Les 5 perles destacades de l’Americana Les 5 perles destacades de l’Americana
La 5a edició ha finalitzat deixant una programació impecable Les 5 perles destacades de l’Americana

La cinquena edició de l’Americana ha tancat les  portes fins l’any que ve amb èxit, ja que algunes de les sessions van penjar el cartell d’exhaurit i les cues han anat envaint les entrades dels Cinemes Girona projecció rere projecció, en especial, durant els caps de setmana. 

El festival ha crescut, tornant a incrementar les dades d’assistència i es consolida com un dels més destacats de la ciutat. A les dades del públic faltarà sumar les de les projeccions de la retrospectiva que s’està realitzant a la Filmoteca de Catalunya, així com a les que tindran lloc a altres ciutats dins la Route 66. També va comptar amb la presència dels cineastes Alex Ross Perry i Fredric Lehne, que van presentar les seves respectives pel·lícules.

Al llarg d’aquests dies el públic va votar cadascuna de les pel·lícules, enguany la valoració ha estat notable (3’7 sobre 5), amb totes els films per sobre del 2’5. El documental Jane, dirigit per Brett Morgen, ha estat el guardonat amb el Premi del Públic. Mentre que l’opera prima de John Carrol Lynch, Lucky, se situa en segona posició i el díptic d’animació de Don Hertzfeldt, World of Tomorrw (Episodes I and II) obté la tercera puntuació més alta. A més, el Jurat Jove de La Casa del Cine, ha triat el film Flesh and Blood, dins la secció Next, per a atorgar-li el guardó.

El tret de sortida el va donar el film Gook al cinema Phenomena el passat 6 de març, el qual mostra un drama situat als anys 90, en què dos germans coreano-americans són propietaris d’una sabateria i tenen certa amistat amb una nena afroamericana que té 11 anys. Aquest treball rodat en blanc i negre és un exercici sobre l’amistat i el racisme, que mostra amb energia i emoció una realitat contundent i angoixant.

Al llarg d’aquests dies s’han vist un total de 28 llargmetratges, que han passat per les seccions programades. D’entre totes caldria destacar-ne algunes, tot i que cal esmentar que la selecció ha estat (com sempre) correcta i brillant i la tria ha estat complicada, aquest fet demostra que el cinema independent nord-americà actual segueix gaudint de bona salut i roman en auge. Després d’un esforç aquestes 5 han estat les seleccionades:

Brigsby Bear (Dave McCary, 2017)

La història va d’un programa de televisió infantil anomenat Brigsby Bear Adventures, el qual només té un espectador: en James. Quan el programa acaba de cop per un fet determinant, la vida d’en James canvia per sempre, així que es proposa acabar la història per si mateix.

El millor: És una comèdia tendre, que juga amb la nostàlgia, però lluny de semblar trista, aporta una dosi de positivisme i humor sense parangó. La ingenuïtat del protagonista es veu humil i real. Fa un exercici metafísic entre la imaginació i la realitat, utilitzant el metacinema com a faula i via d’escapament per enfrontar-se a la vida tal com la coneixem. 

El pitjor: Molts la veuran com un producte pretensiós i amb manca de potencial, a causa de la carència d’empatia vers el protagonista i el seu “alter ego”, això fa que vagi més enfocada a un públic juvenil o que s’han criat amb la cultura contemporània. Altres simplement la veuran com una excentricitat dins el gènere, la qual la convertirà en un film de culte en poc temps. 

Nota: 7

Ingrid Goes West (Matt Spicer, 2017)

La trama s’enfoca en una noia, l’Ingrid, que s’obsessiona amb una influencer, una estrella de les xarxes socials, anomenada Taylor Sloane, la qual aparentment té una vida perfecta. L’Ingrid decideix abandonar-ho tot per traslladar-se a l’oest i intentar fer-se amiga de Taylor, però el seu comportament es torna cada vegada més inestable, inquietant i perillós.

El millor: L’empatia que sents amb la realitat t’evoca de ple a la història, en part gràcies a la potent interpretació de la protagonista i de la sàtira amb la qual es desenvolupa. Té un guió molt correcte i és molt entretinguda a tots els nivells, es tracta d’una comèdia negra i molt fresca. 

El pitjor: Acaba en una espiral de reiteracions i barreja entre els estereotips i les malalties mentals, sense arribar a aprofundir en cap dels dos temes principals i deixant a imaginació de l’espectador. 

Nota: 6.5

Lucky (John Carroll Lynch, 2017)

El film se centra en el viatge espiritual d’un home ateu de 90 anys, el qual ha sobreviscut més que els seus contemporanis i es troba al final de la seva vida. On es veurà impulsat a un viatge d’autodescobriment sobre què és al vida i a on va a parar.

El millor: Es tracta del millor homenatge possible a l’actor Harry Dean Stanton desaparegut recentment, amb un film que retracta perfectament la vellesa en totes les seves formes, des de les més rutinàries fins a les més crues front la realitat que aporta el cicle de la vida. La part filosòfica i espiritual es veu carregada d’un humor negre molt necessari. El guió és meravellós, el protagonista està sublim, superlatiu; així com una fotografia molt ben acurada i encertada. 

El pitjor: La tristor i la nostàlgia que evoca, sabent que era el comiat per la porta gran d’aquest actor. Per desgràcia no podrem veure’l més desenvolupant films tan corals i contemplatius com aquest, que conviden a fer una reflexió profunda i amarga. 

Nota: 8

Jane (Brett Morgen, 2017)

Aquest documental ha estat creat a partit d’una gran quantitat de material inèdit que es creia perdut. La pel·lícula se centra en les investigacions de la coneguda primatòloga Jane Goodall, la seva feina de camp des dels seus orígens, la relació amb el seu marit i càmera Hugo van Lawick i amb els ximpanzés que va estudiar.

El millor: Es tracta d’una commovedora història que va més enllà del clàssic documental o film biogràfic. Realitza una visió immersiva al món animal i tot el que l’envolta. La seva bellesa traspassa la gran pantalla arribant al cor de l’espectador en diverses ocasions. D’inici a fi et captura, sent presa d’una crònica absorbent i molt ben elaborada, malgrat que el material utilitzat té més de 40 anys.  

El pitjor: Que després de 90 minuts tornes a la realitat i deixes d’estar immers a la selva. No tots els públics entendran la seva majestuositat, ja que potser està més enfocat als amants de la naturalesa. 

Nota: 7.5

Gemini (Aaron Katz, 2017)

La trama ens situa al lloc d’un atroç crim, que posarà a prova una assistenta personal d’una estrella de Hollywood, la qual, en veure-s’hi implicada, haurà de lluitar a contra-rellotge per descobrir els misteris que envolten l’assassinat.

El millor: Un thriller noir amb una estètica molt clàssica que es va coent a foc lent, però que manté la tensió en tot moment. Recorda en certs moments al cinema de Brian de Palma, Alfred Hitchcock o David Lynch, però d’una manera subtil. Es podria confondre amb la fotografia de Nicolas Winding Refn, però dista molt del seu estil, sobretot per la banda sonora, que en aquest cas no conté elements electrònics, més aviat en destaca el saxo. 

El pitjor: Arribat al desenllaç perd tota l’essència, potència i, sobretot, misteri, per fer un canvi de registre innecessari. El seu ritme, fa que sigui una pel·lícula per a un determinat públic que no espera acció o un macguffin de manual.

Nota: 6.5

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*