Cinecittà: el gran temple del cinema a Europa Cinecittà: el gran temple del cinema a Europa
Un recorregut per un dels estudis més mítics del vell continent Cinecittà: el gran temple del cinema a Europa

Quan pensem en Roma, la ciutat eterna, pensem en el Colisseu, el Fòrum, la Fontana di Trevi i tot un seguit de llocs turístics que hem vist tants cops projectats en una pantalla de cinema. Recordo imatges de clàssics com Roman Holiday (1953) o La Dolce Vita (1960), fins a blockbusters més actuals com l’última aventura de James Bond, Spectre (2015) i The Godfather III (1990). Però quan agafes el plànol del metro t’adones que en finalitzar la línia taronja, a la penúltima parada hi ha un nom que ressona al nostre cap, alguna cosa que ens trasbalsa el cor i que ens recorda la nostra afició: el cinema. Allà hi podeu llegir Cinecittà. Tota una declaració d’intencions. Tan bon punt ho vaig veure hi vaig fer un cèrcol ben gros en vermell. No podia perdre-m´ho. I no ho vaig fer. Us he de confessar que és una visita obligada per tot aquell que sigui mitòman, aficionat al cinema en general i del cinema italià en particular.

A nou quilòmetres del centre de la ciutat es troben els estudis on s’han rodat més de 3.000 films,  i 47 d’aquests han sigut premiats amb alguna estatueta dels Oscars. Cinecittà està oberta tots els dies de la setmana excepte el dimarts. Els horaris de visita són de 9:30 a 18:30, però les taquilles tanquen a les 16:30. El preu de l’entrada amb visita guiada és de 15€.

Un cop arribes i passes per les taquilles entres en un món nou, el de la fantasia dels estudis de cine que han fet realitat tants somnis. Així ho definia Fellini “Ha estat definida com la fàbrica de somnis: una mica banal, però cert. És un lloc que s’hauria de veure amb respecte, perquè més enllà del recinte murari hi ha artistes dotats i inspirats que somnien amb nosaltres”. Un cop dins veiem una rèplica d’una de les figures més representatives del Casanova de Fellini (1976), el cap de Venusia, creat per Giantito Burchiellaro. Com tenia temps fins que comencés la visita guiada (que és opcional, però molt recomanable), vaig aprofitar per gaudir amb la meva dona dels diferents espais d’exposició que hi ha. La visita es divideix en 3 rutes:

Perché Cinecittà

La primera ens relata la història dels estudis romans, des de la seva creació i inauguració al 1937 fins al 1943. S’analitza a través fotografies, vídeos i arxius com en Mussolini va ordenar construir els estudis per realitzar pel·lícules de propaganda feixista. Amb la finalitat d’il·lustrar al món el poder d’Itàlia no s’hi va estar de romanços i va llençar la casa per la finestra. Era una construcció de dimensions faraòniques. També, se’ns descriu el perquè del seu disseny arquitectònic a través dels plànols de Gino Peressutti.

En aquesta primera ruta també hi trobem una sala dedicada a Federico Fellini on podrem gaudir de vestits originals (com els que portaven a Casanova, pel·lícula guanyadora d’un premi Oscar pel seu vestuari), dibuixos i fotografies del director i analitzar les imatges oníriques que plasmava als seus films.

Girando a Cinecittà

La segona ruta analitza el període temporal comprès entre 1943 y 1990. S’exploren les produccions més importants que han contribuït a la història del cinema en general i a la llegenda de Cinecittà en particular. Dins del Palazzina Presidenziale (Edifici Presidencial), podem introduir-nos a la història de les pel·lícules que allà es van rodar amb instantànies, vídeos, entrevistes i vestits originals que van portar en el seu moment estrelles de la talla de Liz Taylor, Claudia Cardinale o Richard Burton entre d’altres.

Podrem visualitzar l’estat en què van quedar els estudis després que es bombardegessin durant la Segona Guerra Mundial i com van ésser utilitzats per acollir a la població i els ferits. Recordarem els màxims exponents del Neorealisme italià i arribarem fins a l’època de les superproduccions hollywoodianes com Ben-Hur (1959) o Cleopatra (1963). La visita continua amb els llegendaris vestits de la pel·lícula de Franco Zeffirelli The Taming of the Shrew (1967), The Leopard (1963) de Visconti o A Fistful of Dollars (1964) de Sergio Leone. Hi trobem també una de les sales que recrea un saloon on es mostra el vestit que portava el personatge de Clint Eastwood a aquesta darrera pel·lícula, sala on gaudirem de l’homenatge que Cinecittà li tributa al gènere de l’spaghetti western. La ruta finalitza amb una sala dedicada totalment a Sergio Leone amb una escenificació inspirada en Once Upon Time in America (1964), on es projecten imatges de les seves pel·lícules de culte i entrevistes on se’ns expliquen dades curioses dels seus rodatges o com entenia ell el setè art.

Backstage – Un percorso didattico per Cinecittà

I arribem a l’última sala. La visita pretén que puguem conèixer tot el procés que comporta una pel·lícula i, per tant, avançarem en sentit cronològic, des de la idea o concepció del guió fins al rodatge i la postproducció. És la part més interactiva de la visita. Es divideix en 6 sales:

1.- La stanza del regista: hi podrem revisar els llibres, objectes, fotografies i elements personals de sis directors prominents, entre ells Scorsese i Lina Wertmüller, que ens permeten descobrir el seu talent imaginatiu.

