Quan s’haurien d’acabar les sèries? Quan s’haurien d’acabar les sèries?
Quantes vegades heu tingut la sensació que algunes sèries acaben molt més tard de que haurien d'acabar? Quan s’haurien d’acabar les sèries?

Ens ha passat a tots. Comences a veure una sèrie. Els primers capítols t’enganxen. Bona trama. Bons personatges. Llavors fa una baixada i els capítols del mig són tirant a avorridots. Llavors els dos capítols final la cosa remunta i pam… Acaba. I ja hi som. Final obert. O més ben dit: no tancat. Tot preparat per la segona temporada. Toca esperar-se un any i mig i dos a que plataforma que l’ha produït rodi deu o tretze capítols més i es repeteixi la fórmula. I tornem-hi! La cosa comença bé… Recordes més o menys els personatges. La trama continua amb una bomba inicial. La història afluixa entre el capítol tercer i el setè i torna a acabar la temporada sense un final clar.

Podria posar molts exemples però això m’ha passat (personalment) només aquest 2018 amb Westworld, The Big Bang Therory, The Handmaids Tale, Counterpart, Dark, Star Trek, Mindhunter, 13 reasons why. La llista la podria continuar amb sèries vistes al llarg del 2017 i seria mooooolt llarga. I això fa que per exemple hagi perdut l’interès en sèries que al principi em van flipar com Homeland, Arrow, The Big Bang Theory o House of Cards per posar exemples ben diferents. Les han estirat com un xiclet i s’han passat de la ratlla. I aquí ve la gran pregunta… Quan haurien d’acabar-se les sèries? Quin és el bon moment per parar i que no et passi com a Lost.

La resposta és senzilla però no agrada als que manen. Les sèries (com les pel·lícules o els curts) s’haurien de concebre amb un principi i un final. Els guionistes tenen una trama al cap, que se suposa que és bona i funciona. Els paguen per fer-ho i si els surt bé, bingo! Però clar si els surt bé els responsables de la plataforma en volen més (dóna més audiència i més diners). Això obliga per un costat a concebre les obres com un “per si de cas”… Què vull dir? Doncs pensar una sèrie com el que se suposa que hauria de ser (vuit, deu o tretze capítols que acaben i punt) i no com a un producte que penja d’un fil segons l’èxit (o no) que té.

És per això que a tots ens va atrapar la primera temporada de True Detective i “per culpa” del seu èxit van precipitar-ne una segona i va anar com va anar… M’agradaria donar-vos bones notícies però no. La cosa continuarà. Això és com una bombolla que no pararà de créixer fins que peti. Tinc tantes sèries “a mitges” esperant la segona, tercera, quarta o cinquena temporada que ja he perdut el compte. I com que seguim consumim TV com a bèsties les plataformes ens aniran donant més droga audiovisual. Fins quan? Bona pregunta…

Com deia, fins que la bombolla peti (si peta) o fins que diverses sèries d’èxit siguin les que només tenen una temporada i prou. Tot i així hi ha franquícies com True Detective, American Crime Story, Making a Murderer, Black Mirror o Manhunt que poden ser una solució intermitja. Són sèries amb el mateix “nom” però a la vegada cada temporada nova no té la llosa d’haver-se d’estirar inútilment amb els mateixos personatges fins que perden l’interès…  Suposo que en això hi ha una certa esperança però no ho tinc clar. En qualsevol cas no perdem de vista que per molta distracció que siguin per a nosaltres, les sèries també són negocis. I ningú està disposat a mata la gallina dels ous d’or. Què en penseu? Us heu saturat també? Reflexionem-hi…

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

  • Núria Monje Dalmai

    11 d'abril de 2018 #1 Author

    Totalment d”acord amb tu, Joan Ramon!
    És per aquest motiu que les “sitcom” (bé, hauria de dir “comedies de situació”, i no fer servir l’anglicisme de torn) o els”culebrons” del migdia no els segueixo… I també per això, m’he desenganxat de sèries realment adictives, on has d’esperar de sis mesos a un any! per seguir un final obert de la temporada finalitzada…
    Ara, saps que faig? Les deixo de veure i, un any, any i mig o dos després, les torno a veure des del principi i em baixo els capítols des d’on les vaig deixar de veure… Ara, ho estic fent amb “Homeland”, “Arrow” i alguna més antiga, acabada ja.
    Gràcies per l’article!
    Núria Monje

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*