estar disponible en alguns festivals. Centrat en una dona nimfòmana que narra en primera persona la seva història a un home que la recull del carrer ferida i mig inconscient. Per a la seva difusió van crear pòsters i clips on surten els protagonistes amb una expressió i postura suggerents.

Love (2015)

El cineasta Gaspar Noé mostra una relació de parella des de l’atenta mirada sexual, sense embuts. Un film que molts han catalogat com la versió hipster de Fifty Shades of Grey, a causa de la seva intenció d’oferir quelcom nou però alhora massa sofisticat i modern. Tracta els records sexuals d’un jove que va viure una apassionant relació amb una noia fa uns anys, i que ara es troba desapareguda. Ell ara està casat i amb dos fills, però una trucada de la mare d’ella fa despertar en ell aquella història carregada de promeses, jocs, excessos, errors i, sobretot, passions.

Love

Fifty Shades of Grey (2015)

Basada en la novel·la eròtica de E. L. James que va esdevenir ràpidament en un fenomen dividint a la crítica, ja que la trilogia va ser comparada amb la saga Twilight, però amb un contingut sexual més extrem. Era d’esperar que aviat arribés l’adaptació cinematogràfica i creés moltes expectatives, les quals van quedar per terra després de veure com de poc explícites eren les escenes descrites als llibres. Aquest fenomen ha provocat l’escriptura de moltes novel·les de caràcter eròtic i juvenil. La història tracta la relació eròtica d’una jove verge acabada de graduar a la universitat i un jove empresari amb uns gustos sexuals una mica peculiars.

fifty-shades-darker

És evident que no totes les pel·lícules són per a tots els públics i que s’ha de transportar tota mena d’experiència al cinema, però no tots els cineastes transmeten les sensacions de la mateixa manera. Per això és ideal conèixer els diferents estils i, sobretot com es comporten en funció del país d’on provenen.

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents