“Estiu 1993 és una història local que s’ha fet universal” “Estiu 1993 és una història local que s’ha fet universal”
David Verdaguer presentarà la gala dels X Premis Gaudí i a més pot endur-se dos premis “Estiu 1993 és una història local que s’ha fet universal”

L’any 2018 no podia començar millor per a l’actor David Verdaguer. La feina feta els anys 2016 i 2017 ja va rebre els elogis i complicitat del públic i ara els seus companys de professió l’han reconegut amb dues nominacions als Premis Gaudí (Millor Actor per Tierra firme i Millor Actor Secundari per Estiu 1993) i una nominació als Premis Goya (Millor Actor Secundari per Estiu 1993). Per si no fos poc, serà l’encarregat de presentar la Gala dels Gaudí 2018, una tasca en la qual porta ja setmanes treballant i que assegura que barrejarà humor i poesia!

Què ens pot revelar de la Gala dels X Premis Gaudí on hi tindrà un triple protagonisme?

Doncs el primer és que estic molt content perquè per una banda els nervis d’estar nominats quedaran en segon pla perquè el primer seran els nervis de presentar la gala. I de la gala en si us puc revelar que el director Lluís Danés hi posarà tot el seu món així com més oníric i més de cosa bonica i jo faré una cosa menys bonica… Això que faig jo que parlo molt ràpid i faig bromes. No tot seran bromes, però: hi haurà humor i poesia. Si veieu que faig una broma que no fa gràcies és que és una poesia.

S’ho planteja com una mini obra de teatre en directe retransmesa en directe per a tot el món mundial de parla catalana? 

Prefereixo no pensar-hi. Gràcies per recordar-m’ho…

Els periodistes som molt mala gent…

És que és molt heavy! Serà per la tele i hi ha molt poca estona d’assaig i tot va canviant constantment per si una persona que havia de venir ara no ve i al contrari. Algunes bromes ara els agraden després ja no… A més, he fet part del guió de les meves parts.

Premis Gaudí 2018 David Verdaguer

Així segur que anirà més confiat.

Ho he fet amb el Tomas Fuentes i la gent del Terrat que ells són la base grossa però jo he afegit algunes coses. Em sento a gust amb el guió. Esperem que funcioni.

L’objectiu doncs és riure i tocar una mica la fibra? 

La part de tocar la fibra és més la del Lluís Danés.

“Intentaré que tot plegat vagi molt fluid i de passada em riuré de mi mateix i de tot quisqui” 

Passem a la part de David Verdaguer doble nominat. Ha pensat on posarà les estatuetes?

A veure… Actor Secundari Guanyarà l’Oriol Pla per Incerta Glòria. A més, crec que molt merescut. A banda de caure’m molt bé és una actor de l’hòstia. Millor Actor Protagonista… Aquí potser sí que tinc més opcions. Però és que competeixo amb el Marcel Borràs, Antonio de la Torre. I Ricardo Darin!! Ho tinc difícil. El que sí que sé és que el Darín no vindrà a la gala. S’ha cagat!

Claríssimament té por!

A veure, no negarem que estic nerviós però estic molt content que Tierra firme tingui 11 nominacions als Gaudí. Per una comèdia és doble mèrit i això ha fet que la pel·li tingui una segona vida i que l’hagi vist encara més gent.

What about your English?

Buf! El text de Tierra firme ha estat el text que més he estudiat a la vida! Jo arribava al set, tot preparat per treure la parrafada en anglès i ve el director, el Carles Marquès-Mercet, i em diu: improvisa. Què cabró! La realitat és que, finalment, vaig agafar la meva mancança en matèria idiomàtica per fer-la jugar a favor del personatge. Vaig fer una feina més de cos, d’expressar-me amb les mans que és una cosa que et surt així com inconscient quan no domines un idioma. Per sort li anava bé al personatge. Tenia por de passar-me però veient la pel·li estic molt content del resultat.

Vist l’èxit de 10.000 Km no li podia dir que no al Carles Marquès-Mercet, oi?

Si el Carles em demana de fer la vertical pont en un fil d’acrobàcia jo li dic que sí. El que ell em digui jo ho faig.

“Carles Marques-Mercet va ser el primer que va confiar en mi i és un director d’actors de l’hòstia” 

Canviem d’estació i anem a l’Estiu. Tinc entès que va superar un càsting llarg i complicat.

Sí! Va ser molt gran i tinc ganes de veure el DVD d’Estiu 1993 perquè es veu que hi ha extres molt xulos dels assaigs i allà es veurà segurament el curro que vam fer la Bruna Cusí i jo amb les nenes. A la pel·lícula nosaltres som uns personatges súper secundaris que les ajudem com a actrius però això no es veu a la pel·lícula ni s’ha de veure.

La directora buscava la naturalitat en tot moment?

Correcte! I això que sembla tan fàcil requereix un munt de feina prèvia. La Carla ho tenia molt clar i vam fer un treball de rodatge previ acollonant.

verano 1993

Sigui sincer… S’esperaven aquest èxit?

No. Jo pensava que seria una molt bona pel·lícula indie que veurien unes 73 persones. Tenia clar que era una molt bona història i volia estar al nivell perquè teníem un guió preciós i hem aconseguit que una història local sigui una història universal. Que ho vegi tanta gent, guanyi premis a festivals i tingui el reconeixement de públic i crítica això passa molt poc. És com el cometa Haley: quan passa s’ha d’aprofitar.

I tot això en llengua catalana! Pensa que això pot ser un nou revulsiu pel cinema en català. 

Als festivals internacionals els és igual que parlis en català, francès o italià. Allà el que importa és que hi hagi subtítols en anglès i avall… Hi ha qui pensa que en fer-ho en castellà tindrà més mercat i no té perquè ser així. De fet, Estiu 1993 va anar molt bé a Espanya en català. Vam fer també una versió doblada al castellà doblant-nos nosaltres mateixos i també està molt bé i encara va aconseguir més públic.

Té els mateixos nervis pels Gaudí que pels Goya?

Més als Gaudí perquè presento. Tinc més nervis per la presentació que per les nominacions.

“Les nominacions no depenen de mi però la presentació dels Gaudí sí”

A banda de veure’l al teatre on més podrem veure a David Verdaguer aquest 2018?

Estic fent ja una altra pel·lícula amb el Carles Marqués-Mercet que es dirà La bona espera. Ja estem rodant! No et diré molta més cosa però va sobre una parella que es queda embarassada i durant el procés se n’adonen que no es coneixen tant com es pensaven. Porten un any junts i potser això no és prou… Pel que fa al teatre estaré al TNC amb en David Selvas fent La importància de ser franc. Serà un 1 per 1 molt guai amb en Miki Esparbé basat en el text de l’Oscar Wilde.

No li faltarà la feina doncs!

No et pensis… Tinc dues obres de teatre, la pel·li i ja està. Estaré tranquil.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*