El poder femení de les donetes El poder femení de les donetes
Perseguir els somnis no té sexe El poder femení de les donetes

Aquesta setmana hem pogut viure un dels dies de la dona treballadora més seguits i lluitats a nivell mundial. El cinema, fins i tot el clàssic, compta amb moltes més dones que els llibres d’història, malauradament, i tot ser les dones la meitat de la població. Tot i així, a la gran pantalla i a la indústria cinematogràfica encara hi ha molts avanços per fer. Hi ha molt poques directores, els papers protagonistes solen recaure en homes, els homes són molt més premiats… Les xifres parlen per si soles.

He escollit per parlar de la dona el film Donetes. Sent sincers, encara no és un clàssic i no sabem si ho serà mai. Estrenada el 1994 i dirigida per Gillian Armstrong està protagonitzada per Wynona Ryder, Susan Sarandon, una jove Kirsten Dunst i Christian Bale, entre d’altres. L’obra ha rebut males crítiques i opinions favorables a parts iguals. Donetes, es basa en una obra homònima escrita per Louis May Alcott (Little women) el 1868. La pregunta és: què hi té a veure aquesta pel·lícula amb el Dia Internacional de la Dona? Doncs, a banda que en són les protagonistes, pel seu incipient feminisme. Que una escriptora s’atrevís en ple segle XIX a posar quatre dones com a eix central d’una obra, a més de posar per escrit els seus somnis, les seves aspiracions i les seves vocacions té el seu mèrit. Si bé la pel·lícula adapta l’obra però té part de contingut propi al tram final, sí que aconsegueix mostrar les personalitats de les quatre germanes protagonistes que Alcott va inventar.

A través de les quatre noies se’ns explica com era la vida als Estats Units en plena Guerra Civil, entre el 1861 i 1865. Les joves, de classe mitjana, es veuen obligades a organitzar-se quan la mare se’n va a ajudar al pare, ferit a la guerra. Les estones de companyonia es barregen amb els moments de lluita, en els que hauran de fer pinya. Per destacar les seves reflexions, en les que exposen els seus somnis: per algunes tenir la seva llar, però per altres pintar, destacar en la música o en el cas de Jo (interpretada per Wynona Ryder, que va guanyar un Oscar pel seu paper) ser escriptora, personatge que era l’alter ego de la mateixa autora. La mare de les noies, tot i vigilar per salvaguardar la seva conducta i el seu nom (no oblidem que som al segle XIX) deixa que cultivin els seus somnis, no els tanca la porta i les anima a ser elles mateixes, a tenir valors humans i a no estar amb ningú per interès.

Ara que ja ens queda poc hivern encara podem aprofitar les darreres tardes de fred per a aquest film, que està ple de moments divertits, nostàlgics i màgics. Les quatre noies s’entretenen fent representacions teatrals, anant (quan el calendari ho permet) a elegants balls, patinant pel riu glaçat. Escenes que ens faran riure o plorar, però que ens quedaran gravades a la memòria. Una pel·lícula de sofà i manta!

Carolina Mercader

Carolina Mercader Fora d'òrbita - Clàssics a examen

Llicenciada en Periodisme per la UAB i curiosa de mena (una cosa porta a l’altra, no?). Molt aficionada a la lectura i al cinema, i en quasi tots els gèneres de les dues coses. Ha treballat al departament de Cultura del 'Tot Sant Cugat' i del 'Diari de Sant Cugat'. Actualment, treballa com a llibretera a Abacus i està especialment dedicada a la secció infantil i juvenil. També col·labora amb el 'Tot Sant Cugat' i 'Món Sant Cugat' com a columnista d’opinió. Li agrada viatjar i buscar el misteri allà on sigui.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*