Qui no ha tingut algun afer problemàtic amb algun veí de la comunitat o més d’un, la convivència és sempre complicada. Poques són les comunitats (si és que n’hi ha), on tots els seus residents visquin en total harmonia sense problemes. Aquest afer tan idíl·lic seria molt avorrit, ja que a la vida també va bé (de tant en tant) el xivarri i la gresca, que són les espurnes per animar la monotonia. Això ho saben de bona mà els guionistes, ja que al llarg dels anys han sabut trobar la manera de mostrar exageradament, amb dosi d’humor negre, aquestes trifulgues que coneixem de tant a prop, això sí, esperem que ningú visqui segons quines situacions viuen els inquilins d’aquestes comunitats i només es gaudeixin amb humor. No són poques les telecomèdies d’aquesta temàtica, ni en seran les últimes. A continuació teniu les 3 més destacades dels darrers 15 anys:
Aquí no hay quien viva (2003 – 2006)
Al llarg de 90 episodis i 5 temporades aquesta comunitat al més pur estil de 13 Rue del Percebe, obra del gran Francisco Ibáñez, narrava les vides d’una comunitat de veïns allotjats al carrer Desengaño 21. Es tracta d’una sèrie molt coral amb un elenc carismàtic que traurà més d’un somriure al públic. Es va mantenir en prime time (hora de màxima audiència) al llarg dels anys sense fer perdre diners a la productora; va arribar a superar els 7 milions d’espectadors.
L’edifici on viuen tots els veïns consta de 3 plantes amb dos pisos per planta, una porteria i un local contigu, tots habitats per uns veïns molt variats i estranys entre els quals hi figuren: jubilades, una parella homosexual, parelles joves, solters, gent d’un gran poder adquisitiu, el porter, el president de la comunitat, etc. La idea era la d’anar abastant diverses realitats familiars mentre s’anaven desenvolupant els fils argumentals còmics. En un principi va comptar amb els actors María Adánez, Jose Luis Gil, Luis Merlo, Loles León, Fernando Tejero o Malena Alterio, alguns van perdurar fins al final, però d’altres van anar abandonant la sèrie i es van incorporar a d’altres.
Es va emetre a Antena 3 i va ser produïda per Jose Luis Moreno. En un principi la cadena no hi va apostar gaire fort, però en al cap de poques setmanes va assolir una audiència sobtada, esdevenint l’estrella del canal. El seu punt fort eren els guions àgils i els personatges tan rocambolescs. El darrer capítol va obligar a la comunitat a desallotjar l’edifici per culpa d’una plaga. Per fortuna dels melancòlics, no van trigar gaire a recuperar alguns actors per a una telecomèdia successora que mantenia l’esperit d’aquesta.
Aída (2005 – 2014)
Es tracta d’un spin off de la sèrie 7 vidas, una sèrie que va emetre 204 capítols i a causa de l’èxit, es va decidir dur a terme una altra sèrie centrada en una de les seves protagonistes, Aída i amb tots els peculiars personatges que es troben al barri on viu, Esperanza Sur. L’actriu que l’interpreta és Carmen Machi (Ocho Apellidos Vascos o Mi Gran Noche) i posteriorment el protagonisme es va repartir amb Luisma, Barajas, Mauricio Colmenero, Chema i el seu fill Fidel, Jonatham, Lore, l’àvia Eugenia o la prostituta Paz, entre d’altres. Aquests han estat interpretats per Paco León, Canco Rodríguez, Mariano Peña, Pepe Viyuela, Eduardo Casanova, David Castillo, Ana María Polvorosa, Marisol Ayuso, Pepa Rus i Melani Olivares, respectivament.
El primer capítol comença quan Aída, després d’heretar la casa del seu pare, es trasllada amb els seus fills (Lorena i Jonathan) per viure a la seva manera i alhora tirar endavant la seva família. Tot i ser una comèdia, des del primer instant es veu un reflex de la societat actual, esdevenint una crítica social sobre les dificultats per sobreviure en un barri obrer. A més, toca de ben a prop altres temes com en són la prostitució, el consum de drogues i alcohol o l’explotació laboral d’un empresari conservador front el seu empleat immigrant.
Després de 237 capítols i un total de 10 temporades, la sèrie va finalitzar al juny del 2014, ja que l’audiència havia baixat considerablement, sobretot després que a la sisena temporada la protagonista va abandonar la sèrie (el personatge representa que entra a la presó) i al seu lloc va entrar la seva filla gran, fet absurd ja que van estirar un projecte sense la protagonista que duia per nom. Per no deixar amb un regust amarg ningú, el darrer capítol hi va tornar a aparèixer Aída.
La que se avecina (2007 – Actualitat)
Després de l’èxit que va assolir Aquí no hay quien viva, i d’una temporada sense cap sitcom la televisió pública espanyola, Tele 5 va contractar molts dels actors i va crear una sèrie de format i argument similars sobre els diversos i peculiars veïns de Mirador de Montepinar, un complex residencial situat a la perifèria d’una gran ciutat. Entre els quals destaquen una família caòtica, uns acabats de casar, un pesat, dos prejubilats, un antisocial, una mena de Bridget Jones, un mileurista, un galant (sembla extret d’una telenovel·la) i un matrimoni malavingut amb nens petits.
Aquesta sitcom està recomanada per a majors de 12 anys, especialment pels continguts d’humor negre i situacions a les quals hi ha una clara denúncia social o un punt sexual. Els seus creadors són Alberto i Laura Caballero que a dia d’avui continuen desenvolupant noves històries. Recentment ha finalitzat la novena temporada i ja estan preparant la propera amb la incorporació de nous actors, ja que al llarg dels anys els inicials han abandonat la sèrie per dedicar-se a projectes personals.
Curiosament, la seva repercussió i audiència ha anat augmentat temporada rere temporada, fet sorprenent ja que el més habitual és que sigui al contrari. De fet la cadena fa anys que fa reposició dels seus episodis gairebé cada dia a la cadena Factoria de Ficción on roman imbatible, superant fins i tot grans cadenes i canals de pagament com els que ofereixen els operadors de telecomunicacions. La popularitat d’un dels seus protagonistes, Antonio Recio i el to desenfadat general han ajudat en aquesta consolidació de mercat.
