La nefasta influència del televisor sobre el cinema La nefasta influència del televisor sobre el cinema
Les pel·lícules es fan per ser vistes al cinema o al televisor? La nefasta influència del televisor sobre el cinema

El remake de Ben Hur, que havien fet primer Fred Nibblo i després William Wyler, m’ha fet pensar una vegada més en la buscada supeditació a la televisió del cinema actual, simplement per qüestions crematístiques. Des de fa ja alguns anys, les pel·lícules comercials estan pensades pel seu destí més important: el passi per la televisió (i altres mitjans electrònics com tauletes o telèfons intel·ligents). Es veurà bé en una pantalla molt més petita? Què cal fer per mantenir l’atenció dels espectadors quan no la veu en una sala de cinema? Això és el què pensen els productors. I donen ordres als directors (en aquest cas són uns “mandaos” perquè  busquin recursos eficaços per ser un èxit en els nous formats).

Això fa que les formes de narrar les pel·lícules  siguin més televisives que cinematogràfiques. En el nou Ben Hur, batejat com Ben Hur (2016), i com en la majoria de pel·lícules, les escenes intimistes semblen telemovies (i les escenes d’acció son calcades als videoclips). I que consti que no tinc res en contra dels telemovies ni els videoclips on es poden trobar autèntiques obres mestres. En les primeres, hi ha més paraula que imatge, en els segons un ritme de vertigen. Els productors (penso que els directors compten molt poc en aquests films) que apliquen aquesta filosofia, més comercial que artística, s’obliden que el cinema havia estat considerat com un art (el setè) gràcies a que , després de molts esforços, havia aconseguit un llenguatge diferenciat. Ara s’ha perdut, gràcies a aquests plantejaments de màrqueting, on la pela és la pela, ja se sap. Em costa trobar alguna pel·lícula actual que contingui per exemple, una metàfora visual, tot és diàleg (més o menys afortunat o intel·ligent) que, a més és ple de redundàncies, tot justificat perquè la televisió no es veu sinó que s’escolta i l’espectador no està atent a la pantalla al cent per cent.  Per això se li han de repetir les coses de diferents maneres per aconseguir que l’espectador les capti ja que a vegades no aprofiten anar al lavabo quan fan els anuncis.

benhur1280jpg-312f5b_1280w

Les escenes d’acció del nou Ben-Hur (2016) i la majoria de films similars (èpics o d’acció) es narren de forma barroera, bellugant molt la càmera per no deixar veure res, així no es veu cap defecte. No hi ha cap muntatge digne d’aquesta paraula. De fet amb un bon equip i mitjans econòmics qualsevol podria fer aquestes escenes. No es necessita tenir cap talent especial. Per il·lustrar el que  dic només caldria comparar les dues seqüències més famoses dels anteriors Ben Hur, la carrera de quadrigues i la batalla naval. I amb això no vull dir que els temps passats fossin  millors, ni molt menys, jo penso que el cinema actual digne és molt millor que el d’abans. Jo només parlo d’aquest cinema espectacle que, de fet, es pensa només per a la televisió i que ha quedat com a un híbrid.

Cybernatural

Això passa també amb les comèdies en les que no hi ha cap subtilesa tipus Billy Wilder o Ernest Lubitsch (o Berlanga) per entendre’ns, i on tots els gags es resolen a base de crits i garrotades;  només cal veure els celebrats Polonia o Crackòvia com a models il·lustres i com a models d’un humor barruer que també s’està imposant en el cinema. El cas de Cuerpo de élite, produït per Atresmedia, és la mostra més vergonyosa de la manca de talent i la demostració de la desaparició de l’humor intel·ligent substituït  per l’humor primari, el de garrotades i saltamartí (garrotazo y tente tieso que es feia molt millor en el cinema mut). Sortosament, fora del cinema espectacle encara hi ha productors i directors que lluiten perquè el cinema sigui sent un art.  Sort en tenim d’ells.

Àngel Comas

Àngel Comas Sense crispetes

Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*