today-is-a-good-day

‘The Sinner’, un thriller a sang freda

- Advertisement -

No hi ha res més reconfortant que passar-se els dies mas freds de l’any sota una suau manta i amb la inesgotable companyia de Netflix oi? Si ja has vist Dark, Paquita Salas, la segona temporada de The Queen, Stranger Things, fins tot t’has armat de valor per acabar la tercera de Narcos i no tens ganes de passar-te al gènere documental, no et pots perdre The Sinner.

Aquest desembre, Netflix ens porta l’estrena americana més vista de l’any en plataformes de cable (títol a l’altura dels Emmys),  esperant ser el thriller més inquietant de l’any no només a Estats Units, sinó a la resta del món. Original del canal USA Network i dirigida per Antonio Campos, The Sinner es basa en la novel·la de Petra Hammesfahr que porta el mateix nom. Es tracta d’un thriller del tipus “whydunnit”, terme amb el qual els anglosaxons anomenen aquells misteris en els quals la clau no és descobrir l’assassí (“whodunnit”) sinó desvetllar el per què s’ha comés el crim. En el paper de l’acusada, Jessica Biel encarna la improbable assassina, mentre Bill Pullman s’entesta en el cas d’aquesta aparent pecadora reformada tot i que ella s’entesti a dir que “no sap res”.

- Advertisement -

Sèrie made in USA

- Advertisement -

I com pot ser que una mare de família de classe mitja-alta del nord-est d’Estats Units mati a sang freda un pobre metge innocent? No, tot i semblar un pèl avorrida amb la seva vida, Cora Tanetti no té pas el perfil d’assassina, no encaixa en els patrons d’en Holden de Mindhunter, és blanca, maca i dolça: com de forta ha d’ésser l’explicació que ens faci comprensible aquest crim? Només així s’entén que l’espectador mig americà s’empassi la dedicació amb la que el detectiu Harry Ambrose (Pullman) s’entesta a salvar del seu destí a la damisel·la indefensa a la qual el sistema judicial Americà intentarà engarjolar durant 30 anys. El primer que em vaig preguntar és si la trama de The Sinner hagués passat del primer capítol si l’assassina hagués estat d’una altra ètnia o classe social.

Com a bon producte treballat, The Sinner no projecte els bons com a bons i els dolents com a dolents, recordem que no ens hem de guiar per les aparences, i per això ens mostren els grisos que podem trobar en el detectiu quan deixa anar els seus impulsos sadomasoquistes (on s’és vist un detectiu amb tendències sexuals extravagants, valga’m Déu!), quan el catòlic pare d’ella l’escarmenta quan és ell el que pecarà o quan ens mostren els errors passats del marit de Cora durant l’adolescència. No, ningú és perfecte; a la gent els costa controlar els seus impulsos, oi? 

Al més pur estil de Les verges suïcides, diversos flashbacks ens porten al melic de la família ultracatòlica en la qual va néixer la Cora per tal d’entendre l’ambient tancat en què va créixer amb la seva germana Phoebe, qui ja ha nascut malalta i per la qual la seva mare culpa la Cora. La morbositat de veure com la Phoebe es comença a interessar per la sexualitat des del seu fred llit, l’estricta frugalitat amb la qual eduquen els seus pares la Cora i la bondat d’ella amb la seva germana malalta, ajuda a l’espectador a construir aquesta imatge de pecadora reformada que ens vol vendre The Sinner.

Com si d’un advocat defensor es tractés, The Sinner intenta convèncer a l’espectador de la bondat infinita d’una persona que acaba de matar-ne una altra, cosa que només és possible a través dels elements ja esmentats que conformen una justificació perfecta per la bipolar societat americana.

Una narració al servei exclusiu de la trama

Tot i la qualificació de “whodunnit” de The Sinner, no us espereu poder jugar al detectiu durant els capítols o us podeu frustrar. No us preocupeu, tot i ser uns experts en thrillers no és d’estranyar que no tingueu l’admirable intuïció del detectiu Ambrose, no intenteu recopilar pistes ni lligar caps, els esforços seran inútils. Precisament un dels aspectes més decebedors de The Sinner és com el guió supura per tot arreu i juga amb l’espectador com si aquest fos una joguina, enganyant-lo directament en comptes d’anar-li donant molletes de pa per tal que pugui anar seguint el camí.

