Si fóssim jutges i botxins: fins a on estem disposats a arribar? Si fóssim jutges i botxins: fins a on estem disposats a arribar?
'Death Note', el poder del quadern de la mort Si fóssim jutges i botxins: fins a on estem disposats a arribar?

El 2003 es publicava per primer cop el manga Death Note a la revista Shōnen Jump, creat pel guionista Tsugumi Ōba i el dibuixant Takeshi Obata. L’obra completa recopilada acabaria formant dotze volums (o sis en l’edició especial que publica Norma Editorial) i dues novel·les, a més de molts extres, com la guia de lectura, llibres d’art i videojocs, una sèrie d’animació i diverses adaptacions cinematogràfiques que comentarem més endavant.

Un brillant estudiant just abans d’entrar a la universitat, fill d’un directiu de la policia, troba accidentalment un quadern que sembla caigut del cel, amb unes indicacions de com funciona i que es pot simplificar dient que un cop escrit el nom d’una persona en el quadern i coneixent quina és la seva cara, aquesta persona morirà d’un atac de cor als pocs segons. La potència del poder del quadern el demostra inesperadament quan ho aplica a un criminal que resulta innocent en un judici per falta de proves i apareix a la televisió a la sortida del jutjat, just on cauria sense vida de forma inesperada a la vista de les càmeres. El quadern pertany a un shinigami, un Déu de la mort a la mitologia japonesa, capaç de saber el temps que et queda de vida per acompanyar-te quan arribi el moment, i que s’assegura de l’ús correcte del quadern, també per la seva pròpia supervivència.

La visió utòpica de la justícia del jove contrasta amb una realitat coneguda de ben prop per la feina del seu pare, marcada per la lentitud i corrupció del sistema policial i judicial, per les argúcies dels advocats defensors o per la dificultat de tenir les proves suficients per incriminar als culpables que fa que aquests quedin sovint lliures. Tampoc està d’acord amb les penes de delinqüents que han realitzat atrocitats i als que no se li apliquen la pena capital entre d’altres motius perquè no és legal. El nou poder el converteix a la vegada en jutge i botxí. Aquí tindríem els primers dilemes morals: podem impartir justícia pel nostre compte i qui té el dret d’aplicar la pena de mort si la societat hi està en contra?

El seu afany per canviar el món el fa comportar-se de forma imprudent ja que mata a molts sospitosos i culpables a tot arreu del planeta, la qual cosa desperta l’interès de la INTERPOL per tal de trobar-ne el culpable. Aquí apareix un altre dilema moral encara més contundent: fins a on estem disposats a arribar per a poder aplicar la nostra justícia i sentència? Fins el punt d’eliminar les forces de seguretat que van darrera nostra? És aquest sacrifici acceptable per un bé major?

Es denomina valors el conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones en les seves relacions socials. Quan coincidim a dir que algú actua correctament, en realitat estem acceptant i compartint els mateixos valors morals. Es pot transformar la nostra societat cap a un món millor a partir d’assassinar els que no comparteixen els valors de la majoria? Donaríem suport a aquest nou Déu que té potestat de decidir qui viu i qui no? Estaríem parlant de l’embrió d’una nova religió del segle XXI? Estem canviant la percepció dels valors acceptats tradicionalment com els correctes?

L’estil de narració immersiva de l’obra convida al lector o l’espectador a reflexionar en tot moment, facilitant dades i informant de diferents notícies per tal que puguem prendre’n partit. Una d’aquestes notícies és força contundent: la delinqüència baixa en picat per la por de les represàlies (o, el que és el mateix, que s’escrigui el teu nom al quadern), de fet es parla d’una reducció del setanta per cent. Aquesta prova de l’efecte del quadern seria suficient per a justificar el seu ús?

Tampoc en surten ben parats els mitjans de comunicació, tant els que donen suport a la matança de delinqüents com els que volen tenir una exclusiva a costa del que sigui. El fi justifica el mitjà? On és l’ètica professional en el periodisme? Tot s’hi val per a ser famós?

Però si per alguna cosa destaca sobretot l’obra és per l’habilitat dels personatges per definir les seves estratègies d’actuació, en tots dos bàndols, amb una gran capacitat d’anàlisi i un gran poder de deducció que sorprèn contínuament el lector i que és el motor de l’atracció per aquesta història, especialment per generar la ficció audiovisual. Sens dubte és una lectura recomanada per gaudir d’un manga ben guionitzat i ben dibuixat, amb un acabat quasi realista que hi dona un toc de versemblança malgrat els elements fantàstics que hi apareixen. No us podeu perdre l’escenografia dibuixada en un escenari pràcticament urbà i d’interiors: habitacions, edificis, la ciutat… tot un espectacle arquitectònic.

Death Note va esdevenir un fenomen popular que va impulsar una sèrie d’animació de trenta-set episodis Death Note (Death Note: Desu nôto 2006-2007) (que vam poder veure al canal 33 fa uns quants anys i que podem comprar ara en BR editat per Selecta Vision). També es van rodar dues pel·lícules d’acció real: Death Note (2006) i Death Note, el último nombre (Death Note The Last Name, 2006) rodades de forma consecutiva preveient l’èxit de la primera part, com així va ser, i formant un díptic autoconclusiu, adaptant de forma excel·lent amb alguna llicència la història original del manga, i convertint-se en un punt d’inflexió en les adaptacions al cinema d’històries provinents de mangas. Dos anys després es rodarien alguns episodis per a televisió amb el detectiu com a protagonista.

El 2016 es va estrenar una nova pel·lícula: Death Note y el nuevo mundo (Deat Note: Light Up the New World, 2016), aquest cop dirigida pel conegut Shinsuke Sato, que ja ha adaptat d’altres mangas de forma notable. La història esdevé deu anys després amb d’altres personatges però mantenint l’essència de l’original (Mediatres edita el BR de la saga amb quatre discos, a més dels extres habituals inclou tres episodis que funcionen a mode de preqüela per a presentar els protagonistes principals de la pel·lícula).

El 2017 Netflix estrenava a la seva plataforma l’adaptació americana: Deat Note (2017), inspirada en el manga però adaptant lliurament la trama, la definició dels personatges, els esdeveniments i, evidentment, el lloc on succeeix: a la ciutat de Seattle als Estats Units. L’abús d’estereotips en el perfil dels protagonistes llastra la pel·lícula que surt perjudicada de la comparació de les versions japoneses.

Per acabar, volia fer una darrera reflexió. En un moment de la trama els policies plantegen un possible perfil del propietari del quadern: es diu que pot ser una persona jove si té ideals d’arreglar el món i fer una societat millor, o pot ser una persona adulta si només actua en el seu benefici personal amb ànim d’enriquir-se. Realment som així? De fet després d’aquest comentari per un moment m’he sentit jove… però només un instant.

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*