En aquests costat del món segurament són molt pocs els que coneixen la pel·lícula The Room. Un tal Tommy Wiseau va escriure-la, produir-la, dirigir-la i interpretar-la l’any 2003 i el resultat va ser dramàtic. No pel drama de la trama sinó per la pèssima qualitat del film. Tan és així que la pel·lícula s’ha convertit en una espècia d’objecte de culte per veure entre col·legues entre moltes birres, gintònics o substàncies de dubtosa legalitat amb un únic objectiu: partir-se de riure a costa d’una infàmia. Aquest 2017 el polifacètic James Franco també es posa davant i darrere de la càmera per fer una mica el mateix però diferent: The disaster artist és una pel·lícula que explica com es va gestar The room i les seves vicissituds fins que va arribar al cinema. El resultat aquest cop ha estat molt millor: aquest és un film hilarant, punyent, simpàtic i fins i tot entendridor.
James Franco excel·leix davant i darrera la càmera i no us sorprengueu si aquesta pel·lícula és una de les més premiades de l’any perquè s’ho mereix de totes totes. La recepta de l’èxit en aquest cas és saber portar al terreny de la comèdia no només l’excentricitat de Tommy Wiseau sinó tots els mites i deliris de grandesa d’actors, directors, actius i guionistes a Hollywood. The disaster artist funciona sobretot per dues raons. La primera és un guió hàbil on, tot i saber en gran part què passarà, no només no decau l’interès sinó que la comèdia resulta efectiva. A més, les petites dosis de drama estan ben col·locades i també arriben a l’espectador provocant els efectes desitjats. La segona és el càsting. Absolutament tots els actors estan genials (Dave Franco, Seth Rogers, Ai Gaynor) però sens dubte James Franco s’ha reservat un regal de paper per ell mateix. Wiseau és un caramelet per un actor que, com ha demostrat en anteriors ocasions, sap jugar a la comèdia però té la profunditat necessària per tocar la fibra quan cal. L’accent (si us plau aneu a veure la versió original), la posada en escena gestual i la comoditat de Franco fent de Wiseau és antològica. Carisma al 200%.
Amb aquests ingredients a la cuina està clar que la recepta és satisfactòria i el comensal surt satisfet. A cada festival on ha anat ha aconseguit aplaudiments i el reconeixement de públic i crítica. És difícil sortir del cinema indiferent després de veure The disaster artist i serà molt difícil no premiar James Franco com a mínim per la seva faceta interpretativa… Segurament com a director costarà més reconèixer la seva labor però, en qualsevol cas, aquesta és una pel·lícula que deixarà petjada i serà un revulsiu (més) per a la carrera d’aquest actor/director/productor/guionista que, per fi, veurà reconeguda amb premis la seva interessant i eclèctica carrera.
Veredicte
El millor: James Franco en la seva doble faceta actor-director (Oscar is coming)
El pitjor: El perill que cert públic no entri al joc de la comèdia d’autor.
Nota: 8,5
