L’auge dels valors de la Força L’auge dels valors de la Força
'Star Wars: the last Jedi' és un film valent, que arrisca i farà content als fans L’auge dels valors de la Força

Serà una de les estrenes de l’any. Agradi o no Star Wars és un fenomen que transcendeix la normalitat al cine. I vés per on el director Rian Johnson (Looper, Breaking Bad) ha aconseguit superar el seu predecessor JJ Abrams i s’ha tret de la màniga un Episodi VIII arriscat i valent que a més no trenca ni amb la nostàlgia ni amb la mitologia de la saga. Anem a pams. L’argument és senzill i simple: l’Imperi (ara anomenat First Order) avança terreny i arracona la resistència fidel a la República liderada per la mítica princesa Leia. Paral·lelament l’esperança de molts rebel rau el retorn de la seva icona: Luke Skywalker, l’útim Jedi. La protagonista de la funció la jove Rey serà l’encarregada de convèncer-lo i de passada rebre entrenament Jedi ja que, com va quedar clar a l’Episodi VII, sembla ser que la força l’acompanya. Igual que l’Episodi VII, per cert, l’Episodi VIII també ens arriba en català.

Això que se suposa que tots sabíem és el més superflu de la cinta. El més interessant d’aquesta nova entrega són les noves apostes. La primera és la de nous personatges entre els quals destaca la Rose Tico, interpretada amb carisma i solvència per la fins ara molt televisiva Kelly Marie Tran, que es fica a la butxaca els seguidors.

the last Jedi Rose Finn

El segon punt a favor és la introducció de l’humor en les dosis justes. És difícil (i un encet del guió) que les bromes funcionin sense distreure’ns de la trama i que l’slapstick no caigui en el ridícul (tots recordem Jar Jar Binks). The last Jedi aconsegueix fer riure l’espectador quan cal i no cau en l’excés ni l’histrionisme d’altres productes de l’imperi Disney com Guardians of the Galaxy o la recent Thor 3. Aquest és un humor, per cert, que estava ben present a la trilogia original encarnat pels androides, els Ewoks i per criaturetes estranyes que també trobarem feliçment en aquest film.

Per acabar la llista d’elogis (i aquí sí que li donem la raó a JJ Abrams) no podem deixar de subratllar la labor del malvat de la funció Kylo Ren. L’actor Adam Driver s’enfronta a la mateixa tasca que el seu personatge: emular el megacarismàtic dolent de la saga: el mític i icònic Darth Vader. Driver/Ren ho intenta amb la màscara, amb el costat fosc i la ràbia i aconsegueix traspuar el seu conflicte intern i la seva maldat i a sobre ho fa a cara descoberta. Kylo Ren aconsegueix ser el centre de la pel·lícula (i de la nova trilogia) i destaca molt més que la seva rival “bona” una Rey (Daisy Ridley) que (igual que Luke Skywalker a la trilogia original) és massa plana, previsible i fins un cert punt avorridota. Els dilemes, les contradiccions i les imperfeccions de Kylo Ren són moooooolt més interessants que el viatge de Força i descobriment de la descol·locada Rey. Això sí, la simbiosi entre els dos personatges (i dels actors) ajuda al conjunt ja que la química és evident i el ying i el yang de la Força i el costat fosc està perfectament encarnat en tots dos.

Segurament aquests dies se sentirà molt a parlar del protagonisme femení d’aquesta nova trilogia. És notori, volgut i evident. Realment (amb Kylo Ren com a excepció) que són les dones les que porten el pes de la història bé sigui des del lideratge de la resistència a qui hem d’afegir l’actriu Laura Dern encarnant Amilyn Holdo, el futur dels Jedis encarnats per Rey i fins tot una petita part de l’exèrcit del Primer Ordre amb la Capitana Phasma. A banda de l’auge de les dones, en aquest film també veurem una bona colla de valors i fins i tot lliçons que bé mereixen ser destacats. El més important és el de la resistència contra la injustícia (res nou aquí) però també hi ha la importància de la “gent normal”. Tant Rey com la nova heroïna Rose Tico són personatges que han crescut i treballat entre escombraria i ferralla i són (està clar que amb ajuda d’altres) les que acaben sent protagonistes de la rebel·lió. Aquest Episodi VIII connecta d’alguna manera amb el vilipendiat Episodi I on George Lucas ens va voler explicar que la Força més intensa pot està amagada en l’interior d’un nen esclau, una personeta perduda que amb les guies adequades pot esdevenir clau per la galàxia.

Per sobre de tot, però, com tots els film d’Star Wars aquest és un producte d’aventures, mil·limetrat que supura espectacle i entreteniment en tot moment. Nous móns. Batalles per terra, espai i espases. Filosofia/religió contraposada a acció/guerra. Bons molt bons i dolents molt dolents. L’ABC del blockbuster col·locat de manera que no deixis freds als fans històrics i a la vegada distreguis els milions de seguidors de nova generació que trobaran en Rey i Kylo Ren els nous Luke Skywalker i Darh Vader. Era ben cert que hi ha una nova força que s’està despertant… Una força que al principi pot semblar dèbil i fins un cert punt perduda però que arribarà a l’Episodi IX apuntalada i reeixia perquè JJ Abrams tanqui el que ell mateix va començar.

Veredicte

El millor: la frescor de l’humor i la capacitat d’entretenir i enganxar l’espectador en tot moment.

El pitjor: certes absurditats de guió… Allò de que quan tot explota màgicament se salven només els que s’han de salvar.

Nota: 7,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*