Rock, alcohol i decadència a Rubí Rock, alcohol i decadència a Rubí
'The last call' la websèrie més 'trash' del Vallès i el sud d'Europa torna a la xarxa Rock, alcohol i decadència a Rubí

Quan el meu amic i col·laborador d’El cinèfil a la secció CinemaScore Roger Banqué em va dir que hi havia una gent que havia fet una websèrie a Rubí no li vaig fer molt de cas… No em malinterpreteu, sóc de Sant Cugat i el que fan a Rubí és com Beyond the Wall (més enllà del mur): salvatges, caos i pillatge. A Sant Cugat, en canvi, tots som rossos amb els ulls blaus i aparquem els Cayennes a prop del Golf on sabem que hi ha càmeres de videovigilància per si venen els caminant blancs (de Rubí)… Entre nosaltres en diem Rivendel del Vallès i sempre fa sol i anem ben vestits.

Bé, ara que ja he fet la conyeta de rivalitat entre ciutats em poso més o menys seriós per parlar d’aquesta websèrie en qüestió… Finalment vaig fer cas al meu amics i he vist The last call, una producció de La Lombarda Films que va néixer al 2016 i ràpidament es va convertir en un fenomen de culte entre els bars foscs de Rubí i la part desafavorida del Vallès. Els ingredients són simples però efectius: una colla de perdedors amb deliris de grandesa volen petar-ho al món del Rock’n’Roll però no són més que una colla d’alcohòlics i somiatruites. Tot plegat en el context d’una lluita de bandes on el guanyador té un premi que és el somni de tot rocker: tocar al Viña Rock.

És curiós que amb poc temps hi hagi hagut dos productes similars amb la mateixa temàtica (deliris de grandesa musicals)… El Ramon de les Olives partia de la mateixa premissa però enlloc aquells eren losers hípsters i a The last call són losers rockeros. El cas és que la sèrie és prou divertida. L’humor estripat funciona (si entres al seu joc) i, tot i que les interpretacions són irregulars, el to de tot plegat fa que passis per alt certes imperfeccions.

The last Call

A veure no oblidem que estem a Rubí… La més gran virtut és la irreverència sense límit: humor negre, decadència i llenguatge groller. A més, els quatre protagonistes estan molt ben trobats i representen les diferents accepcions del esclafa-guitarres musicals i certs secundaris com l’arxienemic cantautor Foller Power ajuden a donar més color al conjunt.

Malgrat això certs diàlegs estan massa forçats i són poc creïbles: certs “cultismes” no lliguen amb l’improperi o el to trash del conjunt. Tot i que els quatre episodis passen ràpid i no arriben a cansar, gairebé 20 minuts per capítol és una duració excessiva per un format web. Una mica més de concisió ajudaria al producte i ressaltaria els gags que més efecte tenen. En qualsevol cas han parit una sèrie descarada i fresca i això, tenint en compte que són de Rubí, està més que bé… Podeu veure tots els capítol al seu web i atenció que aquest gener estrenen la segona temporada! Prometen que serà millor i més estranya que Stranger Things

Tot plegat podia semblar una broma però no. Durant la primavera i l’estiu de l’any passat, l’equip de La Lombarda va rodar la segona temporada de la websèrie, que contarà de 3 capítols d’uns 25 minuts cadascun. Segons expliquen en un comunicat de premsa “s’aprecia un salt qualitatiu a nivell tècnic i una estètica més dels vuitanta que a la primera temporada”. Aquest divendres 26 estrenen la 2a temporada al Teatre Municipal la Sala de Rubí. Després s’estrenarà a Barcelona, i també es passarà per Betevé i Canal Terrassa fins a parar en Youtube. El proper repte de la productora (si s’aconsegueixen els diners necessaris) és fer The Movie, un llargmetratge que posaria punt final a la websèrie i que s’estrenaria l’any 2020.

Veredicte

El millor: no té pèls a la llengua i si combregués amb el seu humor el viatge és satisfactori.

El pitjor: la durada i la irregularitat dels actors.

Nota: 6,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*