Pena de mort Pena de mort
El càstig capital ha aparegut incomptables vegades al cinema Pena de mort

De tots és sabut que la pena de mort o la pena capital és el càstig mitjançant l’execució d’un presoner condemnat per un crim major. Antigament, la pena de mort era la pèrdua del cap per decapitació, d’aquí el terme “pena capital” que encara avui en dia segueix vigent.

Tot i que la pràctica d’aquesta sentència s’ha reduït a menys d’un terç dels països del món, encara queden alguns països i regions que la practiquen. La Xina, Iran, Estats Units i Vietnam (per aquest ordre) són els que, amb dades del 2015, van executar més gent durant aquell mateix any.

A Espanya, la Constitució del 1978 va ser la que va modificar l’article 15 per tal d’abolir totalment la pena de mort, juntament amb els tractes inhumans o degradants que podien patir els presoners, fins a llavors, considerats legals. Però, realment no va ser fins al 1995, quan Amnistia Internacional juntament amb altres organitzacions van aconseguir abolir-la del tot, ja que fins llavors encara s’aplicava segons la legislació militar.

Ara bé, això no treu que la pena de mort sigui un dels recursos més recurrents al cinema, drames o cinema negre i policíac. Molt sovint trobem una trama que gira al voltant d’un presoner a l’espera de l’execució, d’un advocat a la cursa per salvar el seu client o d’un policia que controla el corredor de la mort. Però sovint també ens trobem amb pel·lícules històriques on encara tenim presents sistemes com la guillotina francesa o el garrot vil. O fins i tot drames ambientats en conflictes més profunds i que il·lustren com mètodes tant antics i alhora cruels com la lapidació encara es practiquen a alguns països com Aràbia Saudita, Sudan o Iemen.

Estats Units

Segurament és el cinema que més consumim i un dels pocs països, considerats del primer món, que encara mantenen la pena de mort com a càstig màxim d’un crim. De fet, són 32 estats dels 50 els que encara l’apliquen. Els mètodes d’execució poden variar en funció de la jurisdicció. Actualment, la gran majoria d’execucions es realitzen mitjançant la injecció letal. Tot i així, alguns estats permeten que el condemnat sigui el que triï entre altres mètodes com la cadira elèctrica, la cambra de gas, la forca o l’afusellament.

Algunes de les pel·lícules que retraten el tema són In cold blood (A sang freda, 1967). Truman Capote va escriure aquesta novel·la de no ficció basada en un crim que va commocionar als EUA. Més tard es va portar al cinema amb el mateix títol i s’hi il·lustra la història de dos ex convictes els quals cometen un robatori i assassinen una família en un petit poble de Kansas. El procés que van patir de captura, judici, condemna i execució van deixar a la llum un gran debat sobre l’Amèrica més amagada.

The green mile (La milla verda, 1999), guanyadora de 4 premis Oscars, va revolucionar el públic i la crítica amb una dura visió sobre el procés de condemna i pena. Ambientada en plena Depressió al sud dels EUA, Edgecomb, un funcionari de presons encarregat de vigilar la Milla verda, el passadís que separa les cel·les dels reclusos condemnar a la cadira elèctrica, descobreix la veritat sobre un dels reclusos, John Coffey, un home acusat d’assassinar brutalment dues germanes de nou anys i condemnat a la cadira.

The life of David Gale (La vida de David Gale, 2003). Kate Winslet es posa a la pell d’una periodista a qui se li donen tres dies per entrevistar David Gale, un condemnat a mort per violar i matar la seva companya de feina. L’entrevista acabarà per explicar la vida de Gale i tot el que l’ha portat a acabar on ha acabat.

Espanya

La història d’Espanya també ha deixat una gran multitud d’execucions al pas de la història, fins l’evolució de la pràctica. Segurament una de les execucions més famoses va ser la de Salvador Puig Antich l’any 1974 per ser l’última víctima del garrot vil. Tot i així, les últimes execucions a Espanya van ser les de cinc membres d’ETA i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. Aquests van ser afusellats per un escamot després d’haver passat el judici.

Segurament, una de les primeres pel·lícules espanyoles que tracten el tema va ser la de El Verdugo(1964). Amb un toc de comèdia i abandonant tota la tragèdia descrita en els exemples anteriors, José Luis, l’empleat d’una funerària, té la intenció d’emigrar a Alemanya per convertir-se en mecànic. La seva parella és la filla d’un botxí professional, i quan aquest descobreix la relació d ela seva filla els obliga a casar-se. La nova parella, amb evidents problemes econòmics es veu en l’obligació de barrejar la possibilitat d’acceptar la feina de botxí que ben aviat abandonarà el pare de la noia per jubilació.

I si tornem a la serietat de l’assumpte, trobarem la pel·lícula que l’any 2006 Manuel Huerga va dedicar a Puig Antich, Salvador, on narra la història del militant de del Moviment Ibèric d’Alliberació i la lluita de la seva família, companys i advocats per evitar l’execució.

Història

Si bé a Espanya només hem parlat d’execucions modernes, la història ens ha deixat un bon riu de sang. Començant pels períodes de la Inquisició on hi trobem peces com El Inquisidor (2010) la qual relata el drama històric ambientat el 1648 on Santiago de Xile rep la visita d’un comissari de la Santa Inquisició. Les acusacions, judicis i execucions començaran a crear la onada d’histèria col·lectiva que feia anys que es vivia a Espanya.

I no podem parlar d’execucions i no mencionar les dels reis de França. Estem parlant de la Revolució Francesa l’any 1789, el poble, cansat de les injustícies de la corona, pren el poder i decideix enderrocar la monarquia. Això passa per la decapitació dels monarques Lluis XVI i la seva dona, Maria Antonieta. La pel·lícula francesa La Révolution française (La revolució francesa, 1989) explica precisament aquest període de la història.

Altres execucions

Altres productes cinematogràfics que han tocat el tema de la pena de mort des d’altres perspectives o espais geogràfics són The stoning of Soraya M. (La verdad de Soraya M., 2008). Basada en els fets reals que van tenir lloc a Iran l’any 1986. Un home té intenció de casar-se de nou i acusa falsament d’adulteri la seva primera dona. La llei d’Iran condemna l’adulteri amb la pena de mort per lapidació.

I si per acabar ens traslladem al continent asiàtic hi trobarem pel·lícules com Death by hanging (1968), una pel·lícula japonesa que relata la història d’un home coreà sentenciat a mort a la forca. No obstant això, l’home sobreviu a l’execució però perd la memòria. Aquest fet fa que l’home deixi de reconèixer el seu crim, i si un presoner no reconeix el crim no se’l pot executar. Per tant la llei intentar fer que reconegui el crim per poder-lo tornar a executar.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*