És fan pel·lis d’acció com les d’abans? És fan pel·lis d’acció com les d’abans?
Les velles glòries es reivindiquen És fan pel·lis d’acció com les d’abans?

Quantes vegades heu dit o heu sentit dir allò de “ja no es fan pel·lis com les d’abans”. És un clàssic del cunyadisme. El recurs etern per parlar de suposats clàssics i menysprear el cine d’avui. El subterfugi preferit per amagar que ja no vas al cine i només mires el que et posa Netflix enxovat al sofà. Bé, us poso en situació. Sopar de l’equip de bàsquet. Segona (o tercera) cervesa. Apareix a la TV un videoclip amb Dolph Lundgren com a protagonista. Algú menciona Ivan Drago, l’altre Heman, es recorda Blackjack i apareix el Sant Cristo Gros: The expendables (Els mercenaris).

Ja hi ha tema de conversa per estona. Unanimitat gairebé absoluta. The expendables mola! Totes les velles glòries del cinema d’acció (d’abans del segle XXI) juntes. S’alineen els planetes. El guió és totalment secundari. Stallone (Rambo/Rocky) fitxa el Drem Team de les hòsties i les pistoles. Schwarzenenegger, Bruce Willis, Van Damme, Dolph Lundgren, Jet Li, Wesley Snipes… POESIA! I per rematar-ho hi ha Cameos estel·lars com el de Chuck Norris a la segona part. THE Chuck Norris. Un home que ha lluitat amb Bruce Lee i que fa plorar les cebes. Respect màxim. Un altre dia parlaré d’ell amb calma… Mereix això i més. Quan tot està perdut es carrega uns 25 paios i fa explotar un tanc ().  Òbviament sense despentinar-se i amb el seu posat hieràtic que provoca por i hilaritat a la vegada. Per favor mireu l’escena i entendreu de què parlem quan parlem de vella escola.

Si un grup de nois acervesats (nascuts als 80s) elogiem per unanimitat The Expendables (i ara farem veure que em poso seriós) és per dos motius. El primer és per una qüestió purament nostàlgica. Hem crescut jugant amb Hemans, hem descobert l’acció amb Arma letal, Jungla de cristal i Rambo abans que sabéssim que les pel·lícules de Bruce Willis en anglès es deien Die hard. Hem vibrat amb els Terminators, els Predators i hem menjat crispetes amb sub-productes com Demolition Man (Snipes vs. Stallone) o Universal Soldier (Lundgren vs. Van Damme). Sabem que no eren pel·lícules molt profundes però formen part de la nostra infància igual que els Goonies o la frase “Hola. Me llamo Íñigo Montoya. Tú mataste a mi padre. Prepárate a morir“. SOM Íñigo Montoya i SOM Jonh McClane.

I ara arriba el segon motiu del perquè la trilogia The Expendables mola tant. Stallone no és tonto. Va haver-hi uns anys, justament quan actors com The Rock, Jason Statham o Vin Dissel agafaven el testimoni del cinema d’acció en que ell va continuar intentant ser l’heroi. I tot plegat era força lamentable. (D-tox,  Get Carter,  Driven ). Llavors arriba el moment de tornar al passat. Bruce Willis recupera les jungles, Schwarzenenegger torna als Terminators, Stallone fa un nou Rambo i un nou Rocky. I sí, tot bé pel primer motiu: nostàlgia assegurada. Però falta un segon ingredient que sí té The Expendables: el catxondeo. Res és veritat. Tot és una pura i simple diversió amb músculs, pistoles, bromes autoreferencials i més testosterona, més metralladores i més autoparodia. I aquest saber-se riure d’ells mateixos és el que fa que aquesta trilogia sigui un producte de culte (només si portes 3 cerveses). Saben que són el passat i juguen amb el mite.

No us penseu que m’he begut l’enteniment. Sóc conscient que cinematogràficament són productes infumables però a vegades ens ve de gust “bona merda” i anem al McDonalds, al KFC o mirem Sharknado, Starship Troopers o una del Steven Segal (gran absent a la saga). I tornant al títol del article… Ja no es fan pel·lis d’acció com les d’abans i, encara que ens sàpiga greu, és una cosa bona.

Velles gloriesTot evoluciona. Els clàssics sempre estaran allà. No oblidarem John McClane, ni Johnny Rambo, ni Martin Riggs, ni les mil frases llegendàries de Schwarzenenegger. Els tindrem com a referents i tòtems d’una època que recordarem com a molt mítica. Forma part de nosaltres. El record és bo. I també es bo deixar els mites on són. I quin és el millor? L’heroi d’acció amb majúscules? Us deixo amb aquesta enquesta de la revista Entertainment Weekly. Ja ens direu si hi esteu d’acord.

PS: espero que Sly tingui molt present The Expenables 4, que fitxi Donnie Yenn i faci sortir Steven Segal. Les notícies que arriben és que pot haver-hi una continuació sense ell dirigint i produint… Així no!

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*