Sortir de la closca, segons Greta Gerwig Sortir de la closca, segons Greta Gerwig
L’eterna història del canvi versionada amb estil propi Sortir de la closca, segons Greta Gerwig

El procés de recerca de la pròpia identitat no és una tasca senzilla, i a molts –sinó a tots– el procés d’autoconeixement i d’autoacceptació els dura tota la vida. Però si bé hi ha un moment caòtic, esfereïdor i que circula per una muntanya russa d’emocions és aquell de convertir-se en adult (o si més no en jove), deixant enrere l’adolescència per sempre més. A la relativa i familiar comoditat de l’escola o l’institut l’ataca un extens món de possibilitats que ens fa qüestionar qui som i què volem realment a la vida.

Partint d’una premissa tant tradicional i tant utilitzada ja en d’altres obres cinematogràfiques, Greta Gerwig construeix la seva òpera prima, la qual no ha parat de rebre nominacions i premis, d’on en destaquen els Globus d’Or a Millor Pel·lícula de Comèdia o Musical i Millor Actriu Protagonista, i les seves 5 nominacions als premis Òscar, incloent-hi Millor Pel·lícula, Direcció, Actriu Protagonista, Actriu Secundària, i Guió Original.

La que fou musa del ‘mumblecore’ per després esdevenir una de les grans icones del cinema indie americà, ens ofereix un itinerari gairebé autobiogràfic per la trajectòria emocional de la protagonista; presentant una experiència vital suficientment propera com per dotar el film de gran autenticitat però alhora relativament llunyana com per poder-ho fer des d’una maduresa més coherent i reveladora. Així, Gerwig emmarca l’acció des del costumisme de la vida diària del Sacramento de 2002-2003 (lloc natal de la cineasta), dibuixant unes pinzellades de fons de la realitat americana del moment (la guerra d’Iraq, la diferència de classes, l’arrelada comunitat catòlica…), però tenint com a clar focus principal quelcom purament humà. Un tipus de cinema que recorda el ‘savoir faire del que s’ha anomenat la nova onada del cinema català (representada amb pel·lícules com Les amigues de l’Àgata, 10.000 km o Júlia Ist), on sembla no explicar-se gran cosa, però on un potentíssim subtext es planteja i analitza la naturalesa humana, els moments de canvi i la complexitat de les relacions.

I, sense dubte, un altre dels puntals de l’obra és el seu elenc actoral: des de la seva protagonista a cada un dels actors secundaris, la cinta desprèn tendresa i veritat. El film recau sobre Saoirse Ronan en el paper de l’adolescent rebel que espera trobar alguna cosa més allunyant-se de tot allò conegut, actriu d’amplíssim ventall interpretatiu que amb només 23 anys ja ha estat nominada a l’Òscar tres vegades; per després sustentar-se en la veterana Laurie Metcalf en el paper de mare exigent i patidora, l’alter-ego que anys enrere no era sinó la mateixa Lady Bird; i acabar estenent-se en la seguretat d’una prometedora xarxa de secundaris, encapçalada per Lucas Hedges (Manchester by the sea; Three billboards outside Ebbing, Missouri) i Timothée Chalamet (Call me by your name).

Greta Gerwig, la ja sòlida actriu i guionista, es corona com a artista completa a Lady Bird, estrenant-se en la direcció en solitari, on demostra la mateixa sensibilitat i personalitat que la caracteritzaven en els seus rols anteriors. I, a més, i essent l’única dona nominada en la categoria de Millor Direcció en l’edició dels Òscar d’enguany, aporta una potent mirada femenina a una producció cinematogràfica americana que sembla lluitar cada cop més contra el masclisme i per l’assoliment d’una veritable equitat de gènere.

Veredicte

El millor: La vitalitat que desprèn la protagonista i, en si mateixa, la pel·lícula, malgrat el sentiment d’incertesa que reflecteix.

El pitjor: Potser s’esperava una proposta més arriscada com a debut en la direcció en solitari de Greta Gerwig.

Nota: 7’5

Vanessa Leiva

Vanessa Leiva Metratges

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Pompeu Fabra, la seva trajectòria professional s’ha encaminat més cap a la comunicació corporativa, tant en l’àmbit públic com en el privat. No obstant això, la seva passió pel cinema ha fet que sempre estigui connectada amb l’actualitat audiovisual i la seva pràctica, a través de formació en Anàlisi de Guió i Crítica Cinematogràfica, la col·laboració en projectes audiovisuals i la participació en certàmens i festivals. Va formar part del Jurat Jove del Festival de Sitges l'any 2013 i, més recentment, del Festival Americana el 2017. Sigui en format curt o llarg, considera que el cinema és una eina profundament poderosa per a transmetre idees, emocionar i reflexionar sobre la nostra realitat.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*