“Godless”: Les dones també saben disparar “Godless”: Les dones també saben disparar
Una nova incursió en el western “Godless”: Les dones també saben disparar

Steven Soderbergh està darrere d’aquesta incursió de Netflix en el món dels vaquers. Amb una idea d’Scott Frank es desenvolupa aquesta mini-sèrie de 7 capítols, que en primera instància es va idear com una pel·lícula però que finalment es va suggerir que seria millor que la trama tingués una durada més extensa.

La història comença el1880. En Frank Griffin és un pistoler que lidera uns 30 bandolers en la sagnant recerca d’en Roy Goode, un membre de la seva banda que els ha traït ja que s’ha  emportat els diners de l’últim cop que han portat a terme. En la seva fugida, en Roy arriba malferit a La Belle, un poble on la seva població és eminentment femenina. Allà coneix a l’Alice, una viuda que viu amb el seu fill i la seva sogra índia a les afores del poble. Ella l’acollirà en el seu ranxo. Ara les dones de La Belle, hauran de fer front  als pistolers que segueixen en Roy, a la companyia Quicksilver que vol fer-se amb la mina del poble i tot això sota la protecció d’un sheriff miop.

Ha tornat el western com a gènere? Sobretot a les sèries podríem dir que està tenint una edat d’or. Tenim obres mestres com Deadwood o d’altres que han traslladat a l’antic Oest les seves trames com són Hattfiedds & McCoys, Wynonna Earp, Hell on Wheels o la nova The Son. I no és l’espectacular Westworld un western? Els productors tornen a creure en un gènere que estava oblidat i que l’èxit de pel·lícules com Django Unchained (2012 ) o The Hateful Eight  (2015) (ambdues de Tarantino) s’han encarregat de revitalitzar. És d’agrair per a tots aquells que vam créixer veient a la petita pantalla la reposició de pel·lícules on en John Wayne o en Gary Cooper eren els herois i els més ràpids traient el revòlver. Ara però, l’acció és molt més crua i tot té un caliu molt més brut, estem molt més a prop d’un post spaghetti western que no de tornar a visitar els clàssics.

I, a més, és un western femení! En un moment històric on la dona comença a tenir molt de pes en les històries cinematogràfiques (la nova Jedi és una dona), és molt interessant que en un gènere tant masculí i que desprèn tanta testosterona, les protagonistes siguin unes dones.

Repartiment

En Jack O’Connell interpreta a Roy Goode, un orfe que va ser acollit per Frank Griffin a la seva banda. L’actor anglès és el motor que fa arrencar la trama i, en contra del que pugui semblar, és el protagonista de la història. Té una relació paternofilial amb en Griffin, a qui considera el seu mentor i pare, i un altra amb el fill de l’Alice, qui el veu com la figura del pare que va perdre. És el pistoler per excel·lència, és l’únic que pot enfrontar-se amb garanties al despietat Griffin. Com tot heroi té la seva criptonita: no sap llegir. No és el típic personatge lacònic al qual estem acostumats. És un personatge que podria adaptar-se a la perfecció a la vida al ranxo tot el contrari d’en Bill Munny d’Unforgiven.

Per la seva part, Michelle Dockery interpreta l’Alice Fletcher. Una dona feta a sí mateixa, forta i que tot i les penalitats que ha hagut de patir aconsegueix criar tota sola el seu fill, cuidar de la seva sogra i fer-se càrrec del ranxo. És un personatge que ofereix seguretat a la resta de dones quan han d’enfrontar-se als bandits. No sabem si és per les circumstàncies que ha viscut el personatge però Dockery no transmet gaires sentiments amb la seva interpretació. És massa distant en tot moment.

Scoot McNairy interpreta a Bill McNue, el Sheriff del poble de La Belle. Vidu, amb dos fills i una germana que sembla tenir més empenta que ell, viu en un poble on ningú l’estima. Ha anat perdent la visibilitat i això fa que la seva manera d’actuar sigui interpretada pels habitants del poble com una covardia. Però aquest menyspreu és infundat segons el que anem descobrint en els diferents flashbacks. El seu viatge en la recerca de Griffin i els seus homes abans que arribin a La Belle fan d’ell un personatge solitari però que va despertant en nosaltres una certa simpatia.

Jeff Daniels interpreta en Frank Griffin, el dolent de la funció. Ha anat recollint (ho veiem durant diversos flashbacks a la sèrie) els membres de la seva banda i els tracta com si fossin els seus fills. És per aquesta raó que la fugida d’en Roy la veu com una traïció i farà tot el que estigui al seu abast per enxampar-lo. La seva crueltat no té límits, ja durant el primer episodi veiem com incendia tot un poble només pel fet d’haver-li donat protecció a en Roy. Però tot i així, tracta amb tendresa a alguns personatges perquè hi veu qualitats que valora de debò. Li diuen també predicador perquè porta una còpia de la Bíblia i la recita als seus subordinats. Jeff Daniels està incommensurable en la seva interpretació.

