today-is-a-good-day

Erotisme i sensualitat en clau oriental

- Advertisement -

Des de gairebé els inicis del cinema en el continent asiàtic, el sexe ha estat sempre un tema tabú i de gran controvèrsia. Actualment continua sent un tema que es tracta amb molt de pudor i en alguns països està vist com una cosa deshonrosa i totalment pervertida. Això demostra una hipocresia molt gran, sobretot al Japó on, sense cap mena de dubte, el món pornogràfic es un dia a dia en la seva societat, on podem trobar botigues eròtiques allà on es miri, això si, en forma d’anime i noies joves en la majoria de casos.

Però no només al Japó trobem aquest tipus d’hipocresia, i és que per exemple a Corea del Sud, està prohibit el porno i, a més, tenir qualsevol tipus de conversa que inclogui el tema sexual és gairebé il·legal. Fer-se un petó en públic sent parella és un fet insòlit i a la vegada vergonyós segons ells i no estan gens acostumats a descobrir-se en aquest tema. Deixant patent el retard generacional que pateixen avui en dia i que a poc a poc s’està intentant pal·liar, Corea encara viu en els anys 50 en el tema sexual.

- Advertisement -

Podríem mencionar molts altres exemples socials, però per el que avui parlo d’això, és per portar-vos una petita llista de les més conegudes pel·lícules eròtiques tan clàssiques com actuals per tal que pugueu tenir una guia de què veure i així poder opinar sobre què us sembla aquest tema i com està tocat en el continent asiàtic. A més, és vital ser conscients de la llibertat d’expressió que tenim a Occident en temes com aquest. Aquests són alguns dels exemples de directors que es van atrevir a donar veu al sexe dins del cinema i que volen mirar endavant a l’hora de parlar d’un tema que és d’allò més natural.

El imperio de los sentidos

- Advertisement -

Aquesta va ser la gran primera pel·lícula eròtica que es va rodar a Àsia. Una pel·lícula japonesa de gran renom, pressupost i controvèrsia, dirigida per un dels més grans directors del país, Nagisa Oshima; un home que va tocar un dels temes més tabú de l’època, on tot el que tenia a veure amb aquest tema era vist amb mala cara i amb una opinió molt crítica.

Recordada per una de les escenes més sàdiques i fortes que es recorden en una escena de sexe explícit, on la dona protagonista tallava el membre viril de l’home per culpa d’una obsessió malaltissa. Aquest llargmetratge tindria una continuació amb una segona part anomenada El imperio de la pasión.

Ambdues pel·lícules van tenir reconeixement passats els anys i es van transformar en llargmetratges de culte per la valentia d’un equip tècnic que sabia el que feia i que era conscient del seu producte. Recordem que en un país on les geishas són un símbol, costa entendre com el sexe encara continua sent un problema, abans i ara. Un país que podríem posar al top de l’erotisme i que podríem qualificar com una potència en la seva producció pornogràfica no pot ser tan hipòcrita.

Vulgaria

Una comèdia eròtica provinent de Hong Kong que és molt difícil de classificar. Un d’aquells projectes que no se saben descriure a causa de la seva estranyesa i que tenen un humor molt particular, al límit del que podríem arribar a entendre a Occident i amb un estil molt únic. Personalment no sabria dir-vos si em va agradar o no, perquè s’ha de pair cada escena amb compte de no caure en la crítica fàcil, ja que pot arribar a treure de polleguera.

No és la primera pel·lícula eròtica que es va fer a Hong Kong, però hem de dir que en aquest país tenen una forma molt curiosa de parlar d’aquest tema, segurament una de les més extravagants del panorama asiàtic. L’argument toca el cinema dins del cinema, on els nostres protagonistes hauran d’aconseguir finançament per la seva pel·lícula porno fins a arribar a recórrer fins i tot a la màfia. Sense cap dubte, l’argument pot recordar a una pel·lícula anomenada A.V. (Adult Video), d’origen també de Hong Kong i on uns joves intentaven rodar la seva pel·lícula eròtica fitxant una actriu porno de veritat.

Curiosament, aquesta A.V. també va ser dirigida pel mateix director de Vulgaria, Pang Ho-Cheung, un dels més importants directors de gènere del país (amb moltes inquietuds també) i que té com a producció més destacada Dream Home, una història de to molt gore centrada en els preus immobiliaris abusius de la ciutat de Hong Kong i deixant patent una crítica d’allò més voraç. Si busqueu passar una estona realment diferent, aquesta és la vostra pel·lícula, perquè Vulgaria té molta personalitat.

