Diversió amb Hitoshi Matsumoto Diversió amb Hitoshi Matsumoto
Fem un repàs a la carrera del director japonès Diversió amb Hitoshi Matsumoto

Al Japó hi ha una allargada figura al món de la comèdia i l’entreteniment anomenada Hitoshi Matsumoto. Aquest home és segurament el més famós còmic del país oriental i raons no n’hi falten. Amb el seu programa Downtown no Gaki no tsukai ya Arehende! (que ha estat durant molts anys a la graella televisiva japonesa i que és molt recomanable veure almenys un cop) i un munt de col·laboracions més, sigui com a presentador o com a convidat a la televisió nipona, Matsumoto ha recol·lectat molts anys d’èxit amb el seu humor esbojarrat.

La seva carrera va començar formant un duo còmic amb el seu col·lega i amic Hamada Masatoshi anomenat Owarai (Downtown) que s’ha convertit en una llegenda del país amb el pas del temps. Amb ell va crear el programa televisiu més famós i longeu de la televisió juntament amb d’altres còmics famosos del país i el va etiquetar com una de les cares bàsiques de l’entreteniment. Gràcies a això va poder participar en diversos projectes sempre amb l’humor que el caracteritza i així poder demostrar tot el seu talent.

Però ara fa 11 anys justament, va decidir fer el salt al cinema i rodar la seva primera pel·lícula, deixant clar que seria una de les figures més estranyes del setè art al Japó. Big Man Japan va ser la seva primera obra i sense cap mena de dubte podem dir que no va deixar indiferent a ningú, ja que la seva base humorística en to de fals documental fantàstic va ser tota una novetat i una proposta d’allò més original. Això sí, és fàcil pensar que va pecar de bogeria i que res d’això tenia cap sentit. Però de què va aquesta esbojarrada proposta?

Big Man Japan ens explica la vida d’un excèntric home que ha viscut durant molts anys com un superheroi atípic que és capaç de convertir-se en un gegantesc home per defensar el seu país de l’atac de monstres de mida també enorme. Una proposta la d’aquesta trama semblant a qualsevol pel·lícula d’Evangelion o Pacific Rim (salvant les distàncies), però sense armadures, ni pressupost ni res semblant; a pèl. Un debut que encara que sembli mentida va recol·lectar bones crítiques, sobretot per la sorpresa que va suposar veure a aquesta celebritat darrere de la càmera (i davant en aquest cas, ja que també és actor).

Però si penseu que això és el més esbojarrat que Matsumoto ha rodat mai, us equivoqueu, perquè des que va debutar no ha deixat de sorprendre. La seva següent pel·lícula anomenada  va ser d’allò més divertida i igual de boja. En aquesta ocasió, l’espectador presencia com un home en pijama de colors desperta en una habitació cuadreta, blanca i sense portes ni finestres on està totalment atrapat. Però quan pensem que això és tot el que ens aporta la pel·lícula, Matsumoto decideix col·locar una trama paral·lela que es desenvolupa a Mèxic, on seguirem la vida d’un home dedicat a la lluita lliure. Quina és la connexió entre les dues històries? Un sorprenent guió que ens deixarà bocabadats i ben entretinguts.

I per si això fos poc, pocs anys després va decidir canviar d’època i va intentar rodar la que per a mi és la més divertida de totes les seves pel·lícules: . Basada en l’època feudal del Japó més clàssic, Matsumoto va dotar a aquesta producció d’un gran humor que a la vegada va ser d’allò més adorable. La trama, molt senzilla i inversemblant, tracta la història d’un samurai sense espasa que és buscat per la justícia per ser un desertor, el qual intentarà lluitar per salvar la seva vida fent riure al príncep del país un cop sigui apresat. Si en 30 dies no aconsegueix aquest objectiu, haurà de treure’s la vida fent-se el seppuku (hara-kiri). Creieu-me si us dic que vaig passar-me tota la pel·lícula rient com un boig. Si la comèdia és el vostre gènere, no us la perdeu.

L’últim que coneixem a dia d’avui és R100, segurament la pel·lícula més passada de voltes de totes (fins i tot més que Big Man Japan o Symbol). En aquesta ocasió se’ns presenta un oficinista que té una vida trista i depressiva per tenir la seva dona en coma i haver de cuidar el seu fill  tot sol. Un dia decideix formar part d’un club selecte anomenat S&M, el qual podrà satisfer una de les seves addiccions més ocultes: el sadomasoquisme. L’única regla del club és que no podrà rescindir el contracte sota cap situació, un cosa que sembla senzilla. Durant l’any que duri, tot sembla d’allò més ideal per a ell, però aviat en veurem les conseqüències d’haver-se fet membre d’aquest exclusiu club. Un llargmetratge del que és difícil saber què passarà i esbrinar el seu final, del qual em vull abstenir de parlar per deixar-vos la sorpresa intacta.

Si una cosa podem tenir clara d’aquesta figura tan especial del país japonès és que el seu cinema no és per a tothom, però que aquells que s’arrisquin a veure alguna de les seves produccions quedaran ben enamorats. I avui m’agradaria destacar i premiar aquesta originalitat de la qual Japó manca des de fa anys i que fa arrossegar una crisi de la qual sembla no trobar-ne sortida. Gràcies a homes com Hitoshi Matsumoto podem mantenir les esperances en el cinema nipó una mica més i gaudir de grans moments i riures.

Jay Fer

Jay Fer Asian Madness

'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*