Influències

Quina és l’obra mestra moderna del gènere? Ja ho sé, ja ho sé, molts direu que és The Hateful Eight, però al meu parer és la magistral Unforgiven (1992). En aquest cas la similitud la trobem en la figura del periodista i la importància que té pels pistolers veure’s immortalitzats als llibres o als diaris. Allà Gene Hackman utilitzava al biògraf d’en Richard Harris per explicar la seva història, crear la seva pròpia llegenda. A Godless, a l’episodi 2, Griffin va a la recerca del periodista que ha publicat en el seu diari com en Roy el va fer fugir perquè canviés el seu relat. Veiem com a les dues històries ambdós personatges li donen massa importància a la seva reputació, al seu mite perquè això farà que qui vulgui enfrontar-se amb ells s’ho pensi més d’una vegada.

Però la gran influència, sobretot en el plànol de la relació paternofilial que s’estableix entre en Roy i el fill d’Alice, és la canònica Shane (1953). Allà el fill dels grangers veia en el pistoler que interpretava l’Alan Ladd al seu heroi, arribant fins i tot a relegar en un segon lloc el seu pare. Serà el Shane del títol qui li ensenyi a disparar i veurà en ell allò que li agradarà ésser de gran. Aquí ens trobem amb la mateixa premissa; el fill de l’Alice veu en Roy el pare que mai ha tingut i tot i les reticències d’en Roy, vol que li ensenyi a disparar. Per per a ambdós personatges infantils l’arribada del pistoler significa la pèrdua de la innocència i l’entrada en el món adult.

Valoració

És Godless tot el que ens promet? És un western feminista? Aquesta era la primera idea que tenia quan vaig veure el tràiler d’aquesta mini-sèrie de Netflix. Però a poc a poc vaig veure que era una altra cosa. Té una de les arrencades més impactants d’aquest any serièfil. Però lamentablement sembla que no sàpiga treure’n profit. Les escenes s’allarguen innecessàriament, s’omple d’històries secundàries que no enriqueixen el conjunt i acaben fent feixuga la continuació de la trama. La protagonista no té cap carisma, la nostra Alice no arriba a ser un personatge que perduri a la nostra memòria cinèfila. Però no tot és dolent, la fotografia és meravellosa. La utilització de plànols generals i del joc d’ombres que fa gala en els moments nocturns de la sèrie estan a l’alçada de qualsevol gran producció de Hollywood. I què dir del dolent? Jeff Daniels està perfecte en el seu canvi de registre. Els seus monòlegs són aterradors i la seva mirada ens deixa esfereïts. És el gran roba-escenes i això es nota. Quan a l’episodi 3 la seva presència es redueix als últims 5 minuts, notem que l’interès decau totalment. És l’ànima de la funció. Que lluny queden els duels del mític western, on per exemple teníem a actors que tot i ser molt limitats com era el cas d’Alan Ladd a l’anteriorment mecionada Shane, omplien la pantalla i estaven a l’altura del seu enemic, en aquell cas un Jack Palance magistral (si podeu veure la seva forma de baixar del cavall és icònica). Però en Roy aquí no ens genera cap simpatia perquè no omple la pantalla ni el secretisme que es crea al seu voltant capta el nostre interès. El seu passat, el perquè ha traït al seu mentor arriba a un punt que no ens interessa. De començar com un personatge lacònic va evolucionant fins arribar a desposseir-lo de tot tipus de misteri.

En relació a la feminitat de la trama, també ens decep. El punt de partida és molt interessant però a mesura que avança la trama veiem que el poble de La Belle arriba a ésser una excusa argumental però no el fil principal com ens esperàvem. L’acció la podríem situar en qualsevol altre lloc i la història no es veuria afectada. I què dir de l’últim episodi? S’allarga tant el final que sembla com si el director no sàpigues quan posar el “The End”. Com diu el meu pare: “Si d’una pel·lícula (o sèrie en aquest cas) l’únic destacable és la interpretació o un apartat tècnic és que no és bona”.

Veredicte

Agradarà a: Qui li agradi el western com a gènere independentment de la trama.

No agradarà a:  Qui buscava una trama diferent i una evolució en el gènere.

Enganxòmetre:  3

Nota:  3,5

Luis Flores

Luis Flores Una sèries de mirades

Nascut l'any 1983. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Els seus articles a 'El cinèfil' són la seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació sobre cinema però la seva afició ve de molt lluny: amb només tres anys els seus pares el van portar a veure "Big trouble in Little China" i sense saber-ho van marcar-lo de per vida. Entre els seus gèneres preferits hi ha el cione d'arts marcials, els thrillers i a la ciència ficció.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*