El sabor de la sandía

- Advertisement -

Una petita joia del cinema del sud-est asiàtic que ens va portar un director de cinema d’autor molt conegut, Tsai Ming-Liang. Un director de Taiwan conegut pel seu cinema d’autor i per tenir una filmografia d’allò més envejable i interessant, amb pel·lícules com Goodbye Dragon Inn, Stray dogs o Journey to the west. Segurament el director més important de Taiwan per raons més que sobrades.

Intentant ser crític amb la seva pròpia societat, Ming-Liang intenta sempre incomodar amb el seu cinema tocant temes controvertits com la pobresa, la religió o l’erotisme. Aquest últim, el tema que ens toca avui, es veu patent a El sabor de la sandía, considerat un llargmetratge de culte que a dia d’avui segueix sent un referent al sud-est asiàtic i un exemple de cinema menor i de baix pressupost. A més, podem dir que té un dels arguments i escenes més estranys dels últims temps, ja que mescla el problema de la sequera a una regió taiwanesa amb les síndries i les escenes de sexe, i inclou també el cinema dins del cinema.

Amb un cinema lent, reflexiu i contemplatiu, Min-Liang és el tipus de cineasta que no es deixa portar per una moda o un cinema comercial que és el que mou el cinema actualment. Ha sabut mantenir la seva postura independent i fer un cinema que potser no té un gran pressupost o uns grans guanys a taquilla, ni tan sols una distribució adequada, però aquestes persones són les que fan aquest món una mica més gran.

Sex and Zen

Una esbojarrada historia de sexe surrealista que toca diferents gèneres de manera original i que té una versió clàssica (1991), una segona part (1996) i un remake més recent en 3D (2011). Aquesta pel·lícula és una mescla d’arts marcials i escenes de sexe a parts iguals, tot això barrejat dins d’un to còmic que ens deixarà perplexes. Podem cal qualificar aquesta saga com El tigre y dragón eròtic.

Segurament és la pel·lícula amb menys fons argumental, ja que tot sembla una excusa per incorporar acció i erotisme sense cap mena d’explicació ferma, però he de deixar clar que si veieu aquesta petita joya del cinema de Hong Kong us deixarà ben bocabadats. A més, el seu repartiment ha tingut noms d’allò més coneguts com el de Shu Qi o el de Lawrence Ng. Si voleu erotisme explícit, acció a vendavals i veure com el cinema de Hong Kong pot arribar a ser una sorpresa rere una altra, aquesta serà la vostra escollida.

The housemaid

Una desconeguda per a molta gent i la pel·lícula més preciosista dins d’aquest llistat juntament amb The handmaiden. D’una factura bellíssima i una història realment dura, The housemaid és un remake del clàssic coreà del mateix nom que protagonitza una de les actrius més interessants de Corea, Jeon Do-Yeon, qui sempre escull papers a pel·lícules molt concretes y de molta profunditat argumental.

En aquest cas, The housemaid ens trasllada a una mansió d’una família rica de l’actual societat coreana, la qual té molts secrets i un comportament d’allò més tirànic i passat de voltes, fent de la vida de la nostra protagonista un autèntic infern. Un thriller psicològic de tensió constant i un apartat artístic et deixa sense alè fan d’aquesta una de les propostes de més qualitat d’aquest top, i a la vegada pretén mostrar els excentricismes de la gent rica en el seu màxim esplendor. És destacable la fotografia, un exemple de bon gust i gran qualitat que ens farà sentir com en un museu mirant un quadre d’un gran artista. Segur que passarà a ser una de les vostres pel·lícules preferides.

The handmeiden

La més recent pel·lícula eròtica del cinema asiàtic i la més bella de totes. Una obra mestra atemporal que a hores d’ara gairebé tots deveu conèixer i que ha unit a públic i crítica com a una de les millors pel·lícules de l’última dècada, sinó la millor. Dirigida per la ment del geni Park Chan-Wook, aquesta és el màxim referent del cinema eròtic actual i la més destacada història de totes les que s’han fet al cinema d’aquest tipus. Amb girs de guió que ens impactaran i un apartat tècnic de bogeria, The handmaiden ens fa sentir les escenes eròtiques com si nosaltres mateixos les estiguéssim vivint.

L’apartat tècnic és un autèntic escàndol, la direcció es excelsa, la fotografia impressionant i l’apartat sonor del millor dels últims temps. Si no estàveu enamorats de Kim min-Hee, perdreu el cap i el cor per ella, i si no coneixíeu el gran talent de la jove estrella Kim Tae-Ri, a partir d’ara la seguireu faci el que faci. No us en penedireu gens ni mica, perquè The handmaiden us canviarà la perspectiva del cinema i serà el vostre punt d’inflexió.

- Advertisement -
Jay Ferhttp://asian-madness.blogspot.com.es/
'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents