Picaresca comèdia d’humor negre Picaresca comèdia d’humor negre
'Gringo' ens proposa una bona dosi d'humor negre Picaresca comèdia d’humor negre

El film es presenta com una comèdia negra combinada amb acció i intriga dramàtica, tot un cocktail explosiu que cerca la lluita per la supervivència de l’empresa Harold Soyinka (David Oyelowo), quan es troba creuant la línea d’un ciutadà exemplar i respectuós amb la llei, a un delinqüent perseguit per les autoritats. Aquest pas és pel fet que el nord-americà es troba immers en un assumpte d’una empresa farmacèutica i veu com la seva vida fa un gir per culpa d’un incident relacionat amb les drogues a Mèxic.

El cineasta Nash Edgerton s’estrena amb aquest llargmetratge i ofereix un espectacle atapeït de personatges estridents, on cada un és més estrany que l’altre. Tot un elenc de cares conegudes (Joel Edgerton, Charlize Theron, Amanda Seyfried, Thandie Newton o David Oyelowo) el quals aporten un joc enginyós a la trama, amb petites històries que, de tant en tant, coincideixen. Potser aquest és el problema principal del film, la manca de cohesió entre totes per desencadenar un potent cocktail d’explosius, capaç de sorprendre el públic, però que es queda en la resolució de manera independent, tenint en comú només l’escenari.  A part, hi ha personatges que es poden obviar totalment, ja que no aporten res a la història principal, tan sols hi són per fer que els girs de guió tinguin més pes i acabin enganyant o despistant.

Ara bé, la seva virtut és l’humor negre i irònic que desprèn constantment, oferint un seguit de situacions grotesques (no aptes per a tots els públics), però que entusiasmaran els seguidors del gènere i del cinisme. El guió doncs està ben elaborat, amb escenes d’acció equilibrades, diàlegs hilarants amb força espurna, però en especial per tractar-se d’un thriller que va in crescendo a mesura que avança.

En definitiva, és un slapstick entretingut, amb una estructura enrevessada que mantindrà l’atenció de l’espectador, sempre i quan hagi entrat en el joc, però que resulta simpàtica de veure.  

Veredicte

El millor: Els girs de guió són prou enrevessats com per crear expectació.

El pitjor: Tot i el potent elenc que el conforma, molts no encaixen i deixen històries de banda inacabades. 

Nota: 6

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*