Quan l’actor, director, productor i guionista Seth MacFarlane presentava la cerimònia dels Oscar el 2013 va fer la següent broma a les actrius de repartiment: “Felicitats a totes cinc. Ara cap de vosaltres haurà de fer veure que se sent atreta per Harvey Weinstein“, el comentari va passar totalment desapercebut… fins ara. El 5 d’octubre del 2017, el diari The New York Times publicava l’article “Harvey Weinstein acusat d’assetjament sexual durant dècades” (Harvey Weinstein Paid Off Sexual Harassment Accusers for Decades). A l’article es denunciava un comportament abusiu per part de Harvey Weinstein en vers actrius a les que citava en habitacions d’hotels per discutir un paper, amb unes intencions molt poc professionals. Poques setmanes després The New Yorker denunciava directament violacions amb actrius que relataven amb detall les situacions viscudes. La bola de neu ha anat creixent des de llavors amb més denúncies, amb reconeixement de còmplices passius i amb l’expulsió definitiva de Harvey Weinstein de l’Acadèmia de Hollywood.
La denúncia ha creat un moviment global amb l’etiqueta #metoo de denúncia de l’abús sexual tant a homes com a dones i que ha esquitxat a tota la indústria del cinema arreu, amb una màxima que la mateixa acadèmia reconeixia a la seva nota d’expulsió: “L’era de la ignorància deliberada i la complicitat vergonyosa ha acabat“. Des de la publicació de l’article moltes personalitats han reconegut ser víctima en algun moment de la seva carrera o bé penedits de no haver denunciat allò que passava davant dels seus ulls.
Però tot plegat ha servit per recuperar una publicació de Marvel on justament es denunciava aquest comportament abusiu dels germans Weinstein. El que és increïble és que el còmic es publiqués entre agost de 2002 i gener de 2003, passant totalment inadvertit per a tothom en aquell moment. El tsunami de notícies que ha generat la polèmica ha servit per publicar de nou el còmic, que en castellà edita Panini amb el títol Spiderman, Monstruos de Hollywood (Get Kraven, 2002) en un únic volum recopilatori i del que en recomanem molt la lectura. Com he dit en d’altres ocasions, si t’agrada el cinema has de llegir molt… i també còmics, evidentment.
El còmic pertany a l’univers d’Spiderman però no n’és, de fet, el protagonista principal de la història, en realitat el protagonista és un amic seu que és el fill del Caçador, un dels dolents més coneguts del superheroi aràcnid, qui arriba a Hollywood amb l’objectiu de convertir-se en productor de cinema esperonat per l’Spiderman, i acompanyat per la seva xicota. El que es trobarà a la indústria és una contínua successió de persones sense escrúpols, de decisions immorals i il·lògiques, però sobretot es trobarà amb dos germans que acabaran esdevenint la imatge de la corrupció i la disbauxa, i, també, d’un comportament mafiós (es diu que els originals germans Weinstein tenien un equip d’exmembres del Mossad que es dedicaven a espantar els que no “col·laboraven” amb les seves decisions).
El guionista del còmic, Ron Zimmerman, veritable impulsor de la història/denúncia, batejava els germans a la ficció com a Rothstein, buscant deliberadament la proximitat fonètica, i el dibuixant John McCrea acabaria donant una estètica que recordava el físic dels germans originals, això sí, caricaturitzant el comportament fastigós de tots dos. El pròleg del còmic està dibuixat per Al Rio que serveix perquè Spiderman li posi la llavor que l’acabaria convencent d’anar a L.A. i fer de productor. Les portades del comic-book original i que es recuperen a l’integral estan dibuixades pel gran Joe Quesada, que passarà a la història per ser el segon editor en cap que ha estat més anys al capdavant de Marvel després d’Stan Lee. Les portades són un veritable homenatge a pòsters de pel·lícules mítiques del cinema com Tiburón (Jaws, 1975) o El precio del poder (Scarface, 1983).
Als abusos sexuals i a les violacions que apareixen al còmic i que són el motor del rellançament de la publicació i la notícia als mitjans, cal sumar-hi una imatge tètrica de Hollywood, amb directius poc qualificats per no dir drogats i/o borratxos, uns càstings inhumans i un tractament immoral als actors, i una falta de respecte per als creadors, especialment els guionistes, amb els que se’ls pot comprar la seva obra per a després poder canviar-la completament, una imatge poc encisadora per als aficionats que ens imaginem que allò és un món de fantasia… molt lluny de la realitat pel que s’està veient en aquestes darrers mesos… i el que ens espera.