2.- La stanza della sceneggiatura: aquí serem testimonis del procés de traslladar les paraules a les imatges cinematogràfiques. En aquesta sala podrem inspeccionar guions, storyboards i algunes fotos de films.

3.- La stanza del sonoro: una de les més divertides. A part de poder analitzar la sonorització dels films, podrem sentir-nos Constantino Romero per un moment atorgant-nos l’oportunitat d’entrar en una sala de doblatge per interpretar les veus de Marcello Mastroianni i d’Anita Ekberg a La Dolce Vita (1960). Us he de confessar que com no aconseguia la intensitat interpretativa necessària vaig estimar més divertit doblar imitant Florentino Fernàndez.

4.- La stanza del costume: aquí podrem construir virtualment un vestit i analitzar com es recrea una època o una regió a través del departament de vestuari.

5.- La stanza della finzione: la importància de la caracterització al cinema. Què seria d’actors camaleònics com Johnny Deep sense el maquillatge? Mitjançant textos i elements audiovisuals veurem com els maquilladors canvien l’aparença dels actors.

6.- La stanza del green screen: en aquesta sala podrem interactuar amb una pantalla verda (croma) i veure l’efecte final que tindria un cop muntada.

Per últim hi trobarem una rèplica de la sala de comandament del submarí de la pel·lícula U-571 (2000) que també es va rodar allà.

Un cop vam finalitzar el tour estava preparat per endinsar-me als estudis pròpiament dits. La visita guiada es pot realitzar en dos idiomes: italià o anglès. Com que sóc molt agosarat i la meva dona parla molt bé l’italià vaig escollir l’idioma autòcton. I ho vaig entendre tot perfectament. Primer ens van ensenyar un estudi, el que ells anomenen Stage 1 per mostrar-nos quines són les característiques que ha de tenir un plató de cinema o televisió. El plató estava nu, sense cap element que ens donés una idea del que allà s’hi havia pogut rodar, però ens permetia veure les guies que travessen el sostre per poder incorporar els potents focus i el material que revestien les parets per tal d’insonoritzar-lo. És l’estudi més petit i per aquesta raó l’utilitzen sobretot amb una finalitat expositiva.

Posteriorment, la visita continua a l’Stage 5. Aquest estudi es va construir a l’època feixista i té unes dimensions de 9800 m2, el que el converteix en l’estudi més gran d’Europa. És l’anomenat Estudi Fellini. Malauradament quan hi vaig estar estaven rodant un programa popular de la RAI i no vam poder estar-hi in situ, però ens van mostrar a través de fotografies com havia recreat en Fellini els seus decorats per La Dolce Vita o el Casanova. Allà també van rodar-hi Jonathan Mostow amb el seu U-571 o Bekmambetov la nova versió de Ben-Hur. Les parets de l’estudi estan revestides de color beix per així poder captar molt millor la llum i d’aquesta manera ajudar el director de fotografia.

La següent parada era la visita a dos estudis exteriors: Roma Antica i Jerusalem. Els decorats de Roma pertanyien a l’homònima sèrie i et permetien recórrer els carrers que tant vam gaudir a la televisió. La reconstrucció del temple i la plaça principal són espectaculars i ens donen una idea de la planificació que ha de tenir un rodatge a la hora de situar els llums i les càmeres per tal de captar l’essència del decorat i no mostrar en pantalla el que hi ha dos passos més enllà que delataria que tot allò és cartró pedra. El decorat de Jerusalem, per la seva part, recrea la plaça del temple. El dissenyador d’aquesta producció és Francesco Frigeri i l’ambientador en Carlo Gervasi. Els decorats es van utilitzar per la pel·lícula The Passion of the Christ (2004) quan es presenta al nen Jesús al temple.

Al costat d’aquests dos majestuosos decorats encara hi queda dempeus la recreació de Nova York que va utilitzar el mestre Scorsese pel seu film Gangs of New York (2002). Les casetes de fusta que apareixien al principi del film en l’enfrontament entre la banda d’en Liam Neeson i la de Daniel Day Lewis encara es poden veure. On aquestes finalitzen hi ha un gran mur molt elevat i darrere d’aquest hi ha un altre decorat d’exteriors on es va recrear el port de Nova York en la mateixa pel·lícula o el camp base de la pel·lícula Everest (2015).

Finalment, i si teniu pasta i ganes d’emportar-vos un bon record, no oblideu de visitar la botiga de souvenirs.  Hi trobareu coses interessants. Jo me’n vaig portar unes quantes. És la maledicció dels fans del merchandaising.

Luis Flores

Luis Flores Una sèries de mirades

Nascut l'any 1983. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Els seus articles a 'El cinèfil' són la seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació sobre cinema però la seva afició ve de molt lluny: amb només tres anys els seus pares el van portar a veure "Big trouble in Little China" i sense saber-ho van marcar-lo de per vida. Entre els seus gèneres preferits hi ha el cione d'arts marcials, els thrillers i a la ciència ficció.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*