Desballestant l’arquetip de l’heroi Desballestant l’arquetip de l’heroi
'La colla de la selva' és una proposta amable i estètica que trontolla a ritme de caos Desballestant l’arquetip de l’heroi

La Colla de la Selva és un film d’animació francès basat en la sèrie de televisió de gairebé el mateix títol (La Colla de la Selva al Rescat), que va emetre el seu primer capítol l’any 2013 i la tercera temporada de la qual es troba en fase de preproducció. La ficció original va ser mereixedora d’un premi Emmy en la categoria infantil l’any 2014 i un dels seus creadors, David Alaux, és qui signa aquesta versió cinematogràfica, assumint-ne la direcció.

La història, que també es pot veure doblada al català, està protagonitzada per Maurice, un pingüí convençut de la seva condició de tigre que lidera una colla d’herois justiciers que d’entrada no encaixen en la figura convencional del salvador: un peix dins una peixera, un goril·la de poca agilitat mental, unes granotes lentes i maldestres… La fe en un mateix, el coratge i l’efectivitat del treball en equip, però, faran que el grup es converteixi en l’essencial vigilant del seu hàbitat, i ajudarà tothom qui ho necessita i vencent tots aquells que amenacen la pau i la justícia del seu petit univers en harmonia. Així, com féu la seva mare anys enrere, Maurice està convençut a derrotar el maligne coala Igor, en el seu pla de fer esclatar i destruir per sempre més la selva.

D’aquesta manera, La Colla de la Seva planteja un relat d’aventures amb una forta càrrega de nobles valors educatius per al públic potencialment infantil: l’amistat, la cooperació, la solidaritat, l’amor per la natura i per l’altre… Destacant-ne també el mestissatge de l’atípica família del protagonista, formada per la mare tigressa, el pingüí que es pinta les ratlles ataronjades i el peix tigre dins la bombolla: la família no només ve donada sinó que es crea, no hi existeixen convencions ni estàndards i cadascú pot ser qui vulgui ser, independentment del material genètic amb què hagi estat atorgat.

No obstant això, la pel·lícula està clarament faltada de ritme, algunes idees esdevenen repetitives i la banda sonora manca de consistència i profunditat, perdent força i desentonant en algunes escenes importants. A nivell narratiu, la proposta també hi incorpora la representació d’escenes identificatives d’altres pel·lícules com Rocky, Missió Impossible, Els Goonies…, i intenta aportar una virtut extra i fa una clara clicada d’ullet al públic adult de la cinta; tot i així, malgrat funcional i d’agrair en el que resulta l’extens visionat, es tracta d’un recurs poc original, ja utilitzat àmpliament i de forma molt més rica en d’altres produccions del mateix gènere, encapçalant el pòdium d’honor la saga Shrek.

En definitiva, s’entén del tot comprensible que el plantejament de la història i la bellesa artística de la proposta funcionin com a sèrie de televisió, ja que disposa d’elements molt potents per poder oferir bones dosis de ficció infantil en format curt de capítol. No obstant això, en l’exercici –si més no, en aquest concret que ens ocupa – de convertir la idea en format llarg, es perd completament el tempo, amb un guió que acaba trontollant i un muntatge que a estones oblida el ritme marcat inherent a qualsevol cinta d’aventures.

Veredicte

El millor: La tria de personatges, trencant convencions i aportant, de manera senzilla, una mirada fresca i profundament acord amb la societat actual.

El pitjor: Que una bona i prometedora matèria prima no hagi estat suficient per excel·lir.

Nota: 6’5.

Vanessa Leiva

Vanessa Leiva Metratges

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Pompeu Fabra, la seva trajectòria professional s’ha encaminat més cap a la comunicació corporativa, tant en l’àmbit públic com en el privat. No obstant això, la seva passió pel cinema ha fet que sempre estigui connectada amb l’actualitat audiovisual i la seva pràctica, a través de formació en Anàlisi de Guió i Crítica Cinematogràfica, la col·laboració en projectes audiovisuals i la participació en certàmens i festivals. Va formar part del Jurat Jove del Festival de Sitges l'any 2013 i, més recentment, del Festival Americana el 2017. Sigui en format curt o llarg, considera que el cinema és una eina profundament poderosa per a transmetre idees, emocionar i reflexionar sobre la nostra realitat.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*