Totes les maneres de matar amb una llibreta Totes les maneres de matar amb una llibreta
Manga, anime i pel·lícules en imatge real juntes en un homenatge a un producte japonès global Totes les maneres de matar amb una llibreta

15 anys després de la seva publicació, Death Note (デスノート) continua sumant adeptes arreu del món. El manga escrita per Tsugumi Ōba i il·lustrat per Takeshi Obata ha tingut diverses versions i adaptacions al món del cine i, per celebrar-ho tot plegat, l’Fnac de l’Illa Diagonal va acollir un acte homenatge a aquest fenomen creat al Japó l’any 2003 que vam apadrinar des d’El cinèfil. El nostre col·laborador i divulgador de còmics, el professor Jordi Ojeda, va ser el mestre de cerimònies d’una taula rodona que va reunir Annabel Espada de Norma Editorial (empresa que té els drets del manga), Manu Guerrero de Selecta Visión (distribuïdora catalana que té els drets de l’anime i Àlex Fernández de Mediatres Estudio (distribuïdora catalana que té els drets de les tres pel·lícules en imatges real.

Death Note manga

Segons Ojeda “si l’any 2018 parlem encara d’aquest producte és per la transcendència que ha tingut per la forma i definició de personatges i evolució de la trama”. El moderador de l’acte va insistir en que Death Note “és una constant reflexió sobre dilemes morals que, a més, són molt actuals quan les xarxes socials creen devoció i alguns jutges es prenen la justícia per la seva mà”. 

El manga es va publicar primer per l’editorial Glenat l’any 2006 i va ser un èxit des del principi. L’any 2013 la llicència va passar a mans de Norma Editorial. Des de l’editorial, Annabel Espada recorda que van fer volums dobles amb alguna pàgina a color i una edició “millorada” com, segons ella, “mereix aquest clàssic modern. 

El cine entra en joc

El primer cop que vam poder veure Death Note al nostre país va ser al Festival de Sitges de l’any 2007 on es va preestrenar el primer film en imatge real que havia sortit al Japó l’any 2006. Més tard, l’anime (que ja era un èxit al seu país d’origen) va arribar al Canal 33 en català el setembre 2010 en horari nocturn. Els responsables de la cadena van entendre que aquell producte no era una “cosa de nens” sinó animació per adults. 

Manu Guerrero, editor de Selecta Visión, recorda però, que abans del Canal 33 van treure ja una primera edició dels DVDs. “La negociació amb els japonesos es va allargar perquè hi havia dues empreses lluitant-ho i per a nosaltres era la llicència prioritària per la qual lluitar. Finalment la nostra oferta va ser la més alta i llavors vam fer l’edició en DVD i, posteriorment, vam vendre la sèrie a TV3. La reunió va anar molt bé, van dir que sí molt ràpid i ho van col·locar en prime time en diumenge al Canal 33″, explica Guerrero.

Death note anime

L’última branca de la història són les pel·lícules en imatge real. La distribuïdora Mediatres va aprofitar l’expectació que estava provocant la nova versió de Netflix per lluitar pels drets de les tres pel·lícules (les dues de 2006 i la nova del 2016). “Les gràcies les hem de donar a Netflix perquè en voler fer un remake ho van tornar a posar de moda. En estar especialitzats en live actions vam voler adquirir la nova pel·li Death Note: A new world i recuperar les 2 anteriors”.

Vam anar a la productora i vam comprar cinc títols de cop incloent els film de Death Note”, recorda Àlex Fernández. A més, van aprofitar per fer una cosa que costa molt de veure en altres països: un pack amb les tres pel·lícules. “L’agost del 2017 vam treure ja la trilogia sencera en un únic pack i això és inèdit perquè al Japó no es pot adquirir així. La negociació no va ser gens fàcil però finalment van cedir i a Espanya podem tenir la trilogia i la minisèrie que uneix la pel·li 2016 i amb les del 2006”. 

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*