‘Dragon Ball’ celebra 25 anys al Saló del Manga ‘Dragon Ball’ celebra 25 anys al Saló del Manga
Manu Guerrero ens parla sobre els orígens de la sèrie creada per Akira Toriyama ‘Dragon Ball’ celebra 25 anys al Saló del Manga

La XXIII edició del Saló del Manga ha finalitzat deixant les expectatives molt elevades per l’any vinent, ja que enguany ha ampliat espais, activitats, expositors i ha durat un dia més, respecte les edicions passades. Enguany ha comptat amb més de 148.000 visitants, 75.000 metres quadrats repartits entre els 5 Palaus i la plaça Univers, fet que ha ajudat a millorar els accessos i la distribució dels expositors (més de 200 ubicats ens dos Palaus, un 9% més que l’any anterior). També s’han triplicat les àrees de descans, cosa que ha implicat que la gent no s’acumulés en un únic indret.

A més, ha estat especial, ja que s’han celebrat els 25 anys d’un dels animes que més ha marcat a tota una generació la qual mira amb nostàlgia la rapidesa amb la que transcorren els anys, estem parlant de Dragon Ball Z, és a dir, la sèrie blanca de la saga.  La sèrie es va retransmetre per primera vegada a l’abril del 1989 i la darrera emissió va ser al gener del 1991. Durant aquest període es van emetre els 291 episodis que conformen aquesta saga, sense tenir en compte les històries de les pel·lícules o d’altres sagues.

Per commemorar aquest fet, hi han estat presents els editors que van aconseguir la publicació al nostre territori i els responsables actuals de les edicions del manga i l’anime protagonitzats per Son Goku. Els seguidors han pogut conèixer el director de la primera part Masatoshi Chioka i al productor Hiroyuki Sakuraga. També hi ha estat present Yasuhiro Irie, director d’animació i representant del consell de la Japanese Animation Creators Association (JAniCA). S’han instal·lat photocalls i un Drac Shenron (Shen Long) gegant, per tal que els fans poguessin fer-se fotografies.

Per altra banda, Selecta Visión (distribuïdora a Catalunya de la sèrie) ha dut a terme una xerrada a càrrec de Manu Guerrero per parlar sobre com va sorgir la idea de Dragon Ball així com donar a conèixer les claus per desenvolupar un capítol. Aquesta xerrada ha estat presentada pel nostre col·laborador i comissari de les exposicions del Saló del Manga, Oriol Estrada. 

Després de la creació de Dr. Slump (1981), Akira Toriyama volia fer una cosa diferent. Com que era fan de les arts marcials i de Jackie Chan es va fixar sobretot en el film El mono borracho en el ojo del tigre (1978) i en la novel·la Viaje al Oeste (segle XVI), que compta amb més de 2000 pàgines. Va investigar sobre orient i tot el món que l’envoltava i abans de crear la seva gran obra va desenvolupar al 1983, Dragon Boy, una història prèvia que tractava d’un jove que cerca unes boles de drac i presenta personatges prototip del Dragon Ball. Però abans de la seva creació va haver-hi un altre projecte que va sortir a la llum: Las aventuras de Tongpoo (1983). Aquí s’hi podien veure conceptes, històries i les famoses càpsules, que van servir d’inspiració.

Però els primers esbossos no van acabar de convèncer l’editor, ja que s’assemblaven massa als personatges de Viaje al Oeste, mentre que els segons li semblaven molt avorrits. Els següents tenien gairebé el toc dels que coneixem avui en dia, però fins el quart esbós el projecte no va tenir llum verda.

Una altra de les grans preguntes de tothom és sobre l’origen del nom de la sèrie. Toriyama també era un gran seguidor de Bruce Lee, per això ell sabia que el títol havia de tenir la paraula “drac”, ja que es va inspirar en el film Enter the Dragon. I com que la sèrie anava sobre un drac i el fet d’haver de reunir les 7 boles doncs ja tenia tots els ingredients per crear el títol definitiu. La Z que s’inclou fa referència a la darrera lletra de l’abecedari, ja que tenia intenció d’acabar-la en poc temps i altres títols no acabaven d’encaixar.

Un altre tema a tractar és el del nom i la manera de parlar de cada personatge, ja que Akira va decidir atorgar a cadascun d’ells una història que només per la seva manera de dir les paraules un pogués identificar la classe social a la qual pertanyen. Per exemple, en Son Goku parla amb un argot més vulgar, com de poble, la Bulma és més formal, però tira cap a una pronunciació de família de bé. Per contra el fullet Tortuga com un home madur, mentre que en Cèl·lula té un nivell formal, i en Vegeta parla de manera egocèntrica o en Frízer és el més formal de tots ja que denota que és descendent de la noblesa.

Pel que fa als noms propis va fer la tria en funció de grups de coses quotidianes com són els vegetals, fruites, làctics, nevera, roba interior, instruments musicals, màgia, etc. Per als protagonistes va voler fer combinacions maques amb els kanjis; així doncs Son Goku significa Cel, mentre que Son Gohan  és arròs, però malgrat tot, es va quedar així i a tots ens encanta.

Una de les tasques més importants i que requereixen més feina, sobretot a l’època dels noranta, és la de dirigir els capítols i concretament els personatges. En aquella època tots els dibuixos es feien a mà i es creava un capítol cada setmana, tenint en compte que per cada segon en calen 24, un mateix dibuixant no podria desenvolupar tota la feina. Per això, existeixen els settei, que serveixen per mantenir la continuïtat dins d’una sèrie, com si d’un mateix animador es tractés. En ells s’hi inclou informació detallada sobre els personatges per tal que la resta de dibuixants segueixin les instruccions per tal que siguin el més similars possibles. Ara bé, és impossible que surtin igual al 100%, ja que cadascun té el seu estil i aquestes diferències es podien detectar d’un capítol a un altre.

Storyboard original d’un capítol de ‘Dragon Ball’

Per altra banda, hi tenim el storyboard que serveix de guia per realitzar les seqüències i per saber on s’ha de situar la càmera. A part, hi ha els cels, que són els primers dibuixos que es realitzen a mà. Primer hi apareix el fons i es van afegint en diferents capes amb diversos elements. Per donar sensació de moviment en un dibuix, l’animador incorpora línies i una mena de fum.

I un dels punts a destacar és la direcció del capítol. En Daisuke Nishio, es va inspirar en molts films western, en especial dirigits per Sergio Leone, ja que el seu gran referent va ser l’escena clau de El bueno, el feo y el malo (1966). La qualitat de l’animació podia veure’s afectada, ja que 1 de cada 3 capítols es desenvolupava en un estudi exterior, i podien haver-hi diferències. Ara bé, els que estan millor dibuixats coincideixen amb moments importants de la sèrie i són els que tothom recorda.

Per finalitzar, Manu Guerrero ens ha parlat sobre els orígens de l’atac principal: el Kamehameha. Toriyama es va passar dies assajant un atac que impressionés l’espectador fins que va trobar la fórmula de l’èxit. Però li mancava un nom, tenia clar que volia incloure el terme “kame” (tortuga), perquè en Muten Roshi (fullet Tortuga) seria el primer a desenvolupar la tècnica, així com la paraula “ha” (onada). La seva dona li va dir que ambdós termes s’assemblaven al nom de l’home que va unificar les illes Hawaii, en Kamehameha I.

Per desgràcia el mestre del sector no va poder explicar res més per qüestions de temps, però segur que a la propera edició es prepara una altra interessant xerrada, ja que aquest univers dona per molta teca i els fans sempre tenen ganes de més.

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*