Oliver i Benji i els fets reals Oliver i Benji i els fets reals
Els cracks de la pilota a la pantalla japonesa van tenir una generació enganxada al futbol Oliver i Benji i els fets reals

Oooo o o o o oooo o o o oooo o o o o na na na na na nanana allá van con el balón en los pies, y ninguno los podrá detener, el estadio vibra con emoción de ver jugar a los 2…a los 2 (..) Oliver Benji, los magos del balón, Benji Oliver sueños de campeón!!!!! (…)

Molts de vosaltres teniu gravada a sang i foc aquesta sintonia. Una generació de criatures ens quedàvem enganxats a la tele veient les peripècies d’Oliver, Benji, Mark Lenders, Terry, els “gemelos Derrick”, Bruce Harper, Tom Baker, Ed Warner, Julian Ross i moltíssims personatges més. Va ser de les primeres series de dibuixos animats (no us sabria dir si això és anime o manga així que deixo dibuixos animats i “todos contentos” que diria el Pedrerol) que van arribar i calar aquí (per “aquí” em refereixo a Espanya/Estat Espanyol/Hispañistan o com li vulgueu dir) Telecinco va importar la sèrie a principis dels anys noranta i va ser un èxit fulgurant, ni idea de share ni res d’això i sóc supersubjectiu com es pot veure però segur que molts de vosaltres sabeu què és la catapulta infernal i sí, això és transcendir i calar en l’imaginari d’una generació

El protagonista com sabeu és Oliver Atom, una espècie de Messi (portava el 10 i era Déu) que s’ajunta amb un equip de pocatraça i loosers i el converteix en un equip campió (cabrons, aquí esperàveu que digués “com el Barça” però no, la comparativa es queda amb el Messi jugador). Aquell equip juga diferents tornejos i acaba sent l’embrió del mític New Team, més tornejos, més personatges bla bla bla passen a ser professionals i a jugar a la selecció Japonesa.

La sèrie tenia un personatge curiós, en Roberto, que era un amic de la mare de l’Oliver (sempre he especulat que havia marro entre mama Atom i ell però, vaja, no és del que volia tractar) que li infla el cap que per ser el millor ha d’anar a Brasil a jugar, Oliver li fa cas i fitxa pel Sao Paulo i després fitxa pel Barça

Sí, Oliver Atom fitxa pel Barça a la sèrie i acaba jugant amb Rivaldo, Guardiola, Puyol i Luis Enrique i guanyant amb ells una lliga al Madrid, en fi putament èpic!! Aquí podeu veure com li va anar la trajectòria.

Per acabar us preguntareu (bé, no us ho preguntareu segurament però jo ho colo a continuació) què li va picar al seu creador, Yōichi Takahashi, per inventar-se aquesta història?

yoichi-takahashi

Doncs resulta que tot això està inspirat en un personatge real, Kazuyoshi Miura (1967), quan tenia 15 anys va decidir que volia ser futbolista i va veure que el nivell de la lliga japonesa era tan baix que la única manera de millorar era anar un país amb tradició futbolística i ni curt ni mandrós va pirar a Brasil… sí, senyor, la criatura arriba amb una mà al davant i l’altre al darrere i comença a jugar a diferents equips fins arribar a debutar a primera divisió al cap dels anys. A Japó com és evident es tornen bojos amb aquesta història. EL noi s’acaba convertint en una celebritat, torna al seu país per a rellançar la lliga Japonesa, corria l’any 1992 i es converteix en l’estrella de la lliga i en un ídol de masses… busqueu paral·lelismes…

Per últim, del senyor Miura cal destacar una cosa, segueix en actiu… si feu números, l’home té 49 pals i juga a la 2a divisió japonesa. Evidentment se la treu a cada partit i fot el que vol que per això és un mite, ha anunciat que es retirarà l’any vinent perquè vol fer els 50 sobre el terreny de joc i batre així  el record de jugador de més edat en actiu.

Roger Banqué

Roger Banqué CinemaScore

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*