Avui 21 de febrer, s’estrena a Netflix una de les pel·lícules asiàtiques més esperades de la plataforma per aquest any, Forgotten. Aquest llargmetratge pot convertir-se en una de les sorpreses del catàleg de la gegant plataforma digital i és que la seva mescla entre thriller psicològic i el terror atmosfèric que ens entrega fa d’aquesta proposta una de les més interessants de les últimes setmanes. Gràcies a aquesta incorporació al catàleg, el cinema asiàtic comença a tenir més pes no només en les sèries i l’animació, sinó també en els llargmetratges.
Forgotten ens explica la història d’un noi que presencia davant d’ell el segrest del seu germà gran. Uns dies després del seu segrest, el germà es presenta a casa sense recordar res dels seus dies en captiveri. Des del moment del seu retorn el nostre protagonista començarà a sentir que alguna cosa en el seu germà ha canviat, pensant que ja no és la mateixa persona que coneixia. Què va passar durant els dies que va estar segrestat? Quin és el misteri que envolta tota aquesta estranya situació? Fins aquí podem llegir nosaltres, ja que no podem fer referencia a res més per no fer spoilers, però us asseguro que tot va més enllà de la vostra imaginació.
Sense cap mena de dubte, el millor de la pel·lícula és la seva genial ambientació i un guió que brilla durant gairebé tot el metratge. Artísticament té molts moments destacables, i és que tant la fotografia com l’apartat sonor estan a un alt nivell, creant molts moments inquietants i plens de tensió. Durant la primera mitja hora assistirem a una classe magistral de com crear ambientacions pertorbadores i així crear uns plànols d’allò més visuals amb la seva fotografia, però sobretot podem destacar la paranoia que es crea dins de la casa dels nostres protagonistes, una casa que sembla tenir vida pròpia. Però el millor de tot vindrà quan a la segona part de la pel·lícula el director decideixi convertir aquest genial guió en un thriller psicològic trepidant i encara millor del que esperàvem.
Diversos girs argumentals ens faran quedar amb la boca ben oberta i ens deixaran d’allò més descol·locats, i voldrem saber com pot acabar aquesta història. A més, un altre dels elements fonamentals de la pel·lícula és el repartiment. Els dos actors que duen a terme els papers de germans estan a un gran nivell i mereixen ser mencionats. Una de les millors coses del cinema coreà és que porten molt temps apostant pels joves talents, i això es nota en veure Kang Ha-Neul (el protagonista), un actor que tot i ser molt jove ja té força experiència davant de la càmera i una carrera que ja compta amb diversos projectes destacables. Però el duo no tindria sentit sense Kim Mu-Yeol, l’altre actor que té davant seu un dels papers més difícils de la seva carrera i que aporta el to més tètric en aquesta producció. Quedareu captivats pels dos.
Una de les dades més curioses d’aquest projecte és que el director mai s’havia endinsat en aquest gènere ni en cap tipus de pel·lícula així, fet que li atorga un doble valor. Jang Hang-Jun sempre havia dirigit comèdies o pel·lícules menors que no havien gaudit de cap reconeixement, com per exemple Breakout o Hellcats, així que podem dir que aquesta pel·lícula que ens ocupa avui és el seu gran salt de qualitat al públic. I certament hi té la mà trencada, així que esperem que aviat ens regali un altre projecte d’aquest estil.
Si alguns de vosaltres no heu provat encara de veure una pel·lícula asiàtica o creieu que el cinema del continent oriental és massa avorrit o lent, espero que li doneu una oportunitat a aquesta pel·lícula i descobriu que esteu equivocats, ja que ara mateix el cinema coreà està, quant a qualitat, a anys llum de qualsevol altre país. Un país que en pocs anys s’ha posat al capdavant del setè art per mèrits propis amb autèntiques obres d’art com The handmaiden, The wailing, I saw the evil o Oldboy. Forgotten us pot endinsar en un nou món ple de moments sorprenents, no us la perdeu i descobriu una de les estrenes més esperançadores de Netflix.
