“‘Estiu 1993’ m’ha canviat la manera d’interpretar” “‘Estiu 1993’ m’ha canviat la manera d’interpretar”
Bruna Cusí està nominada a dos Premis Gaudí i un Premi Goya “‘Estiu 1993’ m’ha canviat la manera d’interpretar”

Segurament el que ha passat l’any 2017 serà difícil d’oblidar per l’actriu Bruna Cusí. En pocs mesos de diferència ha estat un personatge clau en dues de les pel·lícules més celebrades del cinema català: Incerta glòria i Estiu 1993. La seva feina s’ha traduït en dues nominacions als Premis Gaudí a la categoria d’Actriu Secundària i la candidatura als Goya com a Millor Actriu Revelació. Si el 2017 la va catapultar a la finestra mediàtica, el 2018 pot consolidar-la si s’acaba emportant a casa algun d’aquests guardons.

Ja ha fet espai a les vitrines pels premis?

No! No he fet cap espai i de fet no tinc vitrines. De moment penso en les nominacions i sí que és inevitable pensar què passarà però la veritat és que estar doblement nominada em fa tanta vergonya… I il·lusió! No em plantejo pujar i haver de parlar.

“Està nominada dues vegades ja és el premi”

Com ha canviat la vida de Bruna Cusí del 2016 al 2018?

Ha canviat. El primer i més important és que vaig poder estar dos anys seguit rodant cinema. Això va significar un canvi molt gran per mi ja que he fet tres pel·lícules. Després, aquest últim any, he viatjat un munt amb Estiu 1993. Berlín, Málaga, San Sebastián, Sitges i altres petits festivals com el de Tolosa o Marsella.  Això m’ha donat una riquesa molt nova perquè he conegut moltes persones que es dediquen al cine i tenen punts de vista diferents. Riquesa i aprenentatge i a sobre acumulant premis.

“Estiu 1993 ha donat la volta al món i a més estic molt satisfeta de la feina que he fet. Això ja és un gran regal”

verano 1993

En David Verdaguer ens va dir que no s’esperava l’èxit d’Estiu 1993. Vostè se l’esperava?

Sabia que seria una molt bona pel·lícula. Confiava molt amb la directora, Carla Simón, i el guió és un dels més preciosos que havia llegit mai. La història m’emocionava profundament i em va semblar molt especial. Però tu pots fer una pel·li molt especial i que només la vegi la teva mare. Podria haver passat… Per sort, s’ha ajuntat el fet que és un film excepcional amb la sort del Premi de Berlín i a partir d’allà va haver-hi una eclosió.

Igual de nerviosa pels Gaudí que pels Goya?

Madrid és més desconegut. He anat un parell d’anys a la gala dels Gaudí i conec a més gent. És com que jugues a casa. Madrid fa una mica més de respecte perquè no havia posat mai el peu allà. Ara que l’he començat a posar m’agrada molt, és gent molt acollidora i que admiro molt.

“Em fa molta il·lusió està nominada als Goya però no negaré que hi vaig amb més nervis”

Amb Estiu 1993 i Incerta Glòria ha treballat amb la veterania i el més novell del cinema català. Què fa diferents Carla Simón i Agustí Villaronga?  

La diferència… Buf… A veure, per la Carla Simón és la primera pel·lícula i tenia molt clar què volia fer. En aquest sentit no hi veig molta diferència a nivell d’experiència. Sobretot en transmetre el que volia. En això l’Agustí Villaronga era igual. La diferència és més aviat el tipus de projecte i d’història de personatge i de com ells dos dirigeixen. L’Agustí treballa molt a prop teu i de manera molt coreogràfica. Trobant impulsos de moviment que també són girs emocionals del personatge. Treballa molt també la respiració i la mirada. Una de les coses que m’agrada (i t’ho dic perquè un dia el vaig espiar) és que ell fa tots els papers de l’auca. Ha de passar abans pels procés actoral per després poder explicar-te què vol. A nivell de cinema treballa molt l’aspecte visual: la poètica de la imatge.

Bruna Cusí Incerta Gloria

Què volia destacar Carla Simón del seu personatge?

En el cas de la Carla no teníem una història tan èpica i em va fer treballar molt en petit; com si no estiguéssim actuant. Això és molt difícil. Has de trobar una veritat molt forta i a la vegada amagar molt. La paraula de la Carla sempre era “menys”. “Menys intens”. Havies de confiar molt en què aquell “menys” fos captat per la càmera. La Carla i Estiu 1993 m’ha canviat la manera d’interpretar. A més, va ser un procés curiós perquè vaig conèixer el personatge real i et fas com una bíblia del personatge diferent perquè no te l’has d’imaginar tot de zero.

“Ha estat enormement enriquidor treballar amb dos directors com Carla Simón i Agustí Villaronga. Què més es pot demanar?”

Carla Simón i Bruna Cusí són com les dues segones mares o tietes de les nenes d’Estiu 1993?  

Mai no substituirem la mare autèntica però sí que tenim una relació una mica materno-filial. M’agrada cuidar-me de la Laia Artigas i a ella sentir-se cuidada. Des del principi vam generar aquesta relació als assaigs i s’ha creat un vincle molt fort. Em preocupo per ella i sempre he de saber on és i què fa.

M’ha comentat abans que ha fet tres pel·lícules… Quina és aquesta tercera?

Es diu Ardara i s’estrenarà aquest 2018.  És una pel·lícula del Xavier Puig i Raimon Fransoy que passa al comtat de Donegal, a Irlanda del Nord i que vaig rodar abans que Estiu 1993 i Incerta gloria. És la història de tres joves que es coneixen un estiu en un poble que es diu Ardara. Passen l’estiu junts i al final de l’estiu desapareixen. Dos anys després un equip de rodatge va al lloc del fets a reconstruir el que va passar. A partir dels testimonis veiem com aflora aquell estiu i aquella joventut.

Hi veig força cine fantàstic aquí? Vaig bé?

Hi ha un joc constant de ficció i realitat. El meu personatge es diu Bruna i és una actriu de Barcelona que està una mica farta de la ciutat i de que no li surti feina i decideix anar a caminar per les muntanyes d’Irlanda amb una amiga seva actriu que es Maria.

Aquesta tal Bruna em sona!

El joc serà distingir la realitat de la ficció. La màgia del cinema…

A la nova Bruna la truquen més per telèfon per oferir-li feina?

Doncs sí. Tot just he fet una col·laboració en una pel·lícula belga que es diu La escapada amb la Maria León. Em va agradar molt treballar amb un equip internacional! També he participat en una nova sèrie de Movistar + dirigida pel Mariano Barroso. També tinc altres projectes però…

Segur que encara no pot dir res…

Efectivament. De moment tindré feina i espero estar al cine i a la TV.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*