Hem de parlar dels vestits de les estrelles? Hem de parlar dels vestits de les estrelles?
Les catifes vermelles i la seva importància (o no) informativa Hem de parlar dels vestits de les estrelles?

Heus aquí la gran pregunta. Cada any arriben els premis i la polèmica torna a les redaccions de diversos mitjans (i a les consciències dels periodistes). A El cinèfil no estem exempts de la dicotomia i ens hem plantejat el tema seriosament diverses vegades. A la pregunta hem de parlar dels vestits de les estrelles, la meva resposta seria, clarament, no. En el nostre cas (informació cultural) és força irrellevant si l’actriu “A” s’ha posat un vestit verd, o si l’actor “B” porta una corbata que no combina… Segurament una gala de lliurament de premis té coses molt més interessants a tractar, des del punt de vista informatiu, que la indumentària dels convidats. 

Llavors per què vam publicar l’altre dia un article titulat: Premis Gaudí 2018: els millors i pitjors vestits? La resposta és doble. Per un costat no deixa de ser un element notable i d’interès (per alguns) dels molts que passen a la gala dels Gaudí. Un de molts elements, reitero. Per altra banda, no hauríem d’oblidar que els vestits, les joies, les sabates i les corbates són “productes”. Productes que empreses, dissenyadors i fins i tot artistes (sí artistes) volen lluir, mostrar i, amb tot el dret del món, guanyar-se la vida. És a dir, fer uns calerons de la mateixa manera que cobra un actor, una guionista o un músic. Productes com també ho són les pel·lícules (oh, sorpresa).

Sense anar més lluny el primer que va fer Ruth Llopis en saber que aquest any havia guanyat el premi a la millor vestida de la gala segons “el nostre jurat” va ser piular-ho a Twitter i mencionar la dissenyadora del vestit Theresa Helbig. Jo en sé tan de moda com de física quàntica però m’agrada que valorin la meva feina i és per això que si fos Theresa Helbig m’agradaria que algú premiés les meves “creacions”. Encara que sigui un humil mitjà de comunicació sobre cinema en llengua catalana. En la mateixa línia l’actriu Itziar Castro va compartir a la seva pàgina de Facebook la menció especial a la seva vestimenta i complements… I ho va fer mencionant també totes les persones i empreses que havien intervingut en deixar-la guapa.

Vestits Premis Gaudí 2018

Ètica, moral i males praxis

Us confessaré un secret… A El cinèfil, (com també passa en molts altres mitjans de comunicació) sabem que si parlem de sexe tindrem més clics. És automàtic. Som morbosos per naturalesa. I hipòcrites per no admetre-ho. Si volguéssim tenir milers de clics cada dia seria tan fàcil com anar fent cada setmana articles del tipus “els 10 nus més escandalosos del cine”, “l’escot que et deixarà bocabadat de Jennifer Lawrence” o “els paquets més ben posats dels actors de Hollywood”.

En el cas de safareig (el cotilleo en castellà o el gossip en anglès) passa una cosa similar. Els articles de safareig venen. La gent clica. És un fet. Per què? Com deia, som curiosos de mena. A El cinèfil tenim una secció de safareig. Una columna sota el pseudònim de Gossip Girl que toca temes tan banals com el martrimoni entre Kit Harington i l’actriu Rose Leslie, o la nova marca de calces solidàries de la Sofia Vergara

També tenim una columna sobre bandes sonores, una sobre esports, una sobre cinema asiàtic, una sobre llibres de cine, una sobre clàssics, una sobre films de culte… Veieu per on vaig, oi? El gossip és una part més del show. Igual que quan parlem de futbol, a banda d’analitzar el partit, hi ha qui es dedica a mirar els tatoos i fotos a Instagram que pengen els esportistes. No ho veig malament. A mi no m’interessa i senzillament no ho llegeixo. Però forma part de la indústria.

La informació sobre els vestits de les gales o el safareig es pot tractar seriosament o amb un cert humor com ho fem nosaltres. Tot plegat ens sembla “ètic” o “moralment acceptable” sempre que no es caigui en el mal gust, el sexisme o l’abús (reiteració). El dia dels Premis Gaudí vam escriure fins a quatre notícies sobre la gala: una sobre els guardonats (informació), una sobre els discursos (opinió) una sobre la guanyadora del Gaudí d’honor, Mercè Sampietro (informació), i, finalment, una sobre els vestits (safareig/opinió/humor). No diríeu mai quina ha estat la més llegida? Sí, penseu malament i encertareu… Efectivament la dels vestits no només va ser la més llegida del dia sinó que s’ha convertit en un dels 10 continguts més llegits de la història d’El cinèfil. Només el primer tuit que vam fer sobre la notícia el van veure gairebé 13.000 persones.

Premis Gaudí

En resum: com a mitjà de comunicació “generalista” sobre un tema tan divers com el cinema no és cap aberració tractar de tant en tant aspectes “secundaris” o col·laterals com la moda. A més, és possible que molta gent s’interessi per altres aspectes del cinema o fins i tot conegui la notícia dels premis a través de la noticia dels vestits. A la pregunta HEM de parlar sobre els vestits de les estrelles la resposta continua sent no. Ara bé, fer-ho no està de més (sempre que es faci de manera no ofensiva). A mi, personalment, no m’interessa massa el tema però puc entendre (i les dades parlen per si soles) que a molta gent sí. I potser tampoc no els interessa massa el tema però la curiositat, l’entreteniment i l’humor també han de tenir cabuda en un mitjà com aquest.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*