Cinc pel·lícules antinadalenques Cinc pel·lícules antinadalenques
El Nadal no és per a tothom, per això existeixen aquest films en contra Cinc pel·lícules antinadalenques

El Nadal no és una festivitat apta per a tots els públics, molta gent l’odia i quan les grans superfícies comencen a anunciar l’esdeveniment ja tremolen i només desitjarien dormir fins que hagin transcorregut. De fet una època que no convida precisament a la diversió, ja que fa fred (almenys en aquesta part del món), els nens demanen mil i una joguines, s’ha de menjar com si fos la darrera vegada que un ho fa amb tota la família, això implica fins i tot amb aquells que no són massa apreciats (com els sogres o aquell tiet que, a la que beu una mica, comença a explicar certes coses desagradables), per no parlar sobre la decoració nadalenca que acompanya la vida de tothom: llums per tot arreu, anuncis a la televisió (en especial colònies), les típiques gales televisives de cap d’any, els espanta-sogres, les nadales i l’abusiva campanya comercial de tots els comerços, entre d’altres.

Això ho saben molts cineastes que han sabut plasmar aquest sentiment contrari nadalenc amb molts films d’aquesta temàtica, amb més o menys grau de satisfacció. Com que estem en aquestes dates senyalades, tant si t’agraden com si no, et recomanem 5 títols anti nadalenques:

National Lampoon’s Christmas Vacation (Jeremiah S. Chechik, 1989)

Aquest film va arribar aquí amb el títol ¡Socorro! Ya es Navidad, i a part d’un títol que indica realment la trama, està interpretada per Chevy Chase. El desenvolupament no té gaire misteri, ja que hi passen tot d’afers desastrosos i entortolligats per tot arreu quan tota la família s’ajunta per passar junts les festes nadalenques.

És molt típic que es vagin fent reposicions televisives a la sobretaula del dinar. No és la millor pel·lícula d’aquesta temàtica, però és entretinguda i tot i que han passat uns quants anys, perdura en el temps i tothom li té un cert afecte pels valors que transmet i pel reflex del que moltes famílies viuen aquestes festes.

The Nightmare before Christmas (Henry Selick, 1993)

Una de les incursions més aplaudides al cinema d’animació és aquesta Master piece. Dirigida per Henry Selick (James and the Giant Peach o Coraline), no per Tim Burton, com creu la gran majoria de la població, però sí que es va encarregar de la producció, l’argument del film i el disseny dels personatges.

Se’ns presenta a Jack Skellington, un esquelet que és el Rei de la Festivitat més terrorífica, Halloween, el qual segresta el Pare Noel per fer-se passar per ell i sembrar el pànic en aquestes dates tan assenyalades. Ell, avorrit de celebrar cada any la mateixa festivitat, s’encarregarà que els més menuts agafin por al Nadal.

El día de la Bestia (Álex de la Iglesia, 1995)

És un dels films més recordats del cineasta Álex de la Iglesia gràcies al seu elevat contingut d’humor negre i per les dates a les quals tenen lloc els fets. A més, la banda sonora inclou una cançó totalment en contra de la festivitat, Feliz Falsedad, del grup espanyol Soziedad Alkohólika. Compta amb Álex Angulo i Santiago Segura com a protagonistes. A més, va guanyar 6 premis Goya i va estar nominada a millor pel·lícula al Festival de Sitges.

La història va d’un capellà que s’uneix amb un heavy per trobar l’anticrist, qui naixerà el 25 de desembre a Madrid. Tots dos hauran d’esbrinar a quina part de la ciutat tindrà lloc l’esdeveniment. Comptaran amb l’ajuda d’un professor i presentador d’un programa de televisió de caràcter esotèric i sobrenatural. Tots tres acabaran invocant el diable en una estranya cerimònia.

How the Grinch Stole Christmas (Ron Howard, 2000)

El Grinch és un personatge de ficció creat pel Dr. Seuss. Es tracta d’una adaptació del llibre infantil del 1957, amb el mateix títol que el film. Aquest conte nadalenc explica la vida del Grinch, una espècie d’ogre verd que sempre ha viscut aïllat al cim d’una muntanya a les afores. Habituat a la solitud, les nadales que la gent del poble canta el tensionen i per venjar-se’n decideix robar tots els regals del Pare Noel.

L’hiperactiu i rei de les ganyotes, Jim Carrey, dóna vida al protagonista del film familiar, odiant tot el Nadal i el que l’envolta, tot i que al final pateix una transformació i el seu cor acaba estovant-se i fent-se bona persona a causa de la incursió d’una nena a la seva vida.

Rare Exports: A Christimas Tale (Jalmari Helander, 2010)

Aquesta comèdia negra d’aventures i fantàstica té un valor afegit, ja que va ser la guanyadora del Festival de Sitges al 2010, ja que no només va rebre el premi a millor film, també a millor direcció i fotografia.

Se situa al nord de Finlàndia on uns científics es troben investigant uns afers estranys que guarden relació amb l’existència d’una misteriosa criatura. Seguint les seves passes, el jove Pietari, descobrirà la veritat camuflada rere el rostre de Santa Claus. En aquesta ocasió sembla que els finlandesos s’han tornat bojos, ja que han transformat el símbol de la festivitat en un assassí, més a prop d’Hannibal que altre cosa. Potser tenen algun trauma intern o estan farts que la gent visiti les seves terres per cercar el veritable Pare Noel i els seus rens.

Però aquestes no en són les úniques, n’hi ha moltes que transmeten un missatge contrari a les festes i algunes de les més recents són Hobo with a Shotgun (Jason Eisener, 2011) o Krampus (Michael Dougherty, 2015). En trobeu a faltar cap altra?

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*