La infància a l’ombra de Disney World La infància a l’ombra de Disney World
'The Florida Project' fa un retrat intimista i sense dramatismes La infància a l’ombra de Disney World

Sean Baker ja va demostrar el seu talent i la seva sensibilitat a l’hora de tractar temes socials delicats que, fins i tot, poden arribar a incomodar a algú. El seu nou film, The Florida Project, se centra en el col·lectiu de gent d’Orlando que viu en el llindar de la pobresa i que passa els seus dies en motels que havien estat construïts per albergar els visitants de Disney World. A través d’una nena de sis anys, la Moonee i del seu grup d’amics, Baker fa un retrat intimista, real i en alguns moments fins i tot cru.

Sense cap mena de dubte és un film que farà parlar i en situarà el director a la primera línia dins el sector audiovisual. De fet, ja ho està fent, només cal veure les diferents nominacions i crítiques que està rebent. I és que realment es mereix totes les coses bones que se n’estan dient. Baker s’atreveix amb una història senzilla, sense grans pretensions, però que cala a l’espectador i que el submergeix en una realitat dramàtica, que ell aconsegueix transmetre sense dramatismes. Això ho aconsegueix gràcies a la vitalitat, espontaneïtat i innocència de la seva protagonista i posant el focus d’atenció en aquesta mirada infantil.

the-florida-project

Amb sis anys i durant l’estiu, les úniques preocupacions de Moonee són passar-s’ho bé, menjar gelats i fer gamberrades amb els seus amics i, tot i que la situació que l’envolta és precària, a ella tot això no li treu les ganes de divertir-se. El film plasma a la perfecció la decadència d’aquesta existència basada en la supervivència, a través del personatge de la mare, una adolescent addicta a la marihuana, que intenta sortir-se’n com pot. Tot i que està feta des del punt de vista de la nena, Baker no li treu veritat a les situacions, les plasma amb tota la seva cruesa i irreverència i això encara la fa més autèntica. En molts moments t’oblides que estàs veient una pel·lícula i dona més la sensació que es tracta d’un documental.

Cal fer una menció especial al paper de Willem Dafoe, que dona vida al conserge del motel, en Booby. Un guardaespatlles, un àngel de la guarda, un pare… es tracta d’un personatge que es fa estimar i que agrada al públic. De fet Dafoe ha aconseguit diverses nominacions, entre les quals hi hala de l’Oscar a millor actor secundari. Però sobretot s’ha de destacar les interpretacions de Brooklynn Prince (Moonee) i Valeria Cotto (Jancey). Per Sean Baker comptar amb actors no professionals i sobretot de la zona és important i això li transmet més autenticitat al projecte, cosa que s’agraeix.

VEREDICTE

El millor: l’espontaneïtat dels seus personatges i l’absència de dramatisme en una història sobre la supervivència.

El pitjor: En algun moment el ritme és massa lent.

Nota: 7

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*