La ciutat dels nens perduts La ciutat dels nens perduts
Zvyagintsev esbossa una colpidora radiografia del desemparament a ‘Sin amor’ La ciutat dels nens perduts

Després de la demolidora i pessimista cinta sobre la corrupció humana i estatal que era Leviatan (2014), el rus Andrey Zvyagintsev insisteix de nou en una altra pel·lícula sísmica, Sin amor. Premi del Jurat del festival de Cannes i nominada als Oscar com a millor pel·lícula estrangera, Sin amor és una nova història ombrívola i desassossegant, en aquesta ocasió sobre la destrucció infantil, a partir del retrat d’una parella que s’està divorciant de males maneres, Boris (AlexeyRozin) y Zhenya (MaryanaSpivak), mentre intenten refer la seva vida per separat.

Durant aquesta separació convulsa i la gestació d’unes noves relacions de parella, el fill de dotze anys d’ambdós, Aliocha (MatveyNovikob), apareix com el principal damnificat. Els estralls del divorci s’acarnissen en el noi enmig de l’egoisme i els retrets del grans, en l’agressivitat i la violència verbal que empren. En aquesta conjectura enverinada, desproveïda d’amor i de qualsevol sentiment de caliu o confort humà, ningú para esment en el menut, deixat de banda, aclaparat per un dolor i un sofriment  indescriptible.

L’amor nou que esclata en les renovades parelles deixa una delectació pels cossos a través del sexe i el plaer, una flama sensual que es viu amb una intensitat celebrativa, una entrega pletòrica, que agreuja encara més el feridor contrast amb ladissortada criatura, ésser inexistent, invisiblea ulls dels seus progenitors. El fill mancat d’afecte és un nen oblidat, descuidat, que acabarà desapareixent físicament d’escena, perdut, mort o amagat en un lloc inconegut.

Aleshores arriba l’angoixa i la impotència de la recerca del petit, les batudes, infructuoses i dilatades en el temps, en la qual els pares s’han implicat. Aquesta dura prova els acabarà afectant a ells de retruc, assetjats pel pes de la càrrega de la desaparició del fill, dessagnant les ferides prèvies. Tot plegat acaba afegint un deix d’amargura i desencís a un film que reflecteix tan la desintegració familiar com la descomposició d’un país, per extensió.

Cal subratllar que Zvyagintsev, amb una elegància freda i distant,sap treure un gran profit d’unes acuradíssimes seqüències d’interiors. Espais d’una geografia de la buidor que acaba per crear un contrast abrupte, quasi irreconciliable, amb el bosc callat que envolta la ciutat i els apartaments. Es tracta d’un espai natural associat al nen solitari i taciturn, un paisatge d’arbres retorçats i tombats, figures naturals espectrals, territori d’allò fosc i esgarrifós. Un espai que actua com a extensió del silenci eixordador del nen, un entorn que obra precisament el film. Un preàmbul, encarnat en el paisatge boscós cobert de neu, que ens acaba portant, al capdavall, a una atmosfera geladora de conte cruel i desesperat.

Veredicte

El millor: La precisió quirúrgica d’un film nihilista.

El pitjor: Una patacada sense bri d’esperança.

Nota: 9

Joan Millaret

Joan Millaret El mirador

Llicenciat en Geografia i Història en Joan Millaret també ha realitzat estudis de formació en crítica cinematogràfica al CCEC i Institut d’Humanitats del CCCB de Barcelona. Ha estudiat un doctorat al Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la UPF i és professor associat de Crítica d’Audiovisuals i Multimèdia a la Universitat de Vic. També ha estat presentador i conductor de cine fòrums en diverses localitats i responsable de clubs de literatura i cinema en diferents biblioteques catalanes. Actualment és crític cinematogràfic, articulista i corresponsal en festivals cinematogràfics nacionals i internacionals per diferents mitjans de comunicació i és un dels membres de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics) i la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica. Ha estat membre de jurats internacionals de la crítica als festivals cinematogràfics de Valladolid, Gijón, Tolouse i Sitges.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*