Confusió a ‘Steel rain’ Confusió a ‘Steel rain’
Una pel·lícula d’espies laberíntica Confusió a ‘Steel rain’

Aquest març s’ha estrenat Steel Rain, una de les noves pel·lícules coreanes per a la plataforma digital de Netflix després de la genial sorpresa de Forgotten. Steel Rain és una pel·lícula d’espies d’estil clàssic en la que veurem una lluita entre Corea del Nord i Corea del Sud que estarà a punt de causar una nova guerra entre els dos països després d’anys de pau. L’acció se centrarà doncs en un agent nord-coreà (Jung Woo-Sung) que haurà de fugir del seu país pel perill d’un enderrocament del seu govern i en un membre de la Casa Blava de Corea del Sud, el qual es veurà implicat en els fets de manera directe. Una pel·lícula de més de dues hores com ja ens tenen acostumats els coreans, però que té certs problemes de ritme i guió.

No podem posar en entredit la qualitat coreana a l’hora de crear nous projectes com el que avui ens ocupa, ja que podem veure de manera clara que hi ha un pressupost i un talent patents, però el que sí que podem dir, és que tant l’evolució de la pel·lícula com la presentació de les situacions són bastant confuses, i és que en molts moments ens sentirem desorientats en un laberint de noms i fets que són totalment precipitats. La confusió és massa gran i això ens farà perdre el fil de la història en diversos moments. Tot i així, hem de dir que l’acció està molt ben rodada i que el final deixa un bon gust de boca dintre d’aquest petit microcaos. Un altre dels petits problemes, és que algunes de les bromes o converses fan referència a la cultura coreana o a un context cultural totalment coreà, fet que fa que ens perdem pel camí molt dels significats significat.

Una dada important sobre la trama és que aquells que vegin la pel·lícula haurien de ser una mica coneixedors de la història entre les dues Corees, ja que hi ha molts detalls de les converses entre els personatges que fan referència clara a esdeveniments que s’han donat durant la història entre els dos països a la vida real. No és una pel·lícula per a tots els públics per molts motius, però aquest és el fet més significatiu. A més, hi ha una mescla de nacionalitats bastant profunda, és per això que els que no diferenciïn un xinès d’un coreà tindran molts problemes per seguir-li el ritme. Com a coneixedor del cinema asiàtic, puc dir que aquesta aposta de Netflix és bastant arriscada pel seu context.

Hem d’entendre aquesta pel·lícula dins d’un període històric que per a nosaltres és totalment desconegut i que mai hem viscut. Corea del Nord i del Sud han estat en guerra durant moltes dècades fins a l’actualitat (encara continuen amb un tractat de pau molt dèbil) i hem de ser conscients del que se’ns està explicant, la cruesa i la fragilitat d’un alto al foc que pot ser trencat en qualsevol moment per tenir a prop de les seves mans armes de destrucció massiva que poden acabar amb la història de països sencers, per simple egoisme o decisions polítiques errònies. No hi ha herois quan la vida de molta gent està en joc.

I deixant de banda la falta de ritme o claredat en el guió i els diversos punts fluixos de la pel·lícula, hem de remarcar que els actors són de primer nivell i que tant Jung Woo-Sung (Cold eyes, Pluto), un dels actors més mítics dins del cinema coreà, com Kwak Do-Won (The wailing, The attorney) compleixen amb el que s’espera d’ells. Tots dos tenen molta experiència a la gran pantalla i es nota la seva vitalitat i professionalitat, ja que porten els seus papers a les millors versions d’ells mateixos. Potser aquesta no és la pel·lícula que els farà sentir més orgullosos, però és un bon exemple que Corea està per davant d’altres països quant a recursos ben utilitzats.

Steel Rain és doncs un bon entreteniment per consumir qualsevol tarda per passar l’estona, però no és la millor aposta aquest any de la plataforma, en la qual encara cal esperar algunes estrenes d’allò més seductores com la nova pel·lícula del director de Train to busan, Psychokinesis. Tot i així, la nostra il·lusió està intacte després de veure com Netflix aposta fortament pel cinema asiàtic un cop més. Ens esperen grans sorpreses.

Veredicte

El millor: La parella de Kwak Do-Won i Jung Woo-Sung és convincent i està a l’alçada.

El pitjor: Massa confusió a l’hora de narrar la història, es fàcil perdre’s.

Nota: 6

Jay Fer

Jay Fer Asian Madness

'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*