Problemes del tercer món amb superherois Problemes del tercer món amb superherois
'Black Panther' arriba a les pantalles el 16 de febrer Problemes del tercer món amb superherois

Marvel fa anys que ens va presentar els principals superherois, els quals ha fet aparèixer en diverses pel·lícules, ja siguin en aparicions estel·lars, petites unions o ajuntant tot el que s’ha conegut de manera independent en un producte interessant per als fans, però que ha fet perdre l’interès i sobretot l’emoció a l’hora d’arribar una nova entrega als cinemes. Abans en teníem un a l’any i a les escenes post-credits ens quedàvem embadalits amb la presentació del següent personatge que descobriríem, ara ja aquesta essència s’ha perdut: anem a veure-les per costum, perquè ens distreuen, ens fan passar una estona amb “vells coneguts”, per fanatisme o, en algunes ocasions, per pur masoquisme. Ara bé, creieu que la gallina dels ous d’or ja ha arribat al punt de màxima inflexió? Pot semblar que sí, però després del visionat de Black Panther, es pot afirmar rotundament que encara queda esperança en aquest gènere cada vegada més estès a les nostres sales.

El film narra la història de T’Challa el qual, després dels esdeveniments que van tenir lloc a Captain America: Civil War, torna a casa, a la nació de Wakanda (situada a Àfrica), aïllada i molt avançada tecnològicament, per ser proclamar Rei. Però la reaparició d’un vell enemic posa a prova T’Challa com a sobirà i Black Panther es veu arrossegat a un conflicte que posa en perill el destí de Wakanda i del món.  

Per primera vegada s’aposta per una narració humana, amb un conflicte afí als temps que corren i, malgrat tot, la tecnologia avançada del país i la seva no existència, el seu desenvolupament ens fa una immersió a un racó del món que pateix de tot, amb una població que està sotmesa a les mancances. A més, els personatges que es plantegen tenen uns problemes que bé podrien passar a qualsevol. Fins i tot, el malvat és un dels millor definits i mostra uns motius raonables pels quals hom lluitaria i cercaria venjança. Ara bé, tot això seria real si resten el CGI, els poders de superheroi, els metalls extraterrestres, etc.

Un altre motiu per l’èxit resideix a presentar un personatge que, malgrat que fa dècades que viu en paper, és conegut només pels seguidors del còmic i molts tot just descobreixen un heroi que ha d’assumir diverses responsabilitats: per una banda ocupar el tro de Rei de Wakanda (desprès dels fets que van tenir lloc a Civil War, moment on es dona a conèixer a Black Panther) i per altra combatre el crim amb un uniforme inspirat en una pantera. Com que és un nou capítol, moltes persones que fins ara no han vist res, podran veure-la sense problema i serà un producte més apte, ja que no calen coneixements previs. 

A més, el millor és la bona capacitat per condensar una història familiar amb un conflicte polític de manera eclèctica. Dintre d’aquest conjunt equilibrat s’hi troben referències al folklore tradicional africà barrejat amb el hip hop nord-americà. Tot banyat per una banda sonora potent, perfectament encaixada i sincronitzada amb cada escenari, que mostra una visió enlluernadora dels ficticis paisatges. Però no tot és positiu, ja que els seguidors de Disney trobaran una certa similitud amb The Lion King, no es pot afirmar que sigui una còpia, però sí que s’hi inspira i se’n nodreix força.

Cal destacar que gran part de l’elenc són actors de color, fet important després de la crítica que va rebre Hollywood per la falta d’inclusió racial a les seves superproduccions, en especial, al món dels superherois. I, en especial, que part de la pel·lícula sigui protagonitzada per dones que són lliures, intel·ligents, fortes i saben valer-se a sí mateixes, trencant tots els esquemes típics i antics. També té un pes important la política i els problemes sobre armes, diners que afecten al primer món. Tot això, sense deixar de banda els tocs d’humor segell de la casa, però sense passar-se. La majoria de personatges estan ben definits, però n’hi ha un que en cap moment se’n justifiquen les accions i grinyola bastant. A més, el final acaba sent de manual i caient en el que sempre passa en aquests films, s’allarguen de manera injustificada i hi ha batalles que no caldria  ficar-hi amb calçador. 

En definitiva, és un film que combina magistralment l’humor, els conflictes polítics i els paisatges espectaculars. Sumant que per primera vegada l’escenari principal no és Amèrica del Nord, si no un país africà fictici i que els seus personatges poden servir de model per a la canalla, ja que no tenen distinció de races ni sexes.

Veredicte

El millor: La nova perspectiva que ofereix Marvel sobre un producte molt desgastat.

El pitjor: La història recorda molt a The Lion King i el final acaba sent de manual.

Nota: 7

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*