L’art de matar al cinema: el cinema snuff L’art de matar al cinema: el cinema snuff
Violència, tortura i mort en format documental L’art de matar al cinema: el cinema snuff

Aquest cap de setmana passat, hem viscut la tercera edició del Saló del Cinema i les Sèries, a la Farga de l’Hospitalet. Un esdeveniment únic per a tots els amants del cinema i les sèries. Des de El Cinèfil hi vam oferir dues conferències com a mitjà de comunicació. Una d’aquestes conferències Mort, art i cinema, ens va aproximar un xic més als tipus de crims que se’ns presenten a través de l’art i que el cinema ha anat adaptant.

Considerat art per a alguns, delictes per a uns altres, o totes dues coses a l’hora, es va introduir  el terme snuff. Les Snuff movies (o pel·lícules Snuff) són pel·lícules curtes generalment amb un únic pla seqüència mal filmat i inestable que posa en escena un homicidi real, de vegades precedit de pornografia amb violacions de dones o de nens, tortures i altres vexacions.

El terme snuff movie apareix per primera vegada a mitjans dels anys 1970 per designar pel·lícules clandestines que contenen imatges de maltractes i d’homicidis i que indueixen al pensament que el que veiem podia arribar a ser real. Aquestes pel·lícules fetes amb brutalitat i violència semblen destinades a aficionats que les demanden, però evidentment s’han de moure entre la clandestinitat, i és aquest fet el que, malgrat casos sense resoldre, han fet pensar que podríem estar parlant de llegendes urbanes.

No obstant això l’any 2000 hi va haver un cas particular a Rússia on es va incriminar Dimitri Vladimirovich Kuznetsov, de 30 anys, per la producció d’una pel·lícula snuff en la qual s’hi veien la violació, tortura i homicidi de nens. No obstant això, la justícia russa mai ho ha confirmat i només es va condemnar l’acusat a 3 anys de presó per producció, tinença i distribució de pornografia infantil.

Ara bé, això mai ha impedit que la ficció begui d’aquestes llegendes urbanes i s’han creat moltes pel·lícules inspirades en les snuff movies.

The Slaughter / Snuff (1976)

L’argument de la pel·lícula és bastant simple. Es tracta d’una banda de motoristes amb una doctrina força sectària que es dediquen a sembrar el caos per allà on passes: assassinats, violacions, segrestos i orgies. No obstant a això, a aquest film se li va afegir una escena a posteriori que ensenya com en un moment es contracta una actriu per rodar una pel·lícula i se la tortura i mata. Aquest últim fet va aixecar molta polèmica i es va obrir una investigació real per veure si això realment havia passat. De fet, és aquest últim fet afegit el que va fer que la pel·lícula passés a titular-se Snuff i no The Slaughter tal com s’havia dit fins llavors.

Cannibal Holocaust (1980)

Gravat com a fals documental, quatre joves documentalistes s’endinsen a la selva amazònica, al cor d’Amèrica del Sud, per gravar un reportatge sobre les tribus que habiten en aquella regió, de les quals es diu que practiquen el canibalisme. A causa de la desaparició dels reporters, dos mesos després s’hi envia un grup de rescat per tal de saber què ha passat, l’únic que troben és el material que van filmar sobre un esdeveniment terrible.

Tesis (1996)

Ángela, estudiant d’imatge, està preparant una tesi sobre la violència audiovisual. Com a complement a la investigació, el seu director es compromet a buscar a la videoteca de la facultat material per a ella. Però el dia següent se’l trova mort. L’Ángela coneix en Chema, un company expert en cinema gore i pornografia, i en Bosco, Un noi estrany amic íntim d’una jove assassinada en una pel·lícula snuff.

Snuff Movie (2005)

Un director famós de pel·lícules de terror convida un grup d’actors a la mansió de Highgate per recrear els assassinats que es van dur a terme allà, fa trenta anys, a mans de la família Manson. No obstant això, la línia que separa la veritat de la ficció comença a difuminar-se i el passat i el present aviat s’ajunten.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*