‘Ferdinand’, un toro diferent ‘Ferdinand’, un toro diferent
El film és un clam contra la tauromàquia i el maltracta animal ‘Ferdinand’, un toro diferent

La majoria de films d’animació busquen transmetre un seguit de valors a través d’una història. Un missatge que els més petits puguin entendre i assimilar a través de personatges que els agraden i que els diverteixen. En el cas de Ferdinand, la lliçó que es vol fer arribar és la d’acceptar els altres, tot i les diferències i la importància d’acceptar-se a un mateix. L’any 1936, l’escriptor Munro Leaf va crear en Ferdinand, un toro diferent que no estava interessat a acabar els seus dies en una plaça de toros, sinó que preferia olorar flors tranquil·lament. Dos anys més tard, la companyia Walt Disney va plasmar la història en un curtmetratge.

Ferdinand

Avui, de la mà de Carlos Saldanha la història torna en format llargmetratge i ho fa amb una versió més moderna, divertida, optimista i, això sí, una mica llarga, tenint en compte que és una pel·lícula infantil. El film se serveix d’uns personatges ben elaborats i carismàtics per arribar de forma eficient al seu públic i ficar-se’ls a la butxaca. A més, els tocs d’humor treuen dramatisme a la història que no deixa de seguir un toro que vol evitar el seu destí de morir o bé torejat o bé al matador.

Estem acostumats que els darrers films de Disney i Pixar siguin pel·lícules dirigides a tota la família. A part dels personatges divertits i els colors estridents hi ha elements que sorprenen i agraden als adults. Aquí aquesta part queda una mica coixa i, en alguns moments es passen una mica de voltes a l’hora de voler emfatitzar en les escenes còmiques.

Ferdinand

En general el film no es fa llarg (per a un adult) però com deia sí que hi ha alguna ocasió puntual en el qual allarguem massa una broma i pot arribar a fer-se pesada. També pot ser, que en algun moment els més petits puguin passar una mica de por, quan Ferdinand ha de salvar els seus amics de l’escorxador però de seguida li donen un toc d’humor per fer les escenes més lleugeres.

Tot i que la història original era força simple, en el film han aconseguit modernitzar-la i donar-li una volta per fer-la atractiva i una opció interessant per anar a veure amb els nens. A més, és un contundent clam contra la tauromàquia i el maltracta animal, fet que queda ben reflectit a la pel·lícula i és un dels punts més destacables.

VEREDICTE

El millor: d’una història aparentment trista n’aconsegueixen transmetre la seva vessant més optimista.

El pitjor: és una mica llarga pels nens.

Nota: 6,5

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*