Viatge en el temps a través dels Yo-Kai Viatge en el temps a través dels Yo-Kai
'Yo-Kai Watch' arriba als cinemes desprès del seu triomfant pas per Japó Viatge en el temps a través dels Yo-Kai

La saga Pokémon va ser tot un fenomen de masses que avui en dia s’ha recuperat gràcies a la l’aplicació joc de mòbil Pokémon Go. Però no ha estat suficient, ja que al llarg dels anys han sortit diversos competidors disposats a treure-li el títol a les criatures de butxaca. Aquest és el cas de la sèrie de videojocs Yo-Kai Watch desenvolupats i publicats per Level-5, llançats al mercat al 2013. Des d’aquell moment va provocar una gran expectació i ha anat creixent fins a tenir la seva pròpia sèrie d’animació, línea de merchandising, còmics manga i pel·lícules estrenades al cinema. La primera d’elles va estrenar-se al 2014, la qual ens arriba ara a la nostra cartellera, amb la intenció de fer batzegar tant nens com adults nostàlgics que han de donar pas a una nova generació.  

La història se centra als orígens d’aquesta saga que narra les aventures d’en Nathan, un jove normal i corrent que un dia es troba una càpsula a un bosc i posteriorment rep un misteriós rellotge. Així és com coneix a un fantasma que s’anomena Whisper, el qual li comenta que el rellotge l’ajudarà a veure unes criatures sobrenaturals, tant bones com dolentes, és així com inicia una aventura en la seva recerca. Aquesta vegada viatjarà al passat (60 anys enrere) per a derrotar a Yo-Kai malvats que van decidir trencar el vincle d’amistat amb els humans. Per això, comptarà amb l’ajuda dels seus fidels companys, Whisper i Jibanyan, i el seu avi de jove. A més, descobrirà com es va crear el primer Yo-Kai Watch.

El film és ideal per a fanàtics de la sèrie, però degut al seu format i guió ajuda a descobrir la saga des dels seus orígens, obrint així una porta cap als no seguidors de la franquícia. Per a gaudir-la des del punt de vista d’un adult, s’han de deixar enrere prejudicis per ser de dibuixos i entrar al joc dels protagonistes, com si d’una aventura d’estiu al poble dels avis es tractés, ja que a part de rememorar vells records es connectarà directament amb tot el món Yo-Kai.

El que realment cal destacar és els valors que aporta, ja que a part d’introduir molt humor, ofereix uns valors sobre l’amistat molt interessants que val la pena integrar i aplicar a la vida. Així com el fet de parlar sobre les pors d’un mateix i com afrontar-les sobretot si un amic o familiar estan en perill. D’aquesta manera demostren que els dibuixos són quelcom més que ninots en moviment per a entretenir als més menuts, també els poden donar claus per a ser millors persones i conviure millor al seu voltant. De fet es podrien relacionar les pròpies criatures Yo-Kai amb mascotes i com elles també mereixen el respecte i afecte, ja que en som responsables d’elles i poden ser el nostre millor amic.

En definitiva, és una pel·lícula apte per a tota la família que desprès del seu visionat tothom estarà cantant les seves cançons i voldrà descobrir més coses sobre aquest món atapeït de misterioses criatures.

Veredicte

El millor: Segueix les aventures dels personatges, fent un reinici per a nous seguidors. Transmet un missatge sobre l’amistat i incita a què tothom s’enfronti a les seves pors.

El pitjor: L’animació és senzilla, no aporta res nou  al gènere. Tot i ser oriental, que ningú s’esperi res impressionant.  

Nota: 6

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

  • Dany

    12 de novembre de 2017 #1 Author

    Di Jibanyan sería molt tipic ja que es la mascota principal, aixi que eligeixo Cotilleja la Yokai que fa que tothom digi la veritat.

    Respon

  • Xavier Serrano

    13 de novembre de 2017 #2 Author

    La vam veure ahir diumenge. Els meus fills, que són seguidors de la sèrie i del joc per a la DS, s’ho van passar d’allò més bé. Ah!, el meu Yo-Kai preferit és el Cantonio! 😉

    Respon

  • Alex

    13 de novembre de 2017 #3 Author

    A mi m’agrada Karakasa, el monstre paraigues! Sempre amb la llengua fora.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*