Mortadel·lo o el dibuix que ens ha fet feliços Mortadel·lo o el dibuix que ens ha fet feliços
Francisco Ibáñez va crear el personatge el 1958, fa 60 anys Mortadel·lo o el dibuix que ens ha fet feliços

Han fet 60 anys. Una xifra gens menyspreable per a uns personatges de còmic i més si no pertanyen a l’univers d’aquests grans monstres editorials que són Marvel. Són dos personatges, quasi un pack indivisible, però en l’imaginari col·lectiu ha estat un d’ells el que veritablement ha tingut un impacte decisiu. Ha posat nom a revistes, sobrenom a professions com la d’espia o policia però sobretot ha aconseguit divertir a generacions senceres que han passat el seu llegat d’avis a pares, de pares a fills, de fills a nets. Sí, avui parlem del rei de la disfressa, del gamarús més hàbil per sortir-se sempre dels embolics que ell mateix ha creat, parlem d’en Mortadel·lo.

Un munts d’històries, grans i petites han passat per les pàgines del còmic, primer com una mena d’ajudant maldestre d’un Sherlock malcarat com en Filemó per, tot seguit, anar evolucionant cap a una relació d’igualtat (en termes de veure qui la fa més grossa) i finalment erigint-se com a protagonista absolut de les seves aventures. Però si és cert que estem davant del personatge més reeixit de la història del còmic nacional també és ben cert que els intents de portar-lo al món del cinema mai han acabat de quallar del tot.

Curiosament potser la millor pel·lícula sobre en Mortadel·lo va ser precisament on el personatge no apareixia i era substituït per una mena d’encarnació inspirada en ell (possiblement mancaven drets d’autor per fer-ho). Es tracta de la comèdia de detectius Crimen imperfecto (1970), dirigida i interpretada per Fernando Fernán Gómez on es recollia l’esperit dels còmics d’Ibáñez i es reproduïen situacions, ritme i gags recurrents del dibuixant. Un film que va passar quasi desapercebut (i segueix sent àmpliament desconegut) però que resulta divertit, psicodèlic i que, malgrat situar-se en una realitat palpable la desfigura fins a convertir-la en aquest gran guinyol que és el món mortadel·lià.

Ja el 2003 Javier Fesser s’atrevia a fer una adaptació literal del còmic amb personatges reals. Un film que no acabava de funcionar tal vegada per ser massa respectuós amb el format original. Al final, malgrat els seus espectaculars efectes especials, quedava demostrat que dos formats com el cinema i les vinyetes han de tenir necessàriament un tractament diferenciat i que el que funciona en un lloc no ho fa en un altre per més fidelitat que es mostri. Això sí, cal destacar la interpretació de Benet Pocino com a Mortadel·lo, donant-li aquest toc d’ingenuïtat i murrieria tan pròpia del personatge.

Amb posterioritat, apareixia una segona part, Mortadelo y Filemón: Misión salvar la tierra (2008), dirigida aquest cop per Miguel Bardem, un producte que a més de tenir un argument més fluix i uns mitjans inferiors comptava amb l’inconvenient de posar a la pell d’en Mortadel·lo a Edu Soto que, tot volent oferir una imatge més gamberra del personatge, mai assolia la connexió imprescindible per fer-lo d’estimar.

Més recentment, el 2014 Javier Fessser retornava per oferir, aquest cop en format animació, la que fins ara és l’última de les aventures d’en Mortadel.lo. En aquest cas contra Jimmy el Catxondo. Una pel·lícula que, pel seu format, es mostrava més àgil, més lliure i per tant més satisfactòria, sobretot pel que fa a la capacitat de mostrar els personatges sense les cadenes dels efectes visuals i les limitacions dels actors de carn i ossos.

60 anys doncs amb en Mortadel·lo, 60 anys de somriures, riallades i expectació per conèixer noves aventures. Potser el cinema no ha fet justícia a un personatge tan mític, però la bona notícia és que encara, per sort, hi som a temps.

Àlex Lascort

Àlex Lascort Ficcions biogràfiques

Barceloní i rodamon de les rodalies metropolitanes l'Àlex P. Lascort és un cinèfil compulsiu per herència familiar. Escriu a diversos mitjans online com 'Cine Maldito' o 'Fantastic Plastic Mag'. S'uneix a l'equip d'El cinèfil amb ganes d'explorar la cinefilia des d'una perspectiva nostrada.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*