‘Captain Tsubasa: Dream Team’ ‘Captain Tsubasa: Dream Team’
El joc inspirat en 'Campeones: Oliver y Benji' ‘Captain Tsubasa: Dream Team’

Segur que tots els usuaris del joc per a mòbils i tauletes Captain Tsubasa: Dream Team ja estan plenament familiaritzats amb qui és Tsubasa Ozora, Kojiro Hyuga, Taro Misaki i companyia. Pels no iniciats, estem parlant d’Oliver Atom, Mark Lenders i Tom Baker, els protagonistes de la mítica sèrie Campeones: Oliver y Benji. En motiu del joc, recentment estrenat, és un bon moment per recuperar els grans instants de glòria que ens va regalar aquesta sèrie futbolera, que demostra que sí que es pot fer bona ficció amb una pilota.

Però aquesta aproximació, que serà per a etapes, la farem parlant de cadascun dels reboot que ha tingut la sèrie original, començant, com no per la mare de totes, la primera creació. I és que no podem perdre de vista alguna cosa que tots vàrem pensar quan vam veure la sèrie a principi dels noranta per primera vegada. Com pot ser que tots els noms siguin anglesos si els protagonistes siguin japonesos? Un fet que s’ha anat arrossegant en totes les noves versions i que fa pensar que, per tal d’aconseguir una major penetració, els noms havien de ser fàcils. Malgrat tot, vam poder comprovar que uns anys després Doraemon s’atrevia a mantenir els originals japoneses, sense que hi hagués cap problema. De la mida i la distància del camp de futbol, en parlarem un altre dia!

La màgia d’aquesta sèrie va raure, però, a mantenir diverses generacions enganxades al televisor, ja fos en qualsevol de les seves reposicions. I és que empatitzaves d’una manera o altra amb tots els personatges. Ja fos perquè els que en aquella època començàvem a jugar a futbol i ens fixàvem amb el crack que jugava a la nostra posició (en el meu cas, fins que vaig penjar els guants, jugava de porter amb el 22 que Benji Price lluïa al Mundial Juvenil). La majoria volien ser una figura com era Oliver Atom, d’altres tenien la mala llet de Mark Lenders i fins i tot n’hi havia de tant matusser però amb una voluntat infrangible com la de Bruce Harper.

Arribats a aquest punt, i amb una tensió argumental que et mantenia enganxat amb cada partit com si fos l’últim, per més que fos la fase classificatòria primera de les preliminars del campionat escolar, es va teixint una història que el manga ha anat allargant i que les diferents noves versions de les sèries de televisió han inclòs, resolent el que no acabava de funcionar de les anteriors. Per això, la primera, l’original, cal que recordem que acaba amb la final del Mundial Juvenil i el viatge de l’Oliver a Brasil. Però en les següents versions Supercampeones o Campeones: Road to World Cup si que ens expliquen què passa una vegada els futbolistes fan el salt a professionals.

I tot això per dir-vos que, el joc, que precisament està inspirat amb Supercampeones atès que els vestuaris, alguns dels personatges i part de la trama en són exclusius d’aquesta versió, m’ha portat a enganxar-me a jugar d’una manera que feia temps que no passava i a desempolsar la sèrie original gravada en unes 14 cintes de 3 hores de VHS i tornar-la a veure. En el proper article, parlarem de la versió Supercampeones que tal vegada sigui la més extravagant de totes les que hi ha hagut, però no per això menys interessant. Perquè, no sé si ens entenem, però sempre que puguis fer un tir amb efecte, no hi ha porteria que es resisteixi.

Edu Piera

Edu Piera LF, territori cinèfil

Futbolero i cinèfil que somia amb un blockbuster de soccer. L'Edu Piera és periodista per vocació, d'aquells que encara tenen el títol per recollir a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sovint somnia amb ser com en Superman, però la realitat és que cada dia que passa està més a prop de ser en Clark Ken.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*