The Sinner és un clar cas de la trama que només espera enganxar a l’espectador amb cliffhangers a l’últim minut de cada episodi per enganxar a l’espectador i intentar-lo fer creure que està un pas més a prop de resoldre el cas només per sorprendre’l amb l’enèsim gir de guió que el descol·locarà de nou i farà que es torni a replantejar el cas de nou. Si ets dels que no té gaire temps per posar-se al dia amb les últimes sèries, en tindràs prou de veure els dos primers i dos últims episodis de la mini-sèrie per descobrir l’entrellat que s’amaga darrera de The Sinner, simplement pel fet que el que ens trobem entre mig són una successió de tirabuixons narratius per emplenar quatre capítols abans de descobrir la resolució del cas.

- Advertisement -

Hi haurà qui pugui argumentar que l’arc de transformació dels personatges és raó suficient com per tenir paciència i veure-la sencera, però la veritat és que l’únic amb el que ens trobarem serà amb uns personatges que es mouen més al servei de la trama que per la lògica que els confereix cadascun dels seus caràcters. Tot i que per primera vegada ens trobem davant d’una Jessica Biel més crua i a priori real, el seu personatge resignat i immobilista farà que acabem avorrint l’expressió facial de la protagonista, que no canvia durant els vuit episodis. L’inspector masoquista de Pullman tampoc és que ens acabi de convèncer, tot i la seva actuació en el paper de detectiu justicier que amb prou feines pot mantenir la seva vida privada i l’intent de fer-nos-el més humà a causa de la seva intuïció i la seva increïble capacitat per la reconeixença facial i local, que a vegades ens fa preguntar si ha entrat dins dels flashbacks de Tannetti o té algun altre súper poder que els creadors de la sèrie es reserven per a la segona temporada. En definitiva, desenvolupaments de personatges tramposos i tous que es mouen a mans del director d’orquestra. Això sí, actuacions brillants.

El globus que es desinfla 

The Sinner ho té tot per ser una fórmula guanyadora. Seguint l’èxit de Mr.Robot, USA Network torna a apostar per una sèrie més autoral i menys genèrica de les que produeix habitualment, i l’estrena en la temporada baixa Americana, en ple estiu.  Màrqueting, bones crítiques, el timing perfecte de l’estrena o un còctel que tot plegat va fer d’aquesta sèrie tot un triomf per al canal a Estats Units, cosa que Netflix no podia desaprofitar. És per això que, havent vist la primera temporada (Biel no descarta que se’n produeixi una segona) no puc evitar sentir-me com si m’haguessin venut un globus, el qual es va desinflant a mesura que passen els capítols ja que, al cap i a la fi nomes estava ple d’aire.

Tot i així, no m’agradaria que el meu pessimisme us dissuadís de veure-la si realment en teniu ganes: a Rotten Tomatoes, una de les grans webs d’opinió cinematogràfica a nivell mundial, té una nota d’un 94%, i si us llegui la major part de les crítiques que no hagi escrit servidora també us la recomanaran, suposo que va a gustos. Al final resultarà que em podré sentir una mica identificada amb Cora Tanetti, quan la pròxima vegada que em preguntin per la sèrie, davant l’aclaparadora majoria a favor, hagi de respondre: no ho sé.

Veredicte

Agradarà a: Aquells que vulguin una mini-sèrie de fàcil consum per passar les vacances de Nadal davant d’una pantalla per evadir-se del caos. Als amants d’Agatha Christie.

No agradarà a: Fans incondicionals del thriller i el misteri. Tot aquell que tingui ànima de detectiu es pot sentir decebut.

Enganxòmetre: 5

Nota: 4

- Advertisement -
Alice Tapiol
Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents