Pedrolo i el cinema Pedrolo i el cinema

Pedrolo i el cinema

Opinió 13 de març de 2018 Edu Piera 0

L'any 2018 és l'any Pedrolo Pedrolo i el cinema

Com ja és sabut, el 2018 està considerat com l’any Pedrolo. Aquest prolífic escriptor lleidatà és un dels majors talents literaris catalans del segle XX i, per què no dir-ho, un dels qui més títols ha escrit. Avui, per això, vull recordar la seva novel·la més cèlebre (per mi) i que, a més s’ha dut al cine. Parlem, evidentment, del Mecanoscrit del Segon Origen, o tal com es va titular la pel·lícula, Segon Origen.

Abans de res, crec necessari recordar la instrahistòria de com va esdevenir aquest film. Bigas Luna va ser el cineasta que va entomar el repte de dur a la gran pantalla una de les històries més colpidores de Pedrolo. També, per què no dir-ho, la que gran quantitat de generacions havíem llegit a l’institut. Només per aquest fet, el Mecanoscrit ja resulta entranyable. Però, el director de cine va morir durant el rodatge, i el corresponsal, el periodista Carles Porta, en va entomar el relleu amb la difícil missió de transmetre el que volia Bigas, el que deia Pedrolo i el seu toc personal. I hom pensa que se’n va sortir prou bé!

Si has arribat fins aquí, és que has llegit el Mecanoscrit i has vist la pel·lícula, per tant no et desvetllaré res que no sàpigues. El retrat de l’amor entre l’Alba i el Dídac és altament bonic. La peli retrata de manera efectiva, com l’amor maternal del principi de l’adolescent cap al nen, acaba virant cap a un enamorament efectiu amb el pas dels anys, tal vegada tan just com necessari per a perpetuar la raça humana. I aquest canvi, en tant que creixement interior adaptat al cine al Segle XXI, porta el resol perfectament.

Sense dubte, aquesta relació i els preciosos paisatges que el cineasta va capturar de l’Estany d’Ivars-Vila Sana són els grans punts forts de la pel·lícula, que visualment és molt bonica i impactant. Si sou dels que us agrada fer turisme cinèfil, no perdeu l’oportunitat de veure el capvespre i la posta de sol banyada per l’estany, és quelcom difícil d’explicar.

Finalment, les imatges catastròfiques d’una Barcelona devastada simplificades amb la destrucció del Camp Nou són impactants, molt impactants. Per contra, crec que el final de la història, que s’acaba convertint en massa lliure vers la novel·la, no deixa contents els pedrolistes que ens vàrem enamorar dels personatges i se’ns va caure alguna llàgrima en arribar al quadern de la vida i de la mort.

Per tant, si heu arribat fins aquí, i més enguany que és l’any Pedrolo, recupereu la novel·la i torneu a mirar la peli, perquè l’obra s’ho val. Ah! I no deixeu de visitar ni la Tàrrega on va créixer ni les localitzacions brutals que va trobar Porta per la peli!

Edu Piera

Edu Piera LF, territori cinèfil

Futbolero i cinèfil que somia amb un blockbuster de soccer. L'Edu Piera és periodista per vocació, d'aquells que encara tenen el títol per recollir a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sovint somnia amb ser com en Superman, però la realitat és que cada dia que passa està més a prop de ser en Clark Ken.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*