El pervers món de les sectes El pervers món de les sectes
Les conseqüències de la manipulació psicològica en grup El pervers món de les sectes

On comença i on acaba la llibertat d’opinió? I la llibertat de pensament? Són temes que darrerament han estat sovint a l’ordre del dia per la situació política del país i també pels atacs terroristes perpetrats per menors d’edat presumptament manipulats. Però què passa si t’arravaten tant la llibertat d’opinió com de pensament i n’ets totalment aliè? Sense adonar-te de res et trobes immers en una situació on et veus obligat a seguir unes normes de conducte, de pensament i fins i tot a vegades un model de vida. La pressió grupal pot portar a una persona a voler ser volguda, acceptada i a entendre l’entorn com la normalitat i el camí a seguir. És el que s’anomena com a grups de manipulació psicològica, altrament coneguts com a sectes.

A través del cinema ens hem pogut endinsar en el món més fosc de les sectes, però també hem pogut veure un gran ventall de colors de manipulació psicològica. Des de sectes satàniques fins a sectes conversionistes, introversionistes, sanadores o religioses. Fets inspirats en la vida real o no. El fet és que si una cosa ha fet el cinema ha estat treure a la llum la realitat fosca del món de manera més fictícia o més real, però deixar veure els vertaders colors de la manipulació de la ment. Fem un repàs dels tipus de sectes que ens ha pogut deixar el cinema. Si hi ha algun dels títols que no heu vist, feu-ho abans de llegir el paràgraf, ja que contenen spoilers. Llavors, ja tornareu.

La Família de Manson

La setmana passada començàvem amb la notícia de la mort de Charles Manson, el cap de La Família. Manson va ser el fundador d’un grup d’ideologia hippy el qual va perpetrar diferents assassinats el 1969, entre els quals en destaca el de Sharon Tate, dona del director de cinema Roman Polanski, qui a més estava embarassada en el moment de l’atac. La història de Manson i La Família s’ha portat un gran nombre de vegades a la gran i a la petita pantalla amb exemples com Helter Skelter (1976) o Aquarius (2015). A més, Tarantino ja va anunciar fa uns quants mesos que estava treballant amb un nou projecte de pel·lícula que giraria al voltant de Manson i La Família. Després d’haver partit peres amb la productora de Weinstein pels escàndols, sembla que Sony és la guanyadora de la batalla i produirà el nou producte del director de Tennessee.

Els seguidors del Poble

Un altre fet real que ha inspirat un gran nombre de productes de cinema, sèries i literatura és el cap de Jim Jones, un religiós estatunidenc que va fundar la secta el Temple del Poble i qui va induir un gran nombre de seguidors al suïcidi després de fer-los passar un infern. Jones va aconseguir un gran nombre d’adeptes a través dels seus pregons els quals el vans seguir fins a Guyana. Allà van crear i conviure en una comuna fins que les coses se li van començar a escapar de les mans. Quan es va descobrir que el que practicaven tot tipus de tortures aquells adeptes que ja no volien seguir amb el culte, es va intentar aturar-ho. Però Jones ja havia aconseguit fer que 912 persones se suïcidessin amb cianur. Aquest fet queda reflectit amb productes com Jonestown: paradise lost (2007) o The Veil (2016).

Els sense nom

L’any 1999, Jaume Balagueró presentava la pel·lícula Els sense nom. Un film protagonitzat per Emma Vilarasau i Karra Elejalde on la investigació de la suposada desaparició i mort de la filla de la primera els conduïa a descobrir una secta secreta vinculada a un gruo neonazi i la qual pretén crear l’ésser malvat perfecte. A través de la persecució de la veritat frenètica i de la ment retorçada de la societat secreta i especialment de la filla i marit de la protagonista entrarem a les entranyes d’una secta amb cultes satànics i perversos.

El camí del maligne

No ens movem del cinema català i ens traslladem a la ficció que ens va proposar l’any 2014 el director de Sant Cugat Marc Carreté. Asmodexia comença com una road movie on un avi i una neta comparteixen objectiu: arribar a Barcelona en un món on sembla que un ésser diabòlic ha sotmès a la humanitat en un mal viure sense fi. Al llarg del camí l’Eloy i l’Alba s’hauran d’enfrontar a diferents exorcismes i reptes que els posaran a prova i que farà que a poc a poc es vagi desvetllant el passat d’ambdós. Sectes satàniques, servents del maligne i un bon grapat d’accions contra la raça humana són el cor i el sentit d’aquest film.

La collita de les desgràcies

Un petit poble de Louisiana sembla haver caigut en la desgràcia bíblica, ja que es veu sotmès a les deu plagues que anuncien la fi del món. La Katherine Winter (Hilary Swank), una professora universitària especialitzada a descobrir l’arrel científica de certs miracles. Després d’haver perdut el marit i la filla en un accident es trasllada al petit poble de Louisiana per descobrir què passa darrere les plagues que turmenten la població. La descoberta de la Katherine serà la d’un culte secret el qual mata cada segon fill de cada família per tal de crear l’ésser malvat definitiu vist en el primer fill. Tornem molt al sentit de Els sense nom.

El dol de les núvies

L’any 2016, la sèrie de la BBC Sherlock ens presentava un capítol especial de Nadal recollit sota el títol de Sherlock: The Abominable Bride. I a més, vam tenir el plaer de poder veure el duet Holmes-Watson en acció a l’època real del personatge, època victoriana. Al famós detectiu londinenc se li encarrega un cas d’allò més paranormal. La difunta senyora Ricoletti es passeja morta pels carrers de la capital britànica per atemorir tots aquells homes que tenen un mal comportament vers les dones.  Ara bé, tots sabem que els casos d’en Sherlock mai són sobre temes paranormals, i és que evidentment tot té una explicació. En aquest cas sembla que les sufragistes s’han convertit en una espècie de secta mata homes.

El fill del diable

Hem començat l’article mencionant Polanski com una víctima dels actes perpetrats per una secta i acabarem mencionant-lo com a director. L’any 1968, el director francès presentava el film Rosemary’s baby (La llavor del diable, en català, i l’spoiler mes gran mai vist en un títol). Un matrimoni es trasllada a viure a un pis cèntric a Nova York on coneix una adorable parella de veïns. Davant les bones perspectives de futur la dona es queda embarassada però l’únic record que té és d’haver fet l’amor amb una estranya criatura i no amb el seu marit. L’embaràs s’anirà desenvolupament cada vegada envoltat de circumstàncies més estranyes, i és que el ventre serà el bressol d’una criatura destinada a ser utilitzada en els rituals satànics d’una secta